Resultats de la cerca

Se'n coneixen d’Alfons el Magnànim a Barcelona, de Pere de Portugal i de Joan II a Tortosa, Lleida i Tàrrega

El nom prové de la catalanització de la paraula italiana gigliato , utilitzada per a denominar aquestes monedes, que lluïen uns llirs heràldics Fou aplicada a d’altres monedes d’argent sobretot als carlins napolitans d’Alfons el Magnànim

L’obra més important és Il principe de Maquiavel, veritable teoria política de l’estat absolutista D’entre els catalans destaquen l' Speculum principum , del jurista valencià Pere Belluga, escrit entre el 1437 i el 1441 i dedicat a Alfons el Magnànim, i el Consejo y consejero del príncipe 1559, de Frederic Furió i Ceriol, que dedicà al príncep Felip Felip II, de qui era conseller

Aquestes emissions eren emprades en el comerç amb el món àrab i eren ben lucratives pel rebaix de contingut d’argent que hom hi practicava Jaume I n'autoritzà emissions a Montpeller, Lleida, Mallorca i València Al s XV, Alfons el Magnànim ordenà que la ciutat de València encunyés moneda d’argent que imités la del regne de Granada Els sobirans rebien un guany que hom estipulava en una quantitat per marc d’argent encunyat

Ja des del segle XIII esdevingué un funcionari, normalment al servei del reis o de grans magnats Pere III de Catalunya-Aragó, en les seves ordinacions del 1345, establí a la cort un falconer major, que havia d’ésser un escuder expert en l’ofici, i sis falconers no generosos tenia cura de l’ordenament de les caceres, la magnificència decorativa de les quals superà, aviat, la munteria Alfons el Magnànim designà per al càrrec el poeta Ausiàs Marc 1425

A la corona catalanoaragonesa, si no de dret, de fet, la reina tingué intervenció en els afers públics com a consellera del marit, tal com Jaume I ho explica de les seves mullers Elionor i Violant, o bé com a lloctinent del rei, com s’esdevingué amb Maria de Luna, muller de Martí I l’Humà, i especialment amb Maria de Castella, muller del Magnànim A partir de Constança, muller de Pere II el Gran, gairebé sempre foren solemnement coronades eren ungides per un prelat i després coronades pel marit

En general, aquesta funció requeia en la reina, o en l’infant primogènit o hereu de la corona encara que el títol fos més o menys permanent, la lloctinència era exercida per temps breu o circumstancial, però alguna vegada, com en el cas de la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim, tingué molta durada Les seves atribucions eren amplíssimes, amb facultats delegades per a convocar i presidir corts, i fins i tot cridar les hosts aplicant l’usatge Princeps namque , convocar i presidir el consell reial i dur a terme tots els actes propis del sobirà no podia, però, nomenar cap substitut

Ha tingut vigència fins al s XX la concòrdia signada entre Jaume II i el bisbe de Barcelona sobre l’execució de causes pies La concòrdia de la reina Elionor , que tingué vigència fins als s XVIII-XIX, fou signada el 1374 entre aquesta reina, lloctinent general de Pere III de Catalunya-Aragó, i el cardenal Bertran de Comenge i establí un procediment per a decidir la competència entre les jurisdiccions reial i eclesiàstica en cas de dubte i tractar especialment dels processos de sometent i de pau i treva respecte als eclesiàstics, llur bandejament i l’ocupació de llurs béns Alfons el Magnànim…

Sorgiren en decaure l’autoritat que tenia sobre l’illa l’administrador civil bizantí s’independitzaren possiblement a mitjan s X A la darreria del s XI hi havia, amb personalitat pròpia, els de Càller, Arborea, Torres i la Gallura Cada jutjat tenia al capdavant un jutge i, a efectes administratius i judicials, es dividia en diverses curadories Posada l’illa sota la protecció de l’Església, els jutjats esdevingueren presa de les lluites de Gènova i de Pisa, per tal d’obtenir-ne el domini comercial i polític Els emperadors germànics intentaren d’establir-hi un domini feudal, sense cap resultat…

Els Reis Catòlics crearen els càrrecs de virrei d’Aragó, de Navarra i de Galícia i el d’Índies per a Colom Carles V creà els virregnats i els càrrecs de virrei de Nova Espanya 1535 i el Perú 1544, i al segle XVIII foren constituïts els de Nova Granada 1717 i el Río de la Plata 1777 Napoleó I creà un virrei per al seu regne d’Itàlia L’emperador austríac tenia un virrei al regne Llombardovenecià , i el rei d’Itàlia, a Etiòpia En alguns territoris de la corona catalanoaragonesa els reis crearen també virreis Així ho feren a Sicília 1415, Sardenya 1417 i Nàpols 1505 En aquests regnes sovint l’…