Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
mixtura
Música
Tècnica d'instrumentació que consisteix en la mescla de timbres d’instruments diferents que, quan es fusionen els uns amb els altres, creen un color tímbric nou.
Aquesta tècnica començà a ser utilitzada durant el gran simfonisme del segle XIX per autors com H Berlioz o R Wagner i com a recurs indispensable al final del Romanticisme, en obres orquestrals, i també en obres de música de cambra al principi del segle XX L’hegemonia germànica del tipus estàndard de plantilla orquestral i la seva utilització quant a elecció tímbrica instrumental que imperà a Europa a partir del Classicisme, començaren a trencar-se al final del segle XIX pel sorgiment de la música nacionalista, impressionista i els altres "ismes" del principi del XX que feren necessària la…
poció
Farmàcia
Forma farmacèutica d’administració oral, líquida, edulcorada i amb una concentració tal en principis actius que ha d’ésser administrada a cullerades.
Cal no confondre les pocions, dolces i transparents, amb les mixtures, opaques i gairebé mai dolces tampoc no són pocions les tisanes, que hom pren a una dosi superior a 100 cm Generalment són preparades mesclant xarop medicamentós amb infusions, decuits o solucions de productes actius
tub
Música
En l’orgue, cadascun dels tubs acústics de metall o de fusta de secció regular, posats en vibració per la columna d’aire que contenen.
Orgue de tubs de l’església de Santa María de la Asunción de Laredo Cantàbria manuel m v CC BY-SA 20 N’hi ha de llengüeta i d’embocadura Els tubs de llengüeta, on el so és produït per la vibració de la llengüeta, són sempre oberts a l’altre extrem Els d’embocadura, en què el so és produït pel xoc d’un filet d’aire contra un obstacle, poden ésser oberts flautes, flautats, gambes i flautes de pavelló o tancats bordons, mutacions, mixtures, etc
oripeller | oripellera
Oficis manuals
Persona que fa oripell o en ven.
Els oripellers dauraven i argentaven cuir o pells amb fins pans i colraven l’argent amb productes i mixtures que constituïen secrets només tramesos de pares a fills Podien treballar amb or fi, però normalment ho feien amb oripell A la baixa edat mitjana a Barcelona estaven vinculats a la confraria de Sant Esteve dels Freners, de la qual se separaren el 1600, juntament amb els batifullers i guadamassilers, i constituïren una nova confraria independent sota l’advocació de l’arcàngel sant Miquel Reberen ordinacions el 1614, el 1649 i el 1768, i la confraria perdurà fins el 1797 A…
combinació
Música
En l’orgue, resultat que ofereix un mecanisme que, governant un sistema mecànic, pneumàtic, elèctric o electrònic, facilita a l’organista els canvis en la registració.
Es desenvolupà notablement, amb procediments pneumàtics, en els instruments d’Aristides Cavaillé-Coll La combinació pot ser lliure, ajustable o fixa És lliure quan es fa mitjançant uns petits botons situats sobre la plaqueta del registre de la consola o bé en interruptors a part L’organista pot programar, abans de l’actuació, diferents agrupacions de registres tantes com botonets, que poden entrar en acció en un moment determinat, tan sols prement un polsador concret de manual o de pedal És ajustable quan s’opera a través d’un sistema electromagnètic o electrònic dotat de moltes possibilitats…
jocs de fons
Música
En l’orgue, registració formada pel conjunt dels jocs labials, excloent-ne, però, les mutacions i les mixtures.
Engloba les tres famílies principals la dels flautats, la de les flautes i la de les gambes, en les tessitures de 32', 16', 8’ i 4' Alguns autors hi inclouen també els jocs de 2' D’altres, com ara Jordi Alcaraz, hi afegeixen encara els d’1' Són la base sonora de l’instrument De gran contrast amb els jocs que formen el ple de l’orgue i amb els de la llengüeteria, els jocs de fons constitueixen una registració molt pròpia de la música romàntica
orgue

A l’esquerre façana d’un orgue amb les parts principals (orgue major, torratxes i cadireta); al centre, esquema d’un secret o salmer de corredores siutat sota un joc de tubs (registre) a la dreta, seccions longuitudunals dels dos tipus de tubs bàsics: labial (a, de metall i obert; b, tapat o bordó; c, de fusta) i de llengüeta (d, tub de bombarda)
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon constituït per jocs de tubs que, polsades unes tecles, sonen al buf del vent generat per manxes o per un compressor elèctric.
Se l’anomena “el rei dels instruments" L’harmonització clàssica comporta una baixa pressió d’aire a ple vent Unes ventalloles, uns canals i uns conductes uneixen, en el secret o salmer de fusta preferentment el de corredores, els tubs amb la mecànica de tecles i tiradors Les transmissions pneumàtica i elèctrica, bones només per a registrar, permeten combinacions fixes, lliures i ajustables dels jocs Els teclats “de finestra” formen útilment un sol moble amb l’orgue no els de “consola” fixa o mòbil, a distància Els manuals, curts i escalonats, d’unes 4 octaves i mitja, s’acoblen entre ells i s…
mutacions de l’orgue
Música
Jocs de boca de l’orgue (mixtures simples) emprats per a donar els harmònics que acompanyen les melodies; poden donar-los un acompanyament tonal diferent, segons l’ús que hom en fa.
orgue
Música
Instrument polifònic de vent, proveït d’un o més teclats, el so del qual és causat per tubs labials o de llengüeta. L’aire necessari per a fer-los sonar és aportat a través d’un mecanisme que està sota el control de l’organista. En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna (instrument de vent pròpiament dit) amb teclat.
Etimologia El terme orgue prové del grec órganon , que primer significava ’instrument’ i més tard prengué el sentit d’’instrument de música’ Passà al llatí amb el nom d’ organum Fins a l’Alta Edat Mitjana també se’l coneixia amb el nom d’ hydraulus en llatí tardà hydraula o hydraulium pel fet de necessitar aigua per al seu funcionament i d’aquí hydraúlēs , sonador de l’orgue llat hydraula o hydraules i hydraúlesis , joc de l’orgue, etc L’evolució musical de l’Alta Edat Mitjana, a la qual contribuí tant, confon molt sovint l’instrument organum amb un nou gènere de música vocal, anomenat…
represa
Música
En l’orgue, recurs de construcció habitual en els jocs de mixtures agudes (plens, címbals, etc.) que consisteix en el fet de, a partir d’una nota determinada, reprendre -a l’octava o a la quinta més greu- les notes ja recorregudes, en lloc de seguir la seva tessitura normal vers l’agut -la qual cosa comportaria arribar a llindars musicalment inaudibles-.
En la disposició de les represes s’amaga la personalitat tímbrica del joc