Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
asiànic | asiànica
Història
Lingüística i sociolingüística
Terme creat per a designar un grup de pobles habitants del Pròxim Orient antic, les llengües dels quals, dites també asiàniques, no eren identificades com a semítiques ni com a indoeuropees.
Hom hi incloïa el sumeri, l’elamita, el cassita, el hatti, el luvi, el lici, el lidi i el cari L’estudi, molt difícil, per l’escassesa o l’obscuritat dels documents, ha revelat l’artificiositat d’aquesta denominació, feta sobre una base merament geogràfica
racionar
Economia
Política
Sotmetre (els articles de primera necessitat), en cas d’escassesa, a una distribució establerta per l’autoritat.
corregiment
Història
Àmbit territorial del corregidor a Castella.
Sembla que en un principi era constituït per la localitat on era destinat i la seva corresponent tierra o alfoz En unes altres ocasions era integrat per diverses ciutats o viles en desigual o nul grau de dependència recíproca Els capítols per a corregidors del 1500 admetien que els esmentats oficials podien ésser enviats a ciutats o a províncies, merindades o partits Tanmateix, ja en temps dels Reis Catòlics hom observa una xarxa corregimental a Castella La primera relació és del 1494 i consta de 64 corregiments Bé que hom ometi els de la franja cantàbrica, destaca el nombre elevat de…
bantustan
Geografia
Política
A la República de Sud-àfrica, cadascun dels territoris que del 1962 al 1991 el règim de segregació racial aleshores vigent assignà als pobles indígenes africans apartheid
).
Els seus habitants hi gaudien, en teoria, dels mateixos drets que els blancs en llurs territoris Les reserves, constituïdes el 1913 pel Natives Land Act número 27 i eixamplades el 1936 pel Native Trust and Land Act número 18, foren destinades, dins la política d' apartheid , a formar la base territorial dels bantustans oficialment, en anglès, Bantu Homelands, on els indígenes podien conservar llur identitat ètnica i desenvolupar la cultura pròpia El Promotion of Bantu Self-Government Act del 1959 preveia la creació de bantustans per als principals grups ètnics, dotats d’una autonomia limitada…
patró
Economia
Mecanisme pel qual els països efectuen llurs pagaments internacionals i equilibren la balança de pagaments.
Fins el 1914, el sistema monetari internacional es fonamentava en el patró or Aquest implica un sistema de tipus de canvi fixos on les fluctuacions del canvi es mantenen en un marge molt estret Cada país manté les seves reserves en or, i la moneda nacional és convertible en or al banc central a la paritat establerta per llei L’oferta monetària d’un país depèn de les seves existències d’or i es modificarà en variar les reserves d’or En un patró or, l’ajust de la balança de pagaments tindrà lloc, d’acord amb la teoria quantitativa del diner, mitjançant la variació dels preus Un país que tingui…
adob
adob natural d’origen argànic
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Substància orgànica o mineral que conté un o diversos elements químics indispensables per al creixement dels vegetals, i que, addicionada al sòl, el compensa de les deficiències que pugui tenir d’aquests elements.
L’adob, per tant, augmenta la fertilitat d’un terreny Els elements químics que en més gran quantitat extreuen els vegetals del substrat per tal de subvenir a llurs necessitats sintetitzadores són el nitrogen, el fòsfor i el potassi Consegüentment seran aquests els elements que més sovint escassejaran a les terres de conreu, atesa l’explotació intensiva a què són sotmesos Els adobs, fonamentalment, pretenen de corregir aquesta escassesa o mancança, bé que a vegades també forneixen altres elements secundaris, que normalment ja són en quantitat suficient al sòl Sovint també aporten…
fauna
Fauna de la sabana africana
© Corel Professional Photos
Zoologia
Conjunt d’espècies animals que habiten en un territori determinat, en estat salvatge i perfectament identificades amb el medi ambient que les envolta.
No pertanyen a la fauna d’una regió els animals domèstics i aquells que hi han estat introduïts per l’home en èpoques més o menys llunyanes i que encara no han aconseguit d’integrar-se en els ecosistemes de la regió i en les cadenes alimentàries d’aquests ecosistemes o no han pogut reproduir-se en la regió La fauna d’una regió depèn del clima, de la vegetació, del passat geològic i paleontològic, dels factors fisiogràfics orogràfics, fluvials, etc i dels factors biològics competència, tolerància, poder adaptatiu, etc, a part l’acció determinant humana zoogeografia Considerada la Terra en…
crisi
Economia
Pertorbació de l’activitat econòmica per raons inherents al seu funcionament.
La situació de crisi prové generalment d’una insuficiència de demanda per a absorbir tota la producció L’escola clàssica, llevat de Malthus, negà sempre aquesta possibilitat, perquè contradeia una de les seves lleis fonamentals, la llei de Say, segons la qual l’oferta crea sempre la seva pròpia demanda Marx assenyalà que en un sistema mercantil simple aquesta tesi podia ésser vàlida, però que no es podia estendre al capitalisme, en què el diner no és solament un mitjà de canvi, sinó també una forma de valor L’interès a tresorejar aquest diner portaria, segons Marx, a crisis més i més greus…
aliment

Alimentació
Alimentació
Biologia
Substància que proporciona als éssers vius energia, primeres matèries (per a sintetitzar la matèria viva i permetre així el creixement i la reposició de la que s’ha anat desgastant) i els composts químics indispensables per al bon funcionament o regulació dels mecanismes vitals.
Les plantes verdes, i els autòtrofs en general, es fabriquen llurs propis aliments a partir de substàncies pobres en energia aigua, anhídrid carbònic, sals minerals del sòl, gràcies a l’energia captada de la llum fotosíntesi, o de reaccions químiques quimiosíntesi Els animals i els altres heteròtrofs fongs, la major part dels bacteris, prenen els aliments de les plantes, d’animals alimentats de plantes, o de restes de tots aquests Els aliments són, doncs, gairebé tots, d’origen biològic, i són, per tant, composts per principis immediats, en proporcions variables segons la procedència de l’…
prospectiva
Historiografia catalana
Estudis científics referents al futur.
Desenvolupament enciclopèdic La història prospectiva és aquella que analitza els futurs probables Segons això, la ciència històrica es divideix en dues parts la història retrospectiva el 99% de la historiografia i la història prospectiva molt menys estudiada, però cada cop més important La història prospectiva es diferencia de les utopies, que són propostes de models de societat, situades al marge del temps i de l’espai els futurs desitjats, o els futurs temuts o distòpies, i de la literatura de ciència-ficció, que narra futurs possibles i conté, sovint, explicacions prou raonables Tant en el…