Resultats de la cerca

La tècnica consisteix en la substitució de la funció de les cèllules lesionades de l’òrgan de Corti —situat a l’orella interna i encarregat de transformar les vibracions mecàniques rebudes de l’orella mitjana en impulsos elèctrics que es transmeten al cervell a través de les fibres nervioses auditives— per una sèrie d’elèctrodes actualment hom utilitza pròtesis constituïdes per vint-i-dos elèctrodes connectats amb un receptor-estimulador que, en el mateix acte quirúrgic, hom colloca sota la pell de la regió retroauricular Després de l’operació, el pacient recull les vibracions…

Pot variar des d’una dieta normal triturada fins a un subministrament calòric, vitamínic, hídric i electrolític molt ajustat a la situació clínica del pacient L’administració és a través d’una sonda nasogàstrica o d’una sonda que arriba al tub digestiu per gastrostomia o enterotomia S'utilitza en aquells pacients que, a causa d’una malaltia neurològica o obstructiva, tenen impossibilitada l’arribada correcta del menjar a l’estómac també s’aplica durant el postoperatori d’intervencions quirúrgiques sobre l’esòfag o l’estómac i en malalties intestinals, sobretot…

El sobrepès, o pes corporal per sobre del considerat com a saludable, es defineix en adults majors de 18 anys, sense incloure els esportistes molt musculats ni les embarassades amb un Índex de Massa Corporal IMC o Índex de Quételet d’entre 25,0 i 29,9 kg/m 2 , i se'n diferencien dos graus grau I IMC = 25,0-26,9 i grau II o preobesitat IMC = 27,0-29,9 Les implicacions per a la salut són més controvertides que en el cas de l’obesitat, però s’accepta que el sobrepès causa problemes de salut similars, encara que en un grau inferior Per a la població amb IMC de grau I és aconsellable…

La musicoteràpia té els seus orígens en els descobriments sobre els efectes curatius que exercia la música en els ferits de la Segona Guerra Mundial A partir d’aquell moment diversos països, com ara l’Argentina, Anglaterra, França i els EUA, implantaren l’ús de la musicoteràpia per a tractar pacients amb discapacitats físiques, sensorials i mentals, en pacients geriàtrics o terminals, psicòtics, autistes, alcohòlics, drogoaddictes, inadaptats, i com a palliatiu en situacions de dolor intervencions, parts, etc La musicoteràpia es basa en la utilització de la música i de les seves capacitats de…

Les cèllules mare de teixit tenen una certa capacitat de replicació i són oligopotents, és a dir, poden originar qualsevol cèllula diferenciada del llinatge concret del teixit del qual provenen La seva funció és anar reemplaçant les cèllules del seu teixit a mesura que moren N'hi ha a tots els teixits, malgrat que, al teixit nerviós, hi són molt escasses i es troben localitzades en unes àrees molt concretes Se n'ha proposat la utilització en teràpies de medicina regenerativa, per generar teixits que es puguin utilitzar en trasplantaments La seva versatilitat és…

Hom parla de tractament medicamentós quan s’utilitzen les vitamines del grup B, els extrets hepàtics i els psicofàrmacs, especialment neurolèptics de tractament aversiu, basat en la creació d’un condicionament reflex de fàstic davant les begudes alcohòliques, quan hom recorre a l’associació d’un medicament disulfiram a l’alcohol, amb la qual cosa es produeixen reaccions molt desagradables vòmits, sufocaments, gran cansament, cefalàlgies, etc i de psicoteràpia, quan hom tracta de resoldre els conflictes psíquics profunds i les condicions d’ordre familiar, de treball, etc, que…

Els criteris clínics per a la diagnosi del xoc són l’aspecte del pacient, amb signes d’insuficient irrigació perifèrica pallidesa, cianosi, suor freda, etc, el descens de la tensió arterial, amb taquicàrdia i pols filiforme, la disminució de la funció renal oligoanúria, nàusees i set Els factors etiològics que permeten de classificar els estats de xoc són molt variats, i es poden agrupar en hipovolèmics hemorràgies, traumatismes, cremades àmplies, aixafament, deshidratació, cardiogènics embòlia pulmonar, tapament cardíac, infart de miocardi, pneumotòrax per tensió,…

En el cas d’una transfusió sanguínia i per tal d’evitar els accidents posttransfusionals, cal fer estudis previs del donador i del receptor , amb tipificació de grups i detecció d’aglutinines prova encreuada, i emprar un utillatge adequat Els accidents més importants són per incompatibilitat dels grups, per administració de sang en mal estat o de sang infectada Uns altres tipus d’accidents són deguts a la forma d’administració i a les substàncies incorporades en el procés d’extracció i conservació de la sang transfusió excessiva en els malalts de cor o de ronyó, embòlia gasosa pel fet de…

El 90% dels trombes s’originen a les venes de les extremitats inferiors i habitualment es desprenen d’una trombosi venosa profunda El grau d’afectació cardiopulmonar depèn de les dimensions del trombe i del diàmetre dels vasos oclosos En el moment de l’embolisme es provoca una hipertensió pulmonar, i la principal alteració fisiopatològica, que pot posar en perill la vida del pacient, és el deteriorament de l’intercanvi de gasos a nivell dels capiŀlars pulmonars pas d’oxigen de l’alvèol a la sang i de diòxid de carboni de la sang a l’aire alveolar, ja que la resistència al flux…

Aquesta definició, molt general, no és tanmateix potser prou, car pressuposa que és possible de fer una distinció neta entre els constituents nominals i els verbals, i, si bé és molt versemblant que aquesta distinció es dóna a totes les llengües, no ha estat demostrat que sigui un fet cert Limitant-nos a les llengües ben estudiades, hom pot dir que la manifestació del cas pot ésser donada per mitjà de la flexió com en el llatí, i com en els pronoms catalans o bé per mitjà de mots auxiliars, del tipus de les preposicions com en el xinès, i com en els substantius…