Resultats de la cerca

Com a seguidora de Husserl, l’escola s’adhereix a suggeriments d’aquest, però en foragita les implicacions idealistes Com a òrgan d’expressió, tingué, del 1913 al 1940, el Jahrbuch für Philosophie und Phänomenologische Forschung ‘Anuari de filosofia i d’investigació fenomenològica’, fundat per Husserl, i des de l’any 1940 té la revista nord-americana Philosophy and Phenomenological Research

Hom en diu també, en general, reducció fenomenològica Tanmateix, cal distingir entre la reducció eidètica , en què hom prescindeix dels fenòmens o processos particulars per tal d’assolir l’essència, i la reducció transcendental , o reducció fenomenològica pròpiament dita, que prescindeix de l’essència per tal d’assolir el residu fenomenològic de la consciència transcendental

Constitueix un aspecte de la reducció fenomenològica

Es basa en una epistemologia fenomenològica basada en els principis següents integració dels components humans —especialment de la corporalitat i la dimensió relacional—, comprensió conscient dels actes, llibertat per escollir, decidir i crear, capacitat d’estimar i autorealització o sentit orientat de la vida Alguns autors destacats en foren Rogers, Maslow, ChBühler, G Allport i Bugental De l’escola n'han sortit algunes teories, com ara la psicologia centrada en la persona CRogers, la psicoteràpia Gestalt FPerls, l’anàlisi transaccional EBerne o la psicologia transpersonal

Entre les diverses interpretacions filosòfiques, es destaquen la de Plató caracteritzada en el famós mite de la caverna, pel qual la idea és un arquetipus universal, jerarquitzat i etern, dels objectes sensibles, i la de Hegel, que entén el terme com a unitat absoluta del concepte peculiarment comprès també en sentit hegelià i l’existència, és a dir, de tot el real El platonisme —que té una derivació directa en la teoria augustiniana— és, en certa manera, present en la doctrina fenomenològica de les idees fenomenologia, d’altra banda no exempta d’ambigüitat

Actualment hom anomena fenomenologia la doctrina d’E Husserl i de l’escola fenomenològica JH Lambert designà amb aquest nom la seva teoria de les aparences objectives 1763, la qual influí sobre el tractat dels fenòmens estètica transcendental que féu Kant en la seva Kritik der reinen Vernunft ‘Crítica de la raó pura’, 1781 Segons l’idealisme alemany i, més en concret, segons Hegel, en la seva Phänomenologie des Geistes ‘Fenomenologia de l’esperit’, 1807, la fenomenologia és presentació del procés dialèctic de manifestació de la consciència fins a constituir-se com a saber…

Conceptualment, la teoria pot ésser estructural si les magnituds són les dels components microscòpics, com ara és el cas de l' electrodinàmica clàssica i la relativitat general , o fenomenològica si les magnituds macroscòpiques tenen una interpretació indirecta en termes de la configuració microscòpica, com ara és el cas de la mecànica dels medis continus La dinàmica dels camps clàssics pot ésser derivada d’un principi integral anàleg al principi de Hamilton de la mecànica clàssica, i en resulten les equacions de Lagrange del camp i els teoremes de conservació que…

En la filosofia escolàstica, que la sol identificar amb l’ésser en general esse , l’existència és distingida metafísicament, en tot ens creat, de l'essència Una tal distinció, tanmateix, sembla que no pot ésser remuntada al pensament grec, puix que, per a aquest, tota essència és tan necessària com la seva existència i s’hi identifica, ni que sigui aquesta purament mental Així, en Aristòtil el verb είναι es refereix indistintament tant al fet d’existir com a l’essència de l’existent La introducció de la distinció entre essència i existència s’explica a partir de dos motius d’una banda, la…

Es distingeix de qualsevol tractat sobre la història i el valor dels costums i les idees morals de la humanitat en el sentit que aquest comprèn l’estudi històric, antropològic i social, més que no estrictament filosòfic de les normes que han ordenat el comportament dels individus i dels grups socials de tots els temps, mentre que l’ètica, com a disciplina filosòfica, cerca les raons per les quals hom ha de comportar-se d’una determinada manera, més enllà de la simple acceptació d’unes normes socials vigents o de l’autoritat externa d’un legislador, sia aquest humà o diví És més difícil, en…

En l’Antic Testament, cal distingir tres dimensions de l’amor l' amor de Déu a l’home , manifestat per les seves intervencions històriques alliberació d’Egipte, aliança al Sinaí, donació de la terra de Canaan, retorn de Babilònia, etc Déu es lliga amb Israel com un marit amb la muller L’amor de Déu a l’home no és solament el del creador a la seva obra sinó el de la mare al propi fill L' amor de l’home a Déu és una resposta a l’amor electiu de Déu, que no és estimat per les seves perfeccions sinó per les seves gestes històriques amb què s’ha compromès a favor de l’home Aquest amor no pot ésser…