Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
ovovivípar | ovovivípara
Biologia
Zoologia
Dit de l’animal ovípar en el qual l’ou roman a l’interior de l’aparell reproductor de la mare fins que l’embrió ateny el desenvolupament total i, fent obrir l’ou, surt a l’exterior juntament amb les restes de la closca.
L’ovoviviparisme, freqüent en alguns insectes, certs taurons, alguns saures i alguns ofidis, com els escurçons, pot tenir com a finalitat augmentar la protecció de l’embrió o bé, com s’esdevé en els escurçons, en els quals la formació de l’ou és a la fi de la tardor, evitar que la freda temperatura hivernal afecti l’embrió
àglifs
Herpetologia
Grup de serps àglifes, constituït per les serps de la família dels boids i algunes de la família dels colúbrids.
Hom no les considera verinoses, almenys per a l’home, a causa de la incapacitat per a inocular el verí Presenten glàndules labials productores d’una saliva molt rica en enzims proteolítics que va impregnant la presa a mesura que se l’empassen, amb l’objectiu de facilitar-ne la digestió A Catalunya totes les serps ho són, exceptuant els escurçons Vipera aspis i Vipera latasti i la serp verda Malpolon monspessulanus
vipèrids
Herpetologia
Família de rèptils de l’ordre dels ofidis caracteritzats per la forma triangular del cap, eventualment proveït a la part superior de prominències semblants a espines o bé de petites banyes, i pel fet de tenir el tronc massís i deprimit, i la cua, prènsil, ben diferenciada de la resta del cos.
De dimensions entre 60 cm i 2 m, segons les espècies, té representants verinosos proteròglifs que injecten el verí mitjançant una o dues dents anteriors connectades a unes bosses de verí situades a la part posterior del cap La seva mossegada pot ésser molt perillosa, i àdhuc mortal Són ovovivípars o vivípars, i s’alimenten de petits vertebrats Són representants d’aquesta família els gèneres Cerastes, Crotalus les serpsdecascavell i Vipera els escurçons les espècies que viuen als Països Catalans són Vaspis i…
solenòglif
Herpetologia
Dit dels rèptils escatosos del subordre dels ofidis, a la dentadura dels quals es distingeixen dues dents davanteres solcades per un canal comunicat amb una glàndula verinosa.
Aquestes dents, mòbils i erèctils en el moment de l’atac, permeten a l’animal de clavar-les a la víctima en atacar-la Un verí molt potent, neurotòxic i hemolític, i el gran angle d’obertura de la boca en el moment de mossegar fan d’aquestes serps uns animals perillosos per a les persones ja que la posició de les dents especialitzades en la injecció de verí facilita que es puguin clavar en qualsevol part del cos A més, els ofidis solenòglifs injecten el verí a pressió, talment com si les dents fossin agulles d’injecció hipodèrmiques En repòs, les dents estan plegades al sostre de la boca…
colobra
Herpetologia
Nom que hom dóna a qualsevol serp no verinosa, per diferenciar-les de les verinoses o escurçons.
escurçó
Herpetologia
Nom donat a qualsevol rèptil ofidi de la família dels vipèrids, i en especial als dels gèneres Bitis, Causus, Cerastes
.
El gènere Bitis inclou unes 12 espècies de tot Àfrica i Aràbia tenen el cap molt ample, el musell obtús, els ulls petits amb pupilla vertical, les dents verinoses molt grosses fins a 5 cm i el tronc rodó massís i ample L’espècie més important és l' escurçó del Gabon B gabonica , que ateny 1,80 m de llargada i presenta el cos amb una característica coloració en mosaic habita a les sabanes africanes, on és molt temut pel seu verí, capaç de matar un home en pocs minuts Unes altres espècies importants són l' escurçó bufador Barietans , que viu en zones àrides i té vida nocturna, i Bnasicornis…