Resultats de la cerca

Els seus sobirans es mostraren conqueridors, bons administradors i grans protectors de les arts Chandragupta I ~320-~335, primer rei documentat, adoptà el títol d’emperador El seu fill, Samudragupta ~335-~375, estengué la seva influència fins al Nepal i l’Assam El sobirà més important de la dinastia fou Chandragupta II ~376-~414, el sucessor del qual, Kumaragupta I 414-455, governà tot el nord de l’Índia, des del Nepal a la conca del Narbada i des de Bengala fins a l’Indus La dinastia decaigué a partir de Skandagrupta 455-480, a causa de les escomeses del huns

Hom troba els primers vestigis del devanagari en inscripcions del segle VII, i són una modificació de l’escriptura gupta, posada en voga al segle IV per la dinastia homònima D’escriptura tradicional del sànscrit, el devanagari ha esdevingut l’alfabet de l’hindi modern

D’estructura monosillàbica, hi predominen els grups etimològics formats per dues o tres síllabes, amb abundor de sons palatals Són característics els diversos nivells de tonalitat arriben a 6 en el dialecte central i la varietat de formes honorífiques segons la posició de l’interlocutor Abunden els mots abstractes expressats per combinacions de dos mots L’escriptura i la gramàtica foren elaborades per T'on-mi Sam-bho-ṭa s VII a partir de l’escriptura índia del període gupta posterior Escriptura alfabètica horitzontal, d’esquerra a dreta i de puntuació intersillàbica, consta de 30 consonants i…

Bé que geogràficament se situa a l’Índia, no pot ésser considerat pròpiament com a art indi És un art utilitari i de finalitat religiosa, on el procés de creació de l’artista, que s’expressa per mitjà d’un codi preestablert, ve a ésser un acte ritual Les primeres manifestacions d’art hindú apareixen al s IV, i tenen el moment culminant amb la dinastia gupta Els santuaris excavats a la roca són d’estructura inspirada en la dels búdics els més importants són els d’Ellorā i Bādāmi s VII Els temples comprenen una cella i un mandapa , o gran sala columnària, i tenen cobertes curvilínies en…

La seva història pot ésser estructurada en quatre períodes El període inicial segles V-I aC, amb obres a l’Índia, que es remunten a l’època de l’emperador Aśoka segle III aC, com és ara les monumentals columnes pètries disperses per tot el país, i el nucli del stupa I de Sānchī ja al segle II s’inicia a Anurādhapūraya amb esplendor el desenvolupament de l’art budista a Ceilan El període clàssic, d’apogeu cultural i artístic hindú, amb dues fases la de Gandhāra i Mathurā, centres de l’imperi dels Kushāna segles I-III dC, que presenta en el camp de l’escultura indubtables influències…

Des del s XI dC hi ha texts en bengalí, però no fou fins al s XV que, partint de la tradició sànscrita, s’encetà un brillant període que, fins al s XVIII, es caracteritzà pel conreu de la poesia misticolírica, iniciada per Chandīdās s XV i Vidyāpati Thākur s XV, per les adaptacions de les obres sànscrites clàssiques, per la gran influència del moviment hindú Chaitanya i per la tradició narrativa en vers, amb figures com Mukundarām Chakravartī s XVI, Bharatchandra 1712-60, etc Des del final del s XVIII es féu patent la influència occidental, que, a través de la literatura bengalina, s’estengué…

Té unes característiques comunes geogràfiques, socials i intellectuals, però no forma un bloc unitari, car en el camp religiós existeixen unes diferències grans Cronològicament presenta cinc grans etapes de formació 2700-1500 aC, de màxima plenitud autòctona dels s XII aC al XIII dC, del domini musulmà s XIII-XVI, del domini mogol s XVI-XVIII i de la colonització occidental s XIX-XX La tradició local, que apareix a la segona etapa, perdura fins avui poc o molt modificada Les característiques principals d’aquest art són un caràcter eminentment religiós, una dependència de la filosofia, l’…

La seva història comença, pròpiament, amb el període vèdic aproximadament del 3000 aC al 500 aC literatura sànscrita, amb una producció de caràcter religiós i filosòfic Rig-veda Atharva-veda, interpretada pel Brāhmaṇa i completada pels Āraṇyaca, i Upanisḥad, fonament de l’especulació religiosa sobre el Brahmā, i al costat de la qual es destaca la literatura popular Mahābhārata i Rāmāyaṇa Posteriorment sorgiren la literatura búdica i, amb l’era cristiana, un corrent èpic que influí Kalidasa segles IV-V i la literatura amb fons històric Ultra una important producció dramàtica i de poesia lírica…

És dit també d’aquests espais i del conjunt mural que els determina És part del disseny que es troba entre l’urbanisme i el disseny industrial La creació arquitectònica és l’aplicació correcta dels materials i els principis econòmics a la creació dels espais per a l’home Giedion Alguns autors encara distingeixen entre construcció i arquitectura, i reserven aquesta denominació a les obres amb d’estètica Pevsner Uns altres combinen les idees d’utilitat i estètica Per a Le Corbusier és confort i proporció, raó i estètica, màquina i plàstica, calma i bellesa Recentment hom insisteix en l’aspecte…