Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
musette
Música
Tipus de cornamusa molt usat a França, com a instrument cortesà, durant els segles XVII i XVIII.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble A la cort de Versalles imperà la moda de recrear ambients i situacions més o menys bucòlics A tal efecte, s’estengué l’ús d’alguns instruments la sonoritat dels quals era tinguda per ’rural’ o ’pastoril' És el cas de la musette , que evolucionà ràpidament com a instrument cortesà De dimensions reduïdes, tenia dos tubs melòdics i un nombre variable de bordons, tots ells de llengüeta doble Els tubs melòdics eren dos oboès de secció cilíndrica connectats l’un amb l’altre El més llarg, combinant forats i…
canya

Canya senzilla d’un clarinet
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Nom que, sovint, es dona a la llengüeta, senzilla o doble, d’alguns instruments aeròfons.
Fa referència al material de què estan fetes les llengüetes canya comuna Arundo donnax Són de canya les llengüetes senzilles per a clarinets i saxòfons i les llengüetes dobles, o inxes, com les dels oboès, fagots o gralles La canya té molta influència en les característiques sonores de l’instrument, ja que en pot dependre el timbre, l’atac, l’afinació o la dinàmica
harmoniemusik
Música
Música especialment composta per a ser tocada per les formacions de vent anomenades harmonien (harmonie).
El repertori francès era format per pièces d’harmonie , grups d’unes sis peces curtes procedents habitualment d’originals operístics arranjats A Anglaterra es desenvolupà, en canvi, un repertori peculiar format per divertimenti militars que barrejaven moviments curts originals amb moviments de dansa i de música militar Al començament del segle XVIII s’utilitzaven a la cort prussiana bandes d’oboès i trompes, i el seu ús s’hi generalitzà durant la segona meitat de segle Emigrants moravis exportaren l' harmoniemusik europea als EUA, on persistí fins ben entrat el segle XIX
tudell

Tudell de baixó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Tub metàl·lic estret, a l’extrem del qual es fixa el generador del so (inxa) dels aeròfons de doble llengüeta.
Construït generalment amb secció cilíndrica, actua com a primer segment del tub acústic, i de la seva forma i llargada en depenen el timbre i l’afinació de l’instrument Poden ser rectes i curts, com els dels oboès i tenores, o de més de 20 cm de llargada i corbats, com els dels baixons i fagots N’hi ha de mides intercanviables per a un mateix instrument També s’anomenen tudells els tubs metàllics exteriors per on s’introdueix l’aire en el cap de les flautes de bec més greus, els quals no tenen cap funció acústica i actuen simplement com a bufadors
harmonie
Música
Especialment a Alemanya i França, terme utilitzat per a referir-se tant als instruments de vent en general com a una banda formada per aquests.
Com a formació instrumental de vent, una harmonie estava integrada habitualment per parelles d’instruments oboès, clarinets, fagots i trompes De forma esporàdica s’hi podien afegir flautes, corns anglesos i trompes baixes, o fins i tot trombons, contrafagots i contrabaixos El nombre total d’instruments podia oscillar de dos als tretze de la Serenata KV 361/370a de WA Mozart Des de mitjan segle XVIII fins al 1830, el terme harmonie fou aplicat a bandes de vent mantingudes per l’aristocràcia europea, i a les bandes de carrer i petites bandes militars -sense instruments pesants de…
sextet
Música
Conjunt format per sis instruments o sis veus -normalment solistes, amb acompanyament o sense- o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Ocasionalment es pot referir a un moviment o, fins i tot, a una part d’aquest, si té les característiques anteriors Fins ben entrat el segle XX, el sextet-octet fou el grup de vent més important per la qualitat de les obres que se li encomanaren Les peces de WA Mozart i L van Beethoven, entre d’altres, constituïren un repertori d’un nivell inusual per a un dels grups coneguts com a harmonie El fet que fossin sextets o octets, així com la composició d’aquests grups, depenia de les situacions concretes Mozart compongué la seva serenata KV 375 en versió de sextet 1781 i d’octet 1782, afegint…
oboè

Família de l’oboè modern. Oboè soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta de llengüeta doble.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Consisteix en un tub sonor de fusta dura, d’uns 60 cm de llargada, relativament estret, proveït de forats i claus La seva perforació és cònica i acaba en un pavelló en forma de campana De timbre penetrant i d’un gran poder expressiu, l’oboè és, actualment, un dels instruments imprescindibles en l’orquestra simfònica El seu nom prové del francès hautbois haut , alt bois , fusta Morfologia Construït de fusta dura banús o palissandre o, de vegades, de materials plàstics o ebonita, l’oboè consta de tres…
trio
Música
Secció central de diversos moviments de dansa característics del segle XVII i següents, com el minuet.
L’estructura bàsica de la peça completa és dansa-trio-dansa da capo , però també es dona la possibilitat d’ampliar l’esquema amb altres trios, diferents o no, que es van alternant amb la dansa principal El nom de trio ve del fet que, al principi, aquesta secció s’interpretava a tres parts instrumentals, generalment de vent sovint dos oboès i un fagot D’aquesta manera se’n reforçava el caràcter lleuger que contrastava amb la secció principal Malgrat els canvis posteriors en la instrumentació, el trio ha continuat mantenint el seu sentit melòdic, una textura més lleugera i, sovint…
magníficat
Música
Nom que rep (derivat de la seva primera paraula) el càntic de la Verge Maria que apareix en el primer capítol de l'Evangeli segons sant Lluc (Lc 1, 46-55): Magnificat anima mea Dominum. ('La meva ànima magnifica el Senyor...').
El text es completa amb el gloriapatri Des del principi del segle VI forma la part més important de l’ofici de vespres En les seves primeres versions musicals monòdiques s’acostumava a cantar de forma antifonal En la polifonia renaixentista el magníficat esdevingué un text musicat amb molta freqüència En aquell període es conservava normalment el caràcter antifonal deixant els versos imparells en forma d’entonació monòdica i component en escriptura polifònica només els parells A mesura que el magníficat anà prenent el caràcter d’una composició més elaborada, durant els segles XVII i XVIII,…
octet
Música
Composició escrita per a vuit instruments o veus solistes.
També s’aplica a les formacions musicals amb vuit components El repertori instrumental inclou obres per a octets de vent sol, de corda sola i per a diferents combinacions d’aquests instruments Entre els primers es troben les serenates KV 375 1781 i KV 388 1782 de WA Mozart i l’opus 103 1792 de Beethoven, per a dos oboès, dues trompes, dos clarinets i dos fagots harmoniemusik D’altra banda, I Stravinsky compongué el seu octet 1923 per a flauta, clarinet, dos fagots, dues trompetes i dos trombons Dels octets per a corda sola quatre violins, dues violes i dos violoncels, cal…