Resultats de la cerca

Composta de diversos triangles inclosos en un cercle, introdueix en l’art lulliana, ja en la seva primera formulació, el ritme ternari, que després hi prevaldrà El nombre dels triangles varia en les successives estructuracions de l’art A l' Art abreujada d’atrobar veritat ~1272 i a l' Art demostrativa 1274 els triangles són cinc A l' Art inventiva 1289 i a la Taula general 1294 es redueixen a tres En aquesta forma simplificada la figura passa a l' Ars generalis ultima 1305-08 Els tres triangles amb llurs angles representen aleshores tres ternaris de principis relatius La figura T és al servei…

Ramon Llull l’emprà en les dues primeres redaccions de la seva art com a auxiliar de les altres figures En l' Art abreujada d’atrobar veritat ~1272 la figura manca de numeració i de representació gràfica, per tal com no “forma cambres” com les altres, és a dir, no serveix per a plantejar i resoldre qüestions, sinó per a dirigir l’ús correcte de les cinc figures principals En l' Art demostrativa ~1276, en canvi, la figura té una representació gràfica, que consisteix en un cercle blau en el centre del qual apareix la lletra Y La figura Y fa parella amb la figura Z de la falsedat

D’acord amb el sistema de pensament de l’època, centrat entorn del raonament sillogístic, Llull, per a assolir el seu propòsit, hagué de resoldre la doble qüestió seguënt primer, donat un subjecte, trobar tots els predicats possibles, i viceversa, donat un predicat, trobar tots els subjectes possibles i segon, trobar el terme mitjà que permeti de reunir dos judicis en un sillogisme Amb aquest fi Llull començà assignant als nou conceptes de cada sèrie d’elements de l’art lulliana principis absoluts i relatius, regles, subjectes, virtuts i vicis una lletra de l’alfabet, de la B a la K Després,…

Llull l’emprà en les dues primeres redaccions de la seva art, conjuntament amb la figura Y de la veritat En l' Art abreujada d’atrobar veritat ~1272 la figura no té numeració ni representació gràfica, per tal com no “forma cambres”, és a dir, no serveix per a plantejar i resoldre qüestions, sinó per a controlar l’ús de les cinc figures principals En l' Art demostrativa ~1276, en canvi, la figura és representada per un cercle vermell en el centre del qual hi ha la lletra Z Semblantment al que s’esdevé amb la figura Y, la figura Z no apareix en l' Ars ultima 1305-08

S'oposa a abstracte Equival a específic, particular En la lògica lulliana, els concrets són les tres modalitats agent, acte i pacient que integren una propietat abstracta completa

Inscrit en el corrent del platonisme cristià i influït pels autors llatins del segle XII —sant Anselm, Ricard de Sant Víctor i Joan de Salisbury— i pel pensament oriental —Algatzell i la càbala, sobretot—, el lullisme mostra una estructura original, inigualada al seu temps A l’origen de l' Art general lulliana hi ha una finalitat apologètica, al servei de la qual hi ha el mecanisme lògic cal convertir els homes mitjançant la destresa a convertir proposicions Com que la veritat és una, l' Art ha d’ésser un mètode racional de demostració de les veritats de la fe cristiana per això parteix d’un…

En el Llibre de contemplació 1272 Llull adoptà tres menes de figures els arbres, les lletres i les figures geomètriques La primera condueix a l' Arbre de Ciència 1295 Les altres dues, posades al servei del desenvolupament de l' art general , porten a l' alfabet , a la taula i a les diverses figures de l’art El nombre d’aquestes darreres experimenta una interessant evolució A l' Art abreujada d’atrobar veritat 1272 les figures són set, cinc de principals en forma de cercle i dues d’auxiliars L' Art demostrativa 1276 reprèn, doblant-les, les figures de l' Ars magna primitiva, i encara n'hi…

Consta d’un cercle dividit en catorze cambres, que representen les set virtuts i els set vicis capitals Emprada per Ramon Llull en l' Art abreujada d’atrobar veritat vers el 1272 i represa, desdoblada en dues, en l' Art demostrativa 1274, desapareix després de les reelaboracions ulteriors de l’Art La figura constituïa un intent original de reduir a la lògica les diverses situacions de la vida moral

La dialèctica, segons aquesta definició, abasta tant el mode discursiu dialèctica del pensament de comprendre la realitat, sempre dinàmica i integrada per un complex d’interrelacions, com aquesta mateixa realitat dialèctica de les coses Ambdós aspectes han estat sempre objecte de la investigació filosòfica, conscient del fet que el coneixement humà opera per divisió i separació, tot i que vulgui abastar alhora la complexitat de totes les relacions, i preocupada per la foscor d’aquestes mateixes relacions entre les coses, és a dir, pel problema de la interrelació del real com un tot Com a…