Resultats de la cerca

Així, l’enunciat ''tot x més gran que 2 , si és primer és senar’ és un enunciat pròpiament matemàtic, és a dir, un teorema del qual hom pot provar la correcció o la incorrecció a partir d’un determinat conjunt d’axiomes en canvi, són metamatemàtics els enunciats '' x és una variable numèrica’, '' 2 és una constant numèrica’, etc, que caldria que acompanyessin l’enunciat matemàtic anterior per tal de fer-lo comprensible a qui no sabés què representen x i 2 La distinció entre matemàtica i metamatemàtica fou feta per Hilbert a fi d’aconseguir el desenvolupament d’una teoria de la…

La presentació més usual consisteix a posar a l’esquerra totes les combinacions dels valors del enunciats 2 n , essent n el nombre de variables i a la dreta el valor de veritat que rep la sentència per aquell valor de les variables Aquest valor és obtingut per derivació a partir de les taules de veritat de les funcions lògiques més bàsiques que determinen les connectives

A més, però, de la lògica pròpiament dita, actualment hom inclou sota el títol de lògica les investigacions metalògiques, les quals comprenen la teoria de la deducció o estudi de les propietats dels conjunts d’axiomes i la semàntica formal D’altra banda, no tot el que ha figurat històricament sota el nom de lògica —com és ara la hegeliana— entra avui dins l’àmbit d’aquesta, ni totes les investigacions pròpiament lògiques han estat consignades com a tals Malgrat aquesta dificultat, existeix una unitat bàsica de temàtica, separable de la filosofia, que permet de considerar la lògica com una…

Qualsevol cadena de demostracions ha d’arrencar d’un conjunt finit de premisses no demostrables, els axiomes Aquest conjunt és anomenat el sistema dels axiomes de la teoria deductiva, i els enunciats que són demostrats a partir dels axiomes s’anomenen teoremes Identificada, en la teoria platònica, amb la definició, Aristòtil la considerà com un procés superior, adreçat a extreure, mitjançant el sillogisme, una conclusió a partir d’unes premisses certes L’escolàstica s’adherí a l’esquema aristotèlic i n'elaborà una classificació propter quid , ad intellectum , ad sensum , a…

En lògica el problema del tractament formal dels predicats vagues ‘calb’, ‘roig’, ‘gran’, etc s’enfronta a l’aparició de paradoxes com la que resulta d’aplicar-hi un sorites per exemple ‘un home amb un cabell és calb doncs un que en tingui 2,3,,10 000, és calb’, fenomen ja analitzat pels grecs D’ençà de l’aparició de la lògica formal moderna, la posició dels lògics ha estat generalment la de considerar la vaguetat com una característica exclusiva sovint com un “defecte” del llenguatge, inabordable i irrellevant per a la lògica matemàtica clàssica Russell 1923 Entre aquells que han acceptat la…

Aquest lema o axioma és “equivalent lògicament” a l' axioma de Zermelo i al teorema de Zermelo i d’altres d’enunciats L’ús del lema de Zorn és molt freqüent, en especial per a demostrar teoremes d’existència com ara el referent a la base d’un espai vectorial

La doctrina de l’apòfansi ha estat el fonament de la lògica aristotèlica, puix que aquesta considerava que la forma essencial del pensament era l’atribució d’un predicat a un subjecte, del qual resulta una proposició veritable o falsa

Hume assenyalà que de l’observació del comportament habitual dels humans no se'n deriva necessàriament que se li hagi de conferir la categoria de norma moral GEMoore, en els seus Principia ethica 1903, utilitzà aquest terme amb un sentit diferent per a designar l’error comès quan es tracta de definir el terme “bo” com una qualitat natural, i no pas com una qualitat simple no derivable de cap altra

Per a Aristòtil i fins a l’època moderna, els axiomes eren els principis evidents i irreductibles que constituïen els fonaments d’una ciència Actualment, sota la influència de la matemàtica moderna, els axiomes són els enunciats primitius anomenats també, a vegades, postulats acceptats com a vàlids sense provar-ne la veritat, dels quals deriven d’altres proposicions que s’organitzen en un sistema

Segons Foucault, tot discurs té regularitats, però aquestes inclouen talls i límits, que posen en evidència les ruptures existents en l’aparent continuïtat de la història del pensament L’arqueologia del saber analitza els enunciats del discurs i també les seves particions Es tracta, al final, de superar tot antropocentrisme, per ser conscients que no són els homes els qui formen el discurs, sinó el discurs qui forma els homes