Resultats de la cerca

L’origen de la teoria té lloc en el càlcul simbòlic de Heaviside del final del segle XIX, el qual fou emprat sistemàticament pels físics i pels enginyers en la resolució de problemes teòrics d’electricitat Posteriorment, l’any 1926, Dirac introduí la seva funció d delta de Dirac com a instrument de treball que ajuda en el tractament de problemes de mecànica quàntica Paradoxalment, tant en el càlcul simbòlic com en els treballs de Dirac, malgrat que hom cometia una sèrie d’abusos de llenguatge i d’incorreccions matemàtiques, els resultats pràctics eren bons No fou fins després del 1945 que…

Una quantitat és tot allò que és susceptible d’augment o disminució i pot ésser mesurat per tal d’ésser expressat amb un nombre Dues quantitats són dites commensurables si hi ha una relació fraccionària entre llurs mesures Una quantitat és infinitament gran si supera una quantitat de referència, que dependrà en cada cas d’una elecció arbitrària, i és infinitament petita si no arriba a aquesta quantitat de referència

Hom obté un model no estàndard *R del cos R dels nombres reals com a ultrapotència de R *R és un cos ordenat no arquimedià que conté R i d’altres elements infinitament grans i infinitament petits Per a alguns problemes pot ésser més senzill treballar a *R que no pas a R En tot cas permet una formulació diferent de la pròpia del mètode de Weienstrass amb ε i δ, que pot ésser més intuïtiva Fou desenvolupada per A Robinson a partir del 1960

Hom diu que aquest contacte M és d’ordre n si es donen dos punts P i P’ infinitament propers a M, un sobre cada corba, tals que la distància PP’ sigui un infinitèsim d’ordre n +1 respecte a l’arc MP i a la corda MP

Així doncs, el centre òptic O és la imatge que del punt nodal objecte N de la lent dóna la primera superfície d’aquesta o dioptre d’entrada la imatge d' O donada per la segona superfície de la lent o dioptre de sortida és el punt nodal objecte N ' En l’aproximació d’una lent infinitament prima, els punts O , N , i N ' coincideixen amb el punt d’intersecció de la lent amb l’eix òptic

La capacitat d’un conductor és definida com el quocient entre la seva càrrega elèctrica i el seu potencial, suposant que tots els altres conductors són infinitament allunyats o bé, si no ho són, que llur potencial és nul La capacitat d’un condensador és el quocient entre la càrrega elèctrica d’una de les armadures i la diferència de potencial existent entre elles El símbol de la capacitat és C , i la seva unitat en el sistema internacional SI, el farad , bé que en la pràctica hom sol emprar els seus submúltiples pel fet d’ésser aquesta unitat massa gran Correntment són emprats el…

Hom en diu trivalent, tetravalent, etc , segons que siguin tres, quatre, etc , els valors que hi siguin admesos d’altra banda, si aquest nombre de valors és finit, hom parla de lògica finitament polivalent i de lògica infinitament polivalent, si el dit nombre de valors és infinit La lògica polivalent, pròpia del s XX bé que hom en cerca antecedents en Aristòtil i en Guillem d’Occam, amb relació al problema dels futurs i futuribles, s’oposa al principi tradicional del non datur tertium i és típicament exemplificable en l’acceptació que, per exemple, una proporció pot ésser “no…

Per a poder afirmar que una branca de corba té una asímptota cal que, si el punt P es mou sobre aquesta de manera que la distància de P a l’origen de coordenades O creix infinitament, la direcció de la recta OP tingui un límit determinat Hom troba aquest límit per mitjà del quocient y/x = tg a Coneguda la direcció de l’asímptota, hom determina la seva ordenada a l’origen per la condició que la distància entre dos punts que tinguin igual abscissa, un sobre la corba, l’altre sobre l’asímptota, tingui límit zero quan aquella abscissa comuna es fa infinita Així, per exemple, la…