Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
napoleònic | napoleònica
Història
Partidari dels sobirans francesos Napoleó I i Napoleó III o de llur dinastia.
mere
Història
Nom que rebé, en els territoris catalans d’administració francesa, el president del consell municipal.
Els anys 1812-14, durant l’annexió de tot el Principat de Catalunya a l’imperi napoleònic, fou adoptat el sistema administratiu francès a tota l’àrea ocupada, i hom substituí els ajuntaments per mereries
cort d’apel·lació
Història
Dret
A França, a Itàlia i a d’altres estats europeus, des de la Revolució Francesa, jurisdicció encarregada de jutjar en apel·lació els afers sentenciats a primera instància per un tribunal de rang inferior.
Les corts d’apellació són instituïdes als caps dels diferents districtes o regions judicials el departament dels Pirineus Orientals és comprès dins la jurisdicció de la cort d’apellació de Montpeller Una cort d’apellació, segons el model francès, fou instaurada al Principat de Catalunya el 1810 pel governador napoleònic Maurice Mathieu, a fi de supervisar les decisions dels altres tribunals, a petició de la part interessada Era format per un president el primer en fou Tomàs de Puig, un vicepresident president, al seu torn, de la sala o cambra de justícia criminal , formada fins…
conseller d’estat
Història
Membre del més alt organisme consultiu napoleònic, encarregat de preparar els projectes de llei.
Amb caràcter extraordinari dos consellers d’estat imperials amb el títol d' intendents els barons de Gérando i de Chauvelin foren enviats a Catalunya el 1812, a fi d’instaurar-hi una administració civil francesa
lira
Economia
Antiga unitat monetària principal d’Itàlia (L).
El seu origen fou la libbra , d’argent, base del sistema monetari del període carolingi, la qual, al llarg de l’edat mitjana, fou encunyada amb una gran diversitat de valors i denominacions Sota el domini napoleònic a Itàlia, la lira, amb l’adopció del sistema decimal, fou unificada es diversificà, però, novament al s XIX, fins que el 1862 fou establerta com a unitat monetària del regne d’Itàlia De curs forçós des del 1902, la lira, que fins el 1914 mantingué una contrapartida en or de 0,29938 g, fou suspesa durant la Primera Guerra Mundial Reformada el 1927, hom n'establí la…
consell de suplicació
Història
Organisme de l’administració de justícia de Catalunya, organitzada el 1810 sota el domini napoleònic.
Estava format per tres consellers que presidien per torn i un secretari, destinat a comprovar que els processos resolts per la cort d’apellació no haguessin contravingut les antigues lleis del Principat ni les disposicions generals de la nova administració imperial Si aquest era el cas, el procés passava al governador general de Catalunya, que resolia en definitiva
coalició
Història
Aliança temporal de persones, partits, estats, a un fi comú.
En especial, hom designa amb el nom de coalicions les aliances de diversos països d’Europa contra Lluís XIV de França i, posteriorment, contra la Revolució i l’Imperi francesos La primera coalició contra Lluís XIV de França fou promulgada per Guillem III d’Holanda i integrada per Leopold I d’Àustria, el duc de Lorena, l’elector de Brandenburg i Carles II de Castella 1673-74 la guerra a què donà lloc acabà amb la pau de Nimega 1678-79 La segona coalició, anomenada lliga d'Augsburg 1686-90, donà lloc a la guerra que finí amb el tractat de Rijswijk 1697 La tercera 1701 és coneguda com la Gran…
codi de comerç
Economia
Dret
Dret mercantil
Ordenament positiu que regula les relacions jurídiques de caràcter mercantil.
El codi de comerç francès 1807 fou el primer i l’inspirador de la majoria dels existents De fet, però, dels estats que han procedit a codificar el dret mercantil, uns han seguit estrictament el model francès, que considera el codi de comerç complementari del civil i aplicable a les persones en tant que siguin comerciants, i uns altres han derivat cap al model alemany, que considera autònomament les institucions mercantils i és aplicable a tota persona, sigui comerciant o no en sigui El codi de comerç espanyol segueix el model francès i es fonamenta, ultra en el codi de comerç napoleònic, en…
cafè concert
Música
Terme derivat del francès café-concert i que es refereix a un cafè o restaurant on tenen lloc espectacles diversos, des de música fins a dansa.
Tot i que és una institució típicament francesa, cal cercar els seus orígens a Anglaterra, i concretament als Pleasure Gardens londinencs, que, ja al segle XVII, oferien beguda, música i espectacles d’entreteniment variats També a París hi havia tradició d’artistes que actuaven als cafès, antecedent dels cafés-chantants , nascuts durant el darrer terç del segle XVIII, com ara el Café d’Apollon, el Café des Muses o el Cadran-Bleu, que es multiplicaren durant els anys de la Revolució En aquests locals es presentaven espectacles d’entreteniment i també se celebraven sessions de divulgació i…
dret italià
Dret
Dret vigent a Itàlia.
Pròpiament hom no pot parlar de dret italià fins a mitjan s XIX, quan es constitueix l’estat italià Fins aleshores convivien en la península Itàlica i les illes de Sardenya i de Sicília diferents drets propis de cadascun dels estats, sota un comú denominador, d’arrel romanista A aquesta arrel originària s’havien unit diferents influències, com les dels ostrogots i els llombards, que pervisqueren sobretot al nord Durant l’edat mitjana es desenvolupà el dret canònic i es renovà l’interès pel dret romà a través de l’escola de glossadors de la Universitat de Bolonya, mentre que a Sicília, a…