Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
faringi | faríngia
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació que té com a òrgan actiu l’arrel de la llengua i com a òrgan passiu la paret de la faringe.
formant
Fonètica i fonologia
En fonètica acústica, terme de l’espectografia derivat de l’articulatòria tradicional, que indica cada feix d’harmònics que, a una freqüència específica, determina una concentració d’energia com a característica d’emissions vocals.
La definició del timbre o localització de les vocals és extreta de l’examen dels dos primers formants, el bucal i el faringi
catarro
Patologia humana
Inflamació aguda o crònica d’una mucosa.
L’exsudat que flueix per la superfície de la mucosa procedeix dels vosos i també d’una hipersecreció mucosa de les cèllules superficials i de les glàndules de la regió inflamada Els anomenats catarro nasal, faringi, bronquial, gàstric, intestinal , etc, són inflamacions de la mucosa nasal rinitis, faríngia faringitis, bronquial bronquitis, gàstrica gastritis, intestinal enteritis, etc
sèrie anterior de vocals
Fonètica i fonologia
Conjunt de fonemes vocàlics aguts l’articulació dels quals és produïda a la zona prepalatal i palatal de la boca, en tota mena de sistema.
En català té lloc quan el formant bucal és inferior en volum al formant faringi a causa de la posició avançada i elevada de la llengua, que determina un segon formant espectrogràfic superior als 1 500 cicles per segon, com en el cas dels fonemes |i|, |ẹ| i |e| del català S'oposa a la sèrie velar o posterior del mateix sistema
dendroquirots
Zoologia
Ordre d’equinoderms de la classe dels holoturioïdeus.
Tenen forma de cogombre i posseeixen tentacles ramificats que filtren el plàncton i el porten al vestíbul faringi Els pulmons són aqüífers i s’omplen d’aigua, que hi entra i en surt com si fossin brànquies Tenen sexes separats La larva és simple, amb anells ciliars, i no està adaptada a la vida pelàgica, car els ous de les femelles d’aquest ordre són molt rics en vitella
vocal neutra
Fonètica i fonologia
Fonema característic del català central i dels altres parlars orientals, tret de l’alguerès, que correspon a les grafies a i e en posició àtona i és representat per ə en l’Alfabet Fonètic Internacional.
La pronúncia del fonema |ə| admet moltes possibilitats articulatòries, i és difícil de copsar amb precisió les condicions fisiològiques que requereix L’obertura maxillar, relativament més petita que en a, l’absència, de vegades no absoluta, de labialització i la posició de la llengua, més aviat plana, determinen un formant bucal de moltes menes També el formant faringi presenta un marge d’oscillació considerable, resultat, tot, d’una forta capacitat d’adaptació al seu entorn fonètic particular La posició més genuïna dels òrgans articulatoris s’acosta molt a la que adopten en la…
tiroide
Dibuix esquemàtic de la localització de la tiroide i de les glàndules paratiroires
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Glàndula de secreció interna dels vertebrats, difusa o imparella, derivada de l’aparell digestiu i originada com a evaginació mitjana de la faringe.
Hom la considera homòloga a l’endostil dels urocordats En l’home és situada a la part inferior i anterior del coll, formada per una part mitjana, estreta i prima, anomenada istme , i dos lòbuls laterals, de forma de piràmide triangular de base inferior, situats davant la laringe i la tràquea i en relació amb el paquet vasculonerviós del coll En conjunt té forma de H L’istme té una prolongació cap a dalt, denominada piràmide de Lalouette La tiroide deriva embriològicament de l’epiteli faringi i de les bosses faríngies laterals i és un òrgan tou i de color gris rosat que, en l’…
a
Fonètica i fonologia
Grafia que representa dos possibles fonemes vocàlics en català: [a] i [ə].
Aquest darrer no és general a tot el domini lingüístic manca als parlars occidentals i a l’alguerès La distribució d’ambdues solucions al català central i als altres parlars orientals és relativa i depèn de l’accent d’intensitat, per tal com si la grafia compareix en posició tònica avi, bufar, sal es dóna el primer fonema, mentre que en posició àtona pera, cosa, fusta , es produeix el segon vocal neutra La pronúncia del fonema a presenta màxima obertura maxillar, no gens de labialització i llengua plana, fets que determinen un formant bucal d’un volum superior al de qualsevol altre fonema…
nervi
Anatomia animal
Cadascun dels cordons que posen en relació els centres nerviosos o els ganglis perifèrics amb les diferents parts del cos.
Segons la constitució, els nervis poden ésser mielínics i amielínics En els mielínics, els axons de les cèllules nervioses són coberts per una beina de mielina La mielina es troba separada a certs intervals nòduls de Ranvier, i al damunt hi ha el neurilemma o beina de Schwann En els amielínics els axons són coberts directament pel neurilemma La diferència entre els uns i els altres està en el fet que els amielínics tenen una velocitat de conducció menor que els mielínics Clàssicament, els nervis han estat classificats en cranials, raquidis i organovegetatius simpàtic i parasimpàtic Els…
fluix | fluixa
Fonètica i fonologia
Dit de la consonant, generalment sonora o lenis, caracteritzada pel fet de repartir l’energia articulatòria global en el sector bucal i el faringi; així, l’energia bucal s’afebleix enfront de les consonants fortes, sordes o tenses, on l’energia s’esmerça tota en el sector bucal.