Resultats de la cerca

El fet que la subordinació sigui determinada i regulada pel dret administratiu és determinant per a distingir el funcionari, sigui quin vulgui el seu grau de fixació dintre l’administració, de qualsevol altre treballador, fins i tot dels treballadors que l’estat pugui contractar D’altra banda, atesa la complexitat de la burocràcia, la regulació positiva de l’estatut de funcionari és contradictòria segons els estats, les èpoques i els sistemes polítics, sense comptar amb l’oportunitat de la seva regulació Així, en la normativa de l’Estat espanyol, el caràcter de…

A Roma el dux fou de primer s IV un general o funcionari militar destinat a comandar les forces expedicionàries de les províncies limítrofes, i era subordinat als comites més tard fou també un funcionari polític El nom de duc fou donat també als governadors i generals destacats en fets gloriosos Després foren, generalment, governadors de les províncies o territoria Dioclecià i Constantí I separaren el comandament militar de les províncies de l’administració civil, i el duc n'esdevingué només cap militar La Notitia dignitatum dóna vint-i-cinc ducs, tretze a Orient i…

La denominació prové del funcionari homònim que, entre els romans, referia a l’emperador les peticions dels ciutadans, transmetia als jutges el parer de l’emperador i acomplia diverses missions de secretari Passat a les corts medievals, el títol ha romàs per al secretari del tribunal de la Signatura Apostòlica, a la cúria romana

En el Baix Imperi el comes era un acompanyant de l’emperador i sovint tenia càrrecs administratius o militars, tant a la cort com a les províncies Normalment els comtes-governadors foren sobreposats a les autoritats civils i a les romanes i llurs poders anaren augmentant a mesura que declinaven les institucions imperials i creixia la inestabilitat general només l’Església s’escapà moltes vegades a l’autoritat comtal L’imperi Bizantí conservà aquest funcionari fins al segle X Des del segle VII fou atorgat amb molta facilitat i passà a significar genèricament un càrrec Els pobles…

N'hi havia un a Roma i un altre a Cartago i tenien jurisdicció civil i penal sobre els subordinats Constantí donà a aquest funcionari el títol de Clarissimus El prefectus annonae tenia a les seves ordres els appossitores , coneguts també per annonarii , com a més immediats, els mensores , encarregats d’abastar els mercats públics, i els administradors de l' arca frumentaria , que tenien cura de la venda dels queviures a baix preu i de llur distribució gratuïta entre els pobres

És aplicable tant si la proposició és efectuada en la mateixa persona sollicitada com en un familiar pròxim, o en el funcionari de presons que sollicita una persona que té sota la seva custòdia o un familiar pròxim d’ella

La pena infligida al funcionari comporta una multa i pot arribar a la inhabilitació absoluta

No era un funcionari especialitzat i la seva missió era generalment a càrrec de soldats, saigs o gent llogada designada per l’autoritat judicial o governativa, de què depenien els presos, tant en l’organització general de la corona com en territoris de règim senyorial Quan la presó era en un castell o fortalesa, l’escarceller es trobava sota la dependència de l’alcaid, castlà o capità del castell A partir de l’any 1834 l’escarceller esdevingué, a l’Estat espanyol, un funcionari especial