Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
dinastia macedònia
Història
Dinastia d’emperadors bizantins que regnaren del 867 al 1059.
Instaurada per Basili I el Macedoni, que usurpà el tron a Miquel III l’Embriac, finí amb el regnat d’Isaac I Comnè
sacramentari | sacramentària
Cristianisme
Dit dels reformats que, al segle XVI, negaven la presència real en l’eucaristia.
Aplicà aquest terme per primera vegada Luter per indicar els seguidors de Zwingli i de JOecolampadius, que s’oposaven a la doctrina de la consubstanciació, en la controvèrsia que els oposà durament 1524- 36 i que finí en el concordat de Wittemberg 1536
coalició
Història
Aliança temporal de persones, partits, estats, a un fi comú.
En especial, hom designa amb el nom de coalicions les aliances de diversos països d’Europa contra Lluís XIV de França i, posteriorment, contra la Revolució i l’Imperi francesos La primera coalició contra Lluís XIV de França fou promulgada per Guillem III d’Holanda i integrada per Leopold I d’Àustria, el duc de Lorena, l’elector de Brandenburg i Carles II de Castella 1673-74 la guerra a què donà lloc acabà amb la pau de Nimega 1678-79 La segona coalició, anomenada lliga d'Augsburg 1686-90, donà lloc a la guerra que finí amb el tractat de Rijswijk 1697 La tercera 1701 és coneguda com la Gran…
teixidor de llana
Història
Oficis manuals
Menestral que teixia la llana.
Dins la fabricació drapera tradicional constituïa l’element obrer agremiat, puix que bo i essent propietari del seu teler i les altres eines de treball, la primera matèria li era fornida pel paraire, el qual a més li recollia la peça un cop teixida per donar-li l’aprest i posar-la a la venda A la ruralia les diferències entre paraire i teixidor eren més reduïdes, i ambdues funcions s’arribaven a fondre en la mateixa persona A les ciutats els gremis de teixidors s’organitzaren el darrer terç del s XIV així a València 1373, 1392, Vilafranca del Penedès 1374, Barcelona 1386, 1394 i Mallorca 1391…
escola parnassiana
Literatura
Escola literària d’origen francès que influí fortament les diverses literatures europees durant la segona meitat del segle XIX.
El seu nom deriva del Parnasse contemporain, recueil de vers nouveaux , publicats en diverses ocasions del 1866 al 1876 Abans, però, l’escola ja s’havia constituït a l’entorn de la Revue fantaisiste 1861 i s’havia destacat clarament pel seu allunyament de les fórmules romàntiques de Musset i Lamartine, amb el refús del sentimentalisme i la declaració del seu ideal d’impassibilitat, absort només per l’assoliment de la bellesa absoluta i pura En les obres de Th Gautier prefaci a Mademoiselle de Maupin , 1835 i de Th de Banville les líriques de l' art pour l’art , compostes d’acord amb la seva…
guerra Italoturca
Història
Militar
Conflicte, iniciat el 1911, que enfrontà Itàlia i Turquia i finí amb la cessió de la Tripolitània i la Cirenaica a Itàlia (tractat d’Onchy, 1912).
adscripció a la terra
Història
Vinculació d’una persona o persones, amb llurs descendents, a la terra que cultivaven sota la jurisdicció d’un senyor, amb pèrdua de llibertat.
Comportava una sèrie de deures i alguns drets, diferents segons el temps i segons les regions Per a alliberar-se de l’adscripció calia redimir-la amb diner Des del baix imperi, la misèria i el desordre regnants feren que moltes persones restessin adscrites a l’ofici de llurs pares com en el cas dels curials, dels homes d’ofici, dels soldats, etc, i sobretot amb els rústics o camperols, que no podien abandonar les terres que cultivaven i passaven així a ésser considerats com una quasipossessió dels predis, que eren adquirits o alienats juntament amb llurs habitants Els pobles germànics, tot i…
selèucida
Història
Membre d’una de les dinasties més poderoses del món hel·lenístic, que regnà a Síria i als territoris orientals del fraccionat imperi d’Alexandre el Gran del 312 aC al 64 aC.
Fundada per Seleuc I, un dels diàdocs d’Alexandre, es convertí en un dels imperis més grans del món antic s’estenia des de la Mediterrània fins a l’Indus i comprenia tota l’Àsia Menor, Síria, Mesopotàmia i Pèrsia Englobà les civilitzacions més diverses emporis comercials, imperis guerrers, estats teocràtics i sacerdotals i, soretot, la potència dominadora dels aquemènides aquemènida Amb la fundació de dues capitals als dos extrems de l’imperi Selèucia del Tigris, prop de Babilònia, i Antioquia a Síria assegurava el comerç oriental la ruta de la seda i el contacte amb la cultura grega i alhora…
b
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_escanner104.jpg)
Escriptura i paleografia
Segona lletra de l’alfabet català, anomenada be.
La B majúscula llatina prové de la B grega clàssica, que al seu torn deriva de formes semítiques passades al fenici i a l’hebreu beth , que significa ‘casa’ o ‘tenda’, derivada del jeroglífic que sembla representar el pla d’una casa L’evolució de la B llatina fou més ràpida que no pas la de la A i presenta algunes peculiaritats notables La seva estructura primitiva, escrita amb ploma ampla, consistia bàsicament en tres traços el primer, vertical, gruixut el segon i el tercer, semicirculars, prims-gruixuts-prims, juxtaposats l’un sota l’altre a la dreta La B capital de les inscripcions…
meroític
Història
Dit del segon període del regne de Kuš iniciat (~300 aC) amb el trasllat de la capital de Napata a Meroe i que finí el 350 dC en ésser presa aquesta ciutat per Ezana d’Axum.
En el pla cultural, aquest període significà l’afirmació de la personalitat cuixítica i la preponderància dels elements africans sobre els egipcis, encara importants, els grecs i els romans En el pla polític, durant aquest període fou controlat quasi sempre el territori comprès entre la sisena cascada del Nil i el Dodacasqué, i foren mantingudes bones relacions amb els Ptolemeus 323-30 aC i amb els romans 30 aC — 395 dC, tret de quan foren atacats —expedicions de Ptolemeu II 283-246 aC i de Ptolemeu VI 158 aC— o atacaren submissió del Dodecasqué per Arkamon o Ergàmenes 218-200 aC, per…