Resultats de la cerca

Són famosos els dotze miracles montserratins que consten en un manuscrit de Ripoll del segle XII, així com els de la primera part del Llibre Vermell de Montserrat 1396 La difusió als Països Catalans del llibre de miracles de Gautier de Coincy, de les Cantigas d’Alfons X de Castella i d’altres reculls europeus, sobretot marians, estimulà als santuaris del país la confecció de llibres de miracles a partir dels segles XIV i XV

En totes les religions hom considera que els taumaturgs del grec thaûma , ‘prodigi’, i érgon , ‘obra’ actuen en nom de Déu, i són tinguts per sants

Entre els més antics destaquen els quatre amb textos en llatí basats en fets miraculosos de sant Nicolau que figuren en el llibre de representacions de Fleury, del segle XIII Els més coneguts són Les miracles de Notre Dame , una collecció de quaranta miracles del manuscrit de París Bibliothèque Nationale, fr 819-820, suposadament representats a París pel gremi de joiers entre gener i febrer del 1339 i el 1382 La part musical incloïa, entre altres peces del repertori vocal, setanta-dos rondós, nou motets, cinc tedèums, tres Regina caeli , tres Ave Regina caelorum i…

En l’església primitiva, el culte als màrtirs, i a partir del segle IV als confessors, de caràcter local, era regulat pels bisbes i pels sínodes Des del segle X els papes intervingueren en determinades canonitzacions, que foren reservades a la jurisdicció de la Santa Seu des d’Alexandre III 1159-81, reserva confirmada per decret de Gregori IX 1227-41 Sixt V 1585-90 assignà els processos de canonització, que s’anaren complicant gradualment, a la Congregació de Ritus l’actual procediment segueix les normes d’Urbà VIII 1634 i de Benet XIV 1734, actualitzades per Joan Pau II 1983 La canonització…

La predicació s’integrava dins aquesta temàtica Als Països Catalans existí un dipòsit comú d’exemples trets de la Bíblia, de les vides de sants, de les obres clàssiques o de les faules, etc, d’on procedeixen els usats per Vicent Ferrer, que tenen el caràcter típic de la faula animalística, i per Francesc Eiximenis, entre altres Caràcter més personal tenen els exemples de Ramon Llull, que ell anomena també recontaments o proverbis, al Llibre de meravelles i principalment a l' Arbre exemplifical quinzena part de l' Arbre de Ciència , on arriba a personificar els éssers més insospitats l’aire,…

Per a l’home de cultures primitives, el miracle no significa contradicció entre fe i raó, com pot ésser el cas per a l’home de cultures més evolucionades, sinó la presència d’una causalitat més elevada, més “divina” El culte es basa inicialment en la possibilitat del miracle, perquè es tracta d’accions de caràcter meravellós i extraordinari, que tenen com a conseqüència una transformació de les condicions de vida de l’home i del cosmos Normalment, el mite és el marc narratiu on té lloc el miracle El miracle, sobretot en la seva forma cultual, tendeix a un millorament, a una conversió, de l’…

Els exvots més antics documentats als Països Catalans són oferiments de cera fets a Montserrat al s XII aleshores era costum d’oferir el pes en cera d’un infant i àdhuc d’un adult, probablement a base de ciris Una altra forma de presentar l’exvot de cera era sota la forma del donat o de l’objecte agraciat membres del cos humà, animals, vegetals, naus, instruments musicals, etc aquestes figures tenien el valor de testimoniatge de gràcia i agraïment, que es certificava davant notari, es predicava al poble i s’inscrivia en els llibres dels miracles se'n conserven alguns, com els de…

Als primers segles del cristianisme calgué una defensa de la fe contra les objeccions dels no-creients La tradició apologètica es confirmà a partir de l’edat mitjana Tomàs d’Aquino, Bossuet, Pascal, etc, però no fou objecte d’estructuració científica fins que la Illustració i la crítica liberal atacaren els fonaments metafísics i històrics del cristianisme La missió principal de l’apologètica tradicional és de demostrar la credibilitat de la revelació cristiana teologia fonamental, i per això és basada sovint en notícies externes com els miracles i les profecies Un nou corrent ha…

Les hagiografies varien segons les intencions de l’autor, el gènere literari o les finalitats perseguides lectura privada, panegírics, ús ofical litúrgic, etc Els primers documents hagiogràfics daten del s II i són actes de màrtirs algunes provenen d’actes proconsulars o notarials, altres són passions llegendàries amb finalitat d’edificació Al s IV començaren a aparèixer vides de confessors i ascetes, que accentuaven sovint el poder sobrenatural del biografiat La pràctica litúrgica menà a escriure les vides de cada sant del dia, les quals foren aplegades en els leccionaris, menologis i…