Resultats de la cerca

a Dues frases juxtaposades b Les dues frases connectades per una soldadura - HC Koch Verusch einer Anleitung zur Composition © Fototecacat/ Jesús Alises La soldadura és usual quan dues unitats formals consecutives no encaixen, no es complementen mètricament, i es produeix entre elles un buit que pot estar representat per un silenci o un estancament vegeu exemple a La soldadura, amb la seva presència, elimina el silenci vegeu exemple b o l’estancament procurant així una continuïtat musical Aquesta connexió melòdica té un caràcter anacrústic amb relació a la segona unitat formal…

Aquesta connexió formal, que s’oposa a les connexions formals denominades encadenament i encavalcament , s’esdevé quan el compositor vol accentuar l’articulació formal entre dues parts, per exemple, entre les dues parts d’una forma binària vegeu l’ex 2 de forma binària , entre la primera i la segona part d’una forma ternària vegeu l’ex 1 de forma ternària o entre l’exposició i el desenvolupament d’una forma sonata Així mateix, la juxtaposició és un fenomen freqüent entre les parts que componen les formes enumeratives, com ara la cançó estròfica, les variacions o en el rondó D’altra banda, la…

L’encadenament dona dinamisme al discurs musical i n’assegura la continuïtat, sense afectar, però, la segmentació lògica de les parts L’encadenament ritmicomètric més habitual té lloc quan el final d’una unitat formal coincideix amb el començament de la següent ex 1 Aquest fenomen rep també el nom de doble funció per ellipsi, ja que es considera que la segona unitat formal s’avança una unitat mètrica compàs, semicompàs, temps, grup de compassos coincidint amb el final de la primera, de manera que hi ha una unitat mètrica que té la doble funció de final i principi alhora En realitat no s’…

El fraseig musical, que pot afectar tant l’agrupació de les notes pertanyents a un element formal com la demarcació dels elements formals entre ells, depèn de l' articulació , és a dir, de la manera de connectar les notes consecutives d’una línia melòdica Es considera que el fraseig, de manera anàloga a l’estil declamatiu d’un actor, és una de les tasques més genuïnes i un dels trets més distintius d’un intèrpret, i que resulta determinant a l’hora de transmetre una versió intelligible d’una obra, la qual, d’altra banda, pot admetre, en general, més d’una possibilitat de fraseig…

Les llengües indoeuropees solen classificar els noms en dos o tres gèneres masculí, femení i neutre unes altres llengües, com algunes d’africanes, en tenen més de tres En les descripcions lingüístiques, el gènere masculí és pres com a base cas no marcat i els altres són descrits amb referència a aquell casos marcats El gènere gramatical, fonamental en propietats formals, no sempre correspon al gènere natural, que es basa en la diferenciació sexual dels éssers animats i éssers inanimats, com fa la llengua anglesa només en la referència pronominal he, she, it , que no presenta , d…

Així, es parla de la secció conclusiva d’un tema o de la secció de desenvolupament d’una forma sonata Des d’una concepció ternària de la fuga, també s’ha dividit aquesta forma en diferents seccions primera, segona i tercera secció respectivament

Aquest terme s’utilitza de manera quasi exclusiva en el context de la forma sonata i formes afins i es refereix a la secció que connecta el grup principal amb el secundari Aquest fragment, també conegut com a ’pont', té lloc tant en l’exposició com en la reexposició de la forma sonata, si bé amb diferències harmonicotonals significatives En efecte, el caràcter normalment modulant de la transició en l’exposició al to de la dominant o del relatiu major, segons el mode del to principal és reinterpretat en el moment reexpositiu vegeu l’apartat ’reexposició’ de forma sonata En els dos casos, la…

Per extensió, signe convencional -generalment, una coma o apòstrof a sobre del pentagrama- que s’utilitza per a indicar-la en una partitura

Fonamentat en els principis d’estructura i d’immanència posats en circulació per Saussure a través del Cours de linguistique générale 1916 i influït per l’escola lògica de Viena, el model glossemàtic concep la llengua com un text infinit a partir de la combinació d’un inventari finit d’elements formals Sobre aquesta base es proposa de determinar l’estructura de cada llengua a partir de les modalitats funcionals de les invariants sense tenir en compte cap altre factor extern a la gramàtica com és ara la història o la psicologia dels parlants Estableix, per això, un doble pla de…

Constitueix també una garantia per a l’administrat, puix que comporta que l’actuació administrativa es realitzi a través d’uns actes formals predeterminats legalment