Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
correu electrònic
Electrònica i informàtica
Conjunt d’eines de programari per mitjà del qual hom pot enviar i rebre missatges personalitzats dins d’una xarxa.
Per extensió, conjunt de missatges rebuts o enviats Dins internet l’adreça de cada usuari té la forma usuari-domini, on el domini indica l’adreça IP del node de la xarxa on hi ha el servidor de correu electrònic de l’usuari en qüestió
correu
Història
Persona que té per ofici de portar avisos, cartes, etc, d’un lloc a un altre.
Originàriament hi havia el correu de peu dit popularment correu d’espardenya i, antigament, troter de bústia , el correu de cavall i el correu de mar el qui havia de travessar la mar, i hom distingia el correu ordinari del correu urgent , dit correu ciutat o espatxat Els correus podien ésser al servei d’un mercader o d’altra persona principal, del rei correu reial , d’un municipi correu de ciutat , etc, o al servei del públic, formant part d’una organització de correus en aquest cas, a cada població principal hi havia un i, fins al segle XV, uns quants hoste de correus dit,…
protocol simple de transferència de correu
Electrònica i informàtica
Protocol de TCP/IP que permet d’intercanviar correus electrònics per mitjà d’internet).
El protocol SMPT, combinat amb les extensions MIME Multi-purpose Internet Mail Extensions , que serveixen per a enviar correu amb caràcters estandarditzats ASCII o amb imatges, permet automatitzar la tramesa de correu electrònic amb fitxers adjunts
extensió de correu d’internet per a ús múltiple
Electrònica i informàtica
Protocol estàndard per a la transferència per internet de documents multimèdia i fitxers de tota mena usant els mecanismes habituals de missatgeria electrònica.
Sota aquest protocol, els fitxers binaris a transmetre es tradueixen en un format de text tipus ASCII per tal de poder-los transmetre com si només es tractés de text un cop rebut el missatge, el receptor s’ha de preocupar de recuperar el codi binari original Per fer-ho es basa en l’extensió del document rebut per decidir el tipus del fitxer original gràfics, música, etc I aquest és precisament el seu punt feble el mecanisme de descodificació no depèn del contingut de les dades rebudes, sinó del nom que s’ha donat a aquestes d’aquesta manera, de vegades no es pot recuperar el fitxer binari…
sistema de noms de domini
Electrònica i informàtica
Base de dades distribuïda formada per servidors de noms que contenen informació sobre hosts i serveis de diferents dominis, en els anomenats registres de recurs (resource records).
Els registres de recurs es classifiquen per classes, i cada classe defineix diferents tipus de registres La classe més emprada és la classe Internet o IN, que defineix els tipus de registres Adreça A, Mail Exchanger MX o Name Server NS, entre molts d’altres Els registres de recurs d’un determinat domini s’especifiquen en els anomenats fitxers de zona que s’allotgen als servidors de noms, que fan el que es coneix com procés de resolució Aquest consisteix a retornar, en ser interrogats per un cert tipus de recurs pex tipus A, classe pex IN i nom de domini pex wwwgeccat , els…
comèdia cinematogràfica
Cinematografia
Gènere cinematogràfic del tipus del cinema còmic, del qual, però, es diferencia per un humor molt més refinat i intel·lectualitzat, com indica el seu nom anglès ( sophisticated comedy
), i perquè és el director qui dóna caràcter a l’obra i no l’actor.
Els seus gags són les frases amb doble sentit, les situacions finament ridícules i els embolics elegants, que fan somriure un públic burgès, moralista i de certa cultura, sense ferir el seu bon gust i educació Aquest gènere, insinuat a la darreria del cinema mut amb alguns films de Cecil B de Mille, s’afirmà i obtingué un gran apogeu quan arribà el cinema sonor Alguns dels seus mestres han estat Howard Hawks, Ernst Lubitsch, Leo Mc Carey, Preston Sturges, Frank Capra, George Cukor, Vincente Minnelli, Stanley Donen, Billy Wilder, Blake Edwards, i més modernament Peter Bogdanovich, Mel Brooks,…
golf

Jugadors al green de sorra del Club de Golf Sant Cugat als anys quaranta
Federació Catalana de Golf
Golf
Esport que consisteix a introduir una bola en successius forats colpejant-la amb un pal.
Cada forat consta d’una plata-forma de sortida tee , un terreny més o menys llarg d’herba llisa i segada carrer i una superfície més polida green , on hi ha el forat El carrer està vorejat per herba més alta rough i arbres, i entre el tee i el green poden haver-hi obstacles d’aigua i de sorra búnquers Un recorregut de golf consta de 18 forats Cada jugador pot portar a la bossa fins a 14 pals diferents Es tracta de ficar la bola en cada forat amb el menor nombre de cops possible Cada forat té assignat un nombre de cops per completar-lo par, d’acord amb la seva llargària Un…