Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
gutaperxa
Química
Substància gomosa, semblant al cautxú, obtinguda de distintes espècies d’arbres de la família de les sapotàcies, que creixen a Malàisia, Borneo i Sumatra, com el palaqui, conreat en grans plantacions.
La gutaperxa s’ablaneix entre 48°C i 55°C segons el contingut en resina L’hidrocarbur més important de la gutaperxa és un estereoisòmer de l’isoprè
palaqui
Botànica
Gènere d’arbres, de la família de les sapotàcies, de fulles simples, de flors hermafrodites i actinomorfes i de fruits en baia.
Comprèn unes 60 espècies pròpies del SE asiàtic, moltes de les quals forneixen la gutaperxa
balata
Química
Goma que hom extreu del làtex de la balata.
És tenaç i resistent a l’aigua Té propietats semblants a la gutaperxa Fou emprada en la fabricació d’aïllants elèctrics, corretges de transmissió, teixits impermeables, revestiments de cables, etc Sintèticament consisteix en l’isòmer trans del poliisoprè
impermeabilització
Indústria tèxtil
Operació d’impermeabilitzar una tela per a privar el pas d’un fluid a través seu.
La impermeabilització tapa completament els porus del teixit, a diferència de la hidrofugació, que els deixa oberts Hom pot efectuar la impermeabilització per adhesió d’una làmina prima de cautxú sobre el teixit o bé per aplicació d’una dissolució de cautxú, gutaperxa, làtex, etc Hom empra també materials sintètics aplicats en forma de dissolució o per fusió, vernissos, olis assecants llinosa i similars, derivats de la cellulosa, etc
poliisoprè
Química
Polímer constituït per unions cap-cua entre molècules d’isoprè.
Des d’un punt de vista estereoquímic pot existir en diverses formes, les més importants de les quals són les estereospecífiques cis -1,4-poliisoprè i trans -1,4-poliisoprè La forma cis és el principal constituent del cautxú natural i pot ésser obtinguda a partir de l’isoprè mitjançant l’ús de catalitzadors estereospecífics del tipus Ziegler-Natta el polímer és conegut com a cautxú sintètic La forma trans és el principal constituent de la gutaperxa i pot ésser també obtinguda de l’isoprè amb catalitzadors estereospecífics Mentre que la forma cis és elàstica, la forma trans és…
terpenoide
Química
Denominació genèrica que inclou els terpens i llurs derivats funcionalitzats d’ocurrència natural.
Hom els sol classificar, anàlogament als terpens, en hemiterpenoides, monoterpenoides, sesquiterpenoides, etc, d’acord amb el nombre d’àtoms de carboni de llurs estructures Presenten, en conjunt, una gran varietat d’estructures i grups funcionals, però els més comuns són els oxigenats alcohol, èter, cetona, aldehid, àcid, etc La repetitivitat de les unitats isoprèniques en les estructures dels terpenoides fou observada per OWallach l’any 1887 Posteriorment, l’any 1925, CKIngold observà que les unitats isoprèniques dels terpenoides són unides entre elles mitjançant unions cap-cua El conjunt d’…
metxa de Bickford
Militar
Metxa lenta, de seguretat, composta d’un fil de pólvora envoltat d’una cinta embreada i d’una capa de gutaperxa.
Té uns cinc millímetres de diàmetre i una velocitat de combustió d’un centímetre per minut aproximadament Sovint és emprada en pedreres i en mines i per a inflamar encebs de ginys de guerra
chatterton
Electrònica i informàtica
Substància aïllant adhesiva, composta fonamentalment de gutaperxa, quitrà i resina, emprada a vegades en la fabricació de cintes aïllants i alguns tipus de cables.
polímer

A dalt, gràfic del comportament genèric dels polímers termoplàstics, cristal·lins i vitris, segons la temperatura; a baix, representació de l’estructura de diferents tipus de polímers
© fototeca.cat
Química
Cadascuna de les molècules d’elevat pes molecular constituïdes per unitats estructurals idèntiques repetides i unides entre elles mitjançant enllaços covalents.
Cal distingir els polímers de les macromolècules, malgrat que en la pràctica ambdós termes són emprats sovint com a sinònims Alguns dels criteris emprats arbitràriament per a definir una molècula com a polímer són un pes molecular superior a mil o la presència de més de cent unitats estructurals en la cadena La molècula que constitueix la unitat estructural bàsica del polímer és coneguda com a monòmer i el seu procés de transformació en polímer rep el nom de polimerització El concepte actual de polímer fou introduït entre el 1920 i el 1930 per Staudinger, superant la idea primitiva que, per…