Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
neutral
Dret internacional
Dit d’un territori, que pot ésser un estat sobirà o bé part d’un estat, que ha renunciat, sia voluntàriament (Suècia) o per tractat (Àustria, 1955), a ser escenari d’hostilitats.
Algunes neutralitats han estat respectades d’una manera total com la de la Ciutat del Vaticà, o parcial com Andorra Altres territoris neutrals, contràriament, no han estat respectats, com és ara el cas de Bèlgica, ocupada militarment pels alemanys en 1914-18
àrea neutral
Dret internacional
Territori que pot ésser un estat sobirà o bé part d’un estat o bé no ésser inclòs en la sobirania de cap estat, del qual hom ha renunciat, sigui voluntàriament o per tractat, a fer-ne escenari d’hostilitats ( neutralitat
).
assistència hostil
Transports
Dret marítim
Assistència que realitza un vaixell neutral, en temps de guerra, en col·laborar als fins d’un dels bel·ligerants.
La declaració naval de Londres de 26 de febrer de 1909 es refereix a les modalitats més característiques d’aquesta assistència, que pot provocar la confiscació del vaixell neutral en restar aquest sotmès al mateix tractament que si es tractava d’un vaixell enemic
batalla a ultrança
Història
En els costums cavallerescs, combat a mort entre dos adversaris.
Era precedit pel lliurament de cartells o lletres de batalla lletra de batalla, celebrat en camp neutral i presidit per un jutge imparcial, que solia ésser un rei o un gran senyor El combat —propi només de cavallers— era regulat per normes precises, recollides en tractats, com el Sumari de batalla a ultrança s XV de Pere Joan Ferrer El combat era públic i esdevingué un espectacle popular
impost sobre el valor afegit
Economia
Impost indirecte, de tipus multifàsic sobre les vendes, amb caràcter no acumulatiu sobre el consum, i que grava el valor afegit en cadascuna de les fases del procés productiu.
Es calcula aplicant el tipus impositiu corresponent sobre la diferència entre el preu de venda i el preu de compra valor afegit en la fase productiva, de manera que és un impost neutral que, en la darrera transacció, recau totalment sobre el consumidor final Fou adoptat el 1986 per l’Estat espanyol arran del seu ingrés a les Comunitats Europees des del 1993 Unió Europea i és d’aplicació general en tots els estats d’aquesta organització L’IVA comunitari representa l’eix de la imposició indirecta de l’actual Unió Europea
progrés tècnic
Economia
Procés de desenvolupament i perfeccionament de la tècnica i la tecnologia en llur aplicació a la producció.
Factor crucial, des de mitjan s XIX, per al creixement econòmic, el progrés tècnic fou introduït per primera vegada el 1957 pel nord-americà Robert Merton Solow, com a element independent en la funció de producció, juntament amb el capital i el treball, els únics reconeguts fins aleshores com a components d’aquesta Bé que, en teoria i quan no altera la proporció dels factors en el nou procés productiu, és neutral, el progrés tècnic és tanmateix determinat, tant en la seva orientació com en els ritmes del seu desenvolupament, per les concretes relacions socioeconòmiques existents
contraban de guerra
Dret internacional
Tramesa d’armes, municions i altres materials bèl·lics d’un estat neutral a un de bel·ligerant.
Representa una violació dels deures de neutralitat i pot ocasionar, com a penalitat, el segrestament i confiscació dels béns transportats
esperanto
Coberta d’una traducció a l' esperanto de La mare , de Santiago Rusiñol, en una edició de 1908
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua internacional creada a Polònia (1887) per Ludwik Lejzer Zamenhof
com a instrument neutral de comunicació.
L’autor, que signava Dr Esperanto Esperanto = el qui té esperança, l’anomenava simplement llengua internacional ben aviat, però, el seu pseudònim esdevingué el nom de la llengua La gramàtica és d’una gran simplicitat i sense excepcions L’alfabet té 28 lletres de fonètica clarament definida i constant Tots els polisíllabs són plans Un mateix radical pot fer de substantiu, adjectiu, verb o adverbi Només la desinència caracteritza les parts de l’oració les terminacions o, a, i, e indiquen, respectivament, substantiu, adjectiu, verb infinitiu i adverbi Substantius i adjectius fan el plural…
proposició

Classe de proposicions
Lògica
En la lògica tradicional, contingut lògic del judici, de l’acte mitjançant el qual hom afirma o nega quelcom (predicat) d’alguna cosa (subjecte).
Hom en diu sovint també enunciat , bé que a vegades aquest terme és pres en un sentit neutral, del qual el terme judici reflecteix l’aspecte subjectiu i el terme proposició expressa l’aspecte objectiu La diferenciació entre judici i proposició, necessària en l’ordre lògic, pot ésser omesa en l’ordre epistemològic, com és ara el cas de Kant Entre les diverses divisions que hom n'ha establert cal destacar la corresponent a la distinció entre proposició simple també anomenada categòrica, predicativa o enunciativa , en què un concepte s’uneix a un altre mitjançant la còpula, i…
burocràcia
Sociologia
Sistema de tasques, procediments i activitats a càrrec d’un cos de personal administratiu.
El terme bureaucratie fou emprat per primera vegada cap a la meitat del s XVIII per l’economista Vincent de Gournay, i esdevingué corrent al s XIX per a indicar el govern exercit pels funcionaris, i no pels polítics Gaetano Mosca mostrà 1895 com la burocràcia és part fonamental de l’estructura dels grans imperis i estats, talment que hom pot classificar tot sistema polític —des del punt de vista de la seva organització— bé com a burocràtic , bé com a feudal Robert Michels estengué aquest concepte a l’organització interna dels partits polítics 1911 El tipus ideal de burocràcia fou…