Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
paràbola
El retorn del fill pròdig , dibuix del pintor holandès Rembrandt (1606-1669) sobre la paràbola evangèlica que expressa la misericòrdia de Déu
© Corel Professional Photos
Literatura
Bíblia
Gènere literari, de caràcter pedagògic o polèmic, mitjançant el qual hom revesteix el pensament en forma d’una historieta que tothom pugui acceptar fàcilment.
Així Jesús, als qui el criticaven perquè menjava en companyia de gent de mala fama, els parlava de l’alegria d’un pare el dia que torna el seu fill esgarriat i del mal humor del germà gran, que no vol prendre part en la festa La paràbola era d’ús corrent entre els rabins dels primers segles de l’era cristiana, però entre totes les conegudes sobresurten les de Jesús per la varietat, la naturalitat i la força persuasiva Els tres primers evangelis han transmès una quarantena de paràboles de Jesús, unes revelant el pla de Déu, altres justificant el seu comportament i unes altres…
beat
Literatura
Dit d’un moviment literari nord-americà vigent durant els anys cinquanta.
Els seus membres contestaven amb la seva obra i estil de vida el que consideraven convencionalismes, rigideses i hipocresies de les classes mitjanes nord-americanes Hi oposaren unes concepcions més o menys rousseaunianes, que exaltaven la naturalitat, l’espiritualitat i l’hedonisme Els autors d’aquest moviment, de vida bohèmia, no formaren mai un grup cohesionat i els seus representants mantingueren sempre una forta individualitat Temes recurrents foren les drogues i el seu poder pretesament visionari i alliberador, i també les religions orientals especialment el budisme zen Els…
ceràmica àtica
Art
La ceràmica feta a l’antiga Àtica.
Els exemplars més antics, de petites dimensions, tenen una decoració geomètrica, però l' estil geomètric pròpiament dit 900-700 aC atenyé la seva plenitud en els vasos dits del Dípilon, craters o àmfores de grans dimensions en què ja apareixen figures humanes, tractades molt esquemàticament Des de la segona meitat del segle VIII la representació esdevingué més realista Amb els vasos protoàtics 700-600 aC, pintats en negre sobre argila clara, començà l’exportació, especialment a Etrúria constitueixen la transició devers el gran estil àtic de figures negres sobre fons vermell a partir del 600…
entorn d’usuari
Electrònica i informàtica
Interfície entre l’usuari i una unitat funcional.
L’entorn de comandes és la interfície més simple, tot i que també la menys agradable l’usuari dóna instruccions per teclat en un llenguatge específic més proper al llenguatge de l’ordinador que al llenguatge natural, que seran interpretades i executades per la unitat funcional L’entorn gràfic és el més utilitzat avui en dia i consta tant d’elements de maquinari com de programari En aquest tipus d’entorn el diàleg entre l’usuari i la màquina guanya en naturalitat no cal conèixer un llenguatge específic per a realitzar les comandes, moltes de les instruccions es realitzen de forma…
afectació
Literatura
Ús d’un estil o d’un mètode que no s’adiu amb el tema tractat, de manera que l’escrit es ressent d’exageració o de manca de naturalitat.
El rebuscament de les imatges, la preocupació excessiva pel detall, l’abús de les antítesis, etc, són formes d’aquesta presumpció d’elegància, freqüent en autors dels períodes d’exuberància com els renaixentistes o els barrocs o de decadència
gràcia
Allò que, en algú o en alguna cosa, satisfà estèticament per naturalitat, l’espontaneïtat, la facilitat, la fluïdesa, la congruïtat, etc, no pas per la força, la potència, la sublimitat, etc.
sintetitzador de veu
Electroacústica
Aparell electroacústic capaç de generar sons d’una composició espectral semblant a la de la veu humana.
Bàsicament hi ha dues tècniques que fins ara han donat resultats bastant acceptables la parametrització i la segmentació En els sintetitzadors per parametrització, la informació de l’ona acústica corresponent a la veu es limita a un nombre ben reduït de paràmetres Efectivament, segons estudis teòrics fets per diversos investigadors, hom ha arribat a proposar una interpretació del tracte bucal amb un nombre de paràmetres que inicialment hom reduí a les coordenades de posició de la llengua, la mandíbula i els llavis posteriorment calgué afegir-hi també la posició del vel del paladar Amb aquest…
impostació
Música
Forma d’aconseguir la perfecció, energia i puresa de la veu cantada amb la màxima naturalitat i sense esforç, mitjançant la collocació correcta dels òrgans articulatoris respecte a les cavitats de ressonància del tub vocal per a cada so emès per la laringe.
El mot impostació prové de l’italià impostare , que al seu torn deriva de posto , ’lloc, situació precisa' Els francesos ho anomenen pose de voix , i els italians parlen de veu coperta Equival a expressions com cantar amb la màscara i cantar endavant, fent referència a un so dirigit cap a un punt imaginari davant de la cara entre el paladar dur i la rel del nas El cantant ho explica com una sensació de so nasal i nota una concentració d’energia vora l’arcada dentària superior, però no és pas un so de nas sinó més aviat d’obertura i amplitud nasal veu 1
espai vectorial
Matemàtiques
Grup abelià E
en el qual hi ha definida una llei de composició externa amb elements d’un cos K
, K
× E
→ E tal, que al parell (λ, e
) correspon l’element λ e
.
I acomplint-se les propietats λ + μ e = λ e + μ e , λ e + f = λ e + λ f , λμ e = λμ e i 1 e = e Els elements de E són anomenats vectors , i els elements de K , escalars Una part de E que sigui subgrup respecte a la suma i que sigui estable respecte al producte per qualsevol escalar, és anomenada subespai de E , i amb les mateixes operacions de E és un altre espai vectorial Si F és un subespai de E , hom pot definir congruències a E mitjançant la relació d’equivalència x ≡ y mòd F , si i només si la diferència x — y pertany a F Això permet de formar el conjunt quocient E/F quocient, el…
ritme
Literatura
Repetició successiva d’un element dins un vers (del grec ‘rυϑμός, ‘cadència’).
En les literatures clàssiques grega i llatina, aquest element era conformat per la quantitat de síllabes dividides en llargues i breus, les primeres amb un temps de duració doble del de les segones aproximadament i per llur distribució en el vers Això no obstant, cal remarcar que ja des del s V aC es palesa una clara tendència a distingir, en la pràctica rítmica, els metres metre dels ritmes Els primers neixen d’una successió definida de metres iguals segons lleis d’isocronia els ritmes, en canvi, bé que poden trobar-se agrupats en isocronia mètrica, es desenvolupen en successió d’elements,…