Resultats de la cerca

Els historiadors clàssics l’usen per antonomàsia per a designar el general part que assassinà MLCras Dives, a Carres 53 aC

Habitualment era un any, que, a Barcelona, començava el dia primer de desembre Entre els historiadors moderns és habitual de distingir les conselleries amb el nom del conseller en cap per exemple, conselleria de Pere de Conomines

Aquest costum és practicat per diferents pobles primitius de l’Amèrica Central i del Sud, d’Àfrica i d’Àsia Hi ha testimonis d’historiadors grecoromans sobre la pràctica de la covada entre alguns pobles muntanyencs del nord de la península Ibèrica

Per raons de clima i per motius socioeconòmics, efectuà diverses migracions vers el Danubi, els Balcans, la vall del Rin, l’altiplà de l’Iran i el nord de la península indostànica segle XIII aC, i també, posteriorment ~segle XI aC, vers el nord d’Alemanya, les Illes Britàniques, França, la península Ibèrica i Itàlia Coneixedors de la metallúrgia del bronze i de la del ferro, els indoeuropeus s’imposaren damunt els pobladors primitius de les diverses regions amb llurs costums i llur civilització

La història era, segons la definició clàssica de Ciceró en el capítol II del De oratore , «testimoni dels temps, llum de veritat, vida de la memòria, mestra de la vida, missatgera de l’antiguitat», i aquesta definició fou acceptada i glossada reiteradament Amb tot, no existí cap model teòric clàssic, i els humanistes historiadors hagueren de reflexionar per primera vegada sobre la història, el seu caràcter i la seva naturalesa Així, la història passà de ser considerada com una part de la retòrica i estudiada com aquesta en el curs propedèutic universitari, el de les humanitats, és a dir, una…

Desenvolupament enciclopèdic El fet ja fou evidenciat per Antoni Rovira i Virgili en la seva important “Introducció” a la Història nacional de Catalunya 1922, on reconegué que «la gran feinada de reconstrucció de la nostra història l’han feta en el darrer terç del segle passat i sobretot en el segle present, els monografistes, els investigadors d’arxius i els arqueòlegs» Per a ell, doncs, els grans avenços aconseguits en la seva època foren resultat d’un treball previ iniciat a la darreria del s XIX Aquest positivisme historiogràfic fou completament tributari de la idea positivista de ciència…

Cada any es canviaven els cònsols, i la reconstrucció completa de llurs llistes permet de datar amb una seguretat total una gran quantitat de documents Per a llur reconstrucció hom es basa en les dates dels historiadors, les llistes de la baixa romanitat i la inscripció fragmentada de l’època d’August al fòrum Els fasts consulars són un instrument cronològic molt important Hom intenta de reconstruir les llistes de governadors de les próvíncies, treball que, per als Països Catalans, és inclòs als Fasti Hispanienses , compilats per Alföldy

En certa manera, hom podria afirmar que una gran part dels historiadors de l’època clàssica —com, per exemple, Tit Livi i Tàcit— usaren unes formes clarament annalístiques A l’edat mitjana, els annalistes treballaren en l’anonimat i de manera collectiva, que donà com a resultat un mosaic d’interpolacions, asincronismes i juxtaposicions Per aquesta causa la identificació dels autors de les obres d’aquest tipus requereix una cura especial i la més afinada crítica La funció annalística restà vinculada, generalment, a institucions civils o eclesiàstiques, però a vegades depengué d’…

En destaquen els membres de les anomenades escoles jònica, pitagòrica pitagorisme i d'Elea, així com els pluralistes pluralisme 1 2 i sofistes sofística, bé que bona part dels pensadors integrants d’aquests dos darrers grups són contemporanis de Sòcrates o àdhuc posteriors Els presocràtics, en general, intentaren d’explicar científicament, tot marginant el mite, la constitució fonamental i el canvi de la natura Bé que no se'n conserva cap text original, hom pot estimar el pensament presocràtic a partir dels diversos fragments, recollits per HDiels i WKranz, que citaren en llurs obres filòsofs…