Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
arts figuratives
Art
Arts plàstiques; actualment la crítica anomena art figuratiu l’art que parteix de la realitat en oposició a art abstracte.
film abstracte
Cinematografia
Film caracteritzat per la successió de formes gràfiques no figuratives, sovint seguint el ritme d’una banda sonora musical.
Aquesta modalitat cinematogràfica fou iniciada cap al 1917 pel pintor suec Viking Eggeling i cultivada per Hans Richter, Fernand Léger, Man Ray, Henri Chomette, Walter Ruttmann, Len Lye i Norman Mc Laren
tipologia
Art
Classificació dels objectes o fenòmens artístics en esquemes genèrics, o tipus, d’acord amb certes analogies formals o funcionals estables, les quals no en prejutgen el valor estètic ni la definició històrica.
Encara que la caracterització de la tipologia en classes i subclasses pot resultar complexa, esdevé més necessària com més vast i variat és el fenomen que cal estudiar En arquitectura, generalment és relativa a la funció, i més sovint a la configuració, de la planta i dels sistemes constructius i de la decoració La seva seriació ha estat objecte de la tractadística arquitectònica com a De Architectura , de Vitruvi, i als tractats renaixentistes, que no implica cap limitació a la llibertat de definició formal de l’artista, excepte en casos com el dels arquitectes neoclàssics, els quals prenien…
art topiària
Botànica
Tècnica de jardineria que consisteix a retallar artísticament els arbres i els arbusts per a donar-los formes escultòriques, geomètriques o figuratives.
Ja practicada pels romans, és molt característica dels jardins italians i francesos dels segles XVI i XVII
acompanyament
Música
Part d’una textura subordinada i alhora complementària de la principal, habitualment de caràcter melòdic.
La presència d’un acompanyament implica l’existència d’una part principal que ocupa el primer pla en la percepció de l’oient Consegüentment, a fi de no dificultar-ne la percepció i de mantenir-se en un segon pla, l’acompanyament hi subordina les seves característiques harmòniques, ritmicomètriques, figuratives, dinàmiques, expressives, etc Això no exclou, però, que pugui passar, momentàniament, a un primer pla, com per exemple quan la veu principal té silencis L’acompanyament té un caràcter subordinat però no és superflu i, a més d’estar al servei de la part principal, la…
art gòtic

La catedral de Palma, Mallorca (1229-1346)
Secret Pilgrim (CC BY-SA 2.0)
Art
Art desenvolupat entre el període anomenat romànic i el Renaixement (segles XIII-XIV en uns països i XIII-XV en uns altres).
Geogràficament ocupà tota l’Europa del nord, la central i l’occidental, i arribà fins al Pròxim Orient i, molt més tard, fins a l’Amèrica hispana La denominació de gòtic com a sinònim de barbaritzant i equivalent a un estil no subjecte a cànons fou deguda als acadèmics, que no saberen veure més enllà d’allò que les regles clàssiques els indicaven El seu enlairament a estil de primera línia dins els períodes artístics és degut als moviments vuitcentistes prerafaelita i neogòtic Interior de la catedral de Notre-Dame de París 1163-1345, obra de l’arquitecte Pierre de Montreuil Chechi Peinado CC…
perspectiva

Caprici amb portalada a la vora del llac (segle XVIII-XIX), de Giacomo Guardi (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Construcció geomètrica que permet de representar els objectes tridimensionals sobre una superfície bidimensional de forma que, quan és mirada amb un sol ull, immòbil i fixat a la distància justa, la imatge perspectiva coincideix amb la que en donaria la visió directa.
La perspectiva en l’art També hi són inclosos qualssevol mètodes o maneres de representar o suggerir la profunditat espacial sobre el pla pictòric Tot i que des del s V aC els grecs ja degueren aconseguir algun sistema de formulació perspectiva més o menys plausible, i malgrat, encara, que des dels segles XIII i XIV circulaven, en la tradició dels tallers de pintors d’Itàlia i del nord d’Europa, esquemes geomètrics fragmentaris i fórmules empíriques de reducció perspectiva d’objectes aïllats o de plans parcials, només amb l’humanisme florentí s’obrí camí la perspectiva artificialis o la…
art grec
Art
Art desenvolupat a Grècia i als territoris que estigueren sota la influència cultural d’aquest país.
Art grec antic Les visions tradicionals dependents essencialment d’una visió winckelmanniana de l’art clàssic, han restat superades en els últims decennis, i actualment hom pot parlar de nous aspectes, que, recolzant sobre troballes arqueològiques, han canviat la visió estilística per una altra de cronològica Quant a la periodització, hom ha arribat a un acord general per a fixar uns quants períodes, els límits cronològics dels quals són acceptats gairebé per tothom Durant l’època obscura, l’enllaç amb el món cretomicènic fou donat per l’estil geomètric sobretot en la ceràmica, que començà al…
art italià
art italià Façana del Palazzo Ducale del dux de Venècia (s XI-XII)
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Itàlia a partir de la caiguda de l’imperi Romà.
Al començament fou continuador de l’art paleocristià, i a l’època de Justinià s’identificà amb l’art bizantí Des de la fi del segle VIII sorgí el tipus d’arquitectura que constituí l’anomenat primer art romànic , que s’estengué per Itàlia i l’Europa occidental Quant a l’art romànic, a partir del segle XI al nord predomina l’arquitectura llombarda, mentre que a la Itàlia central sorgeix una arquitectura centrada a la Toscana i a la regió de Roma inspirada en els models clàssics i paleocristians l’estil de les regions de Lucca i Pistoia, d’altra banda, influí en la construcció del complex de la…
art alemany
La catedral de Freiburg im Breisgau, un dels edificis més representatius del gòtic alemany
© B. Llebaria
Art
En un sentit ampli, art que s’ha desenvolupat —des dels temps carolingis i, especialment, des dels temps otonians— dins els territoris de població alemanya.
El límit amb l’art italià i el francès ha estat sempre molt clar, així com amb el dels Països Baixos En canvi, l’art alemany s’expandí damunt l’E eslau, els estats bàltics i els països escandinaus, sobretot Suècia És molt possible que, d’entre totes les terres que pertangueren a l’imperi de Carlemany, les properes al Rin siguin les que més demostraren els fruits del gran esforç cultural realitzat, particularment en l’arquitectura, en la illuminació de manuscrits i en l’orfebreria En són exemple edificis com el palau d’Ingelheim, del qual hi ha escasses restes, la capella palatina d’Aquisgrà i…