Resultats de la cerca

S’anomena també diapasó Habitualment es construeix de banús o d’altres fustes dures, com la de palissandre, i en els instruments antics -tiorbes, bandúrries, guitarres- pot ser profusament decorat amb incrustacions de vori, os o carei A la part més allunyada de la caixa de ressonància, s’hi colloca la celleta, que eleva les cordes i les manté espaiades També suporta els trasts en cas que n’hi hagi fixos, embotits en unes canaletes buidades en sentit transversal, o mòbils, normalment de tripa La superfície on els dits premen les cordes pot ser plana guitarra, llaüt o corbada…

Aquestes eines poden ésser constituïdes per dues peces de fusta o metàlliques unides per dos espàrrecs que les premen en enroscar-hi les femelles, o bé poden consistir en petites premses de cargol d’accionament mecànic o hidràulic, segons la importància del taller

Els dits de la mà dreta premen les tecles o els botons que produeixen la melodia extensió del la al do 3 , i els la mà esquerra teclegen sobre els botons dels baixos 5 octaves i els de l’acompanyament cada botó produeix un acord, d’aquí el nom de l’instrument Fou patentat el 1922, a Berlín, per Friedrich Buschmann

A l’extrem més allunyat de la caixa s’hi fixen les cordes Aquesta peça permet incrementar la llargada vibratòria de les cordes més enllà del perímetre de la taula harmònica Sovint, contra una de les seves superfícies, la que és parallela a les cordes i a la mateixa taula, es premen les cordes amb els dits, les quals, en restar-hi recolzades, determinen altres llargades de vibració amb nous sons per a una mateixa corda Al mànec sovint s’hi integren el claviller , les celletes i els trasts

Essent igual la llargada d’aquestes cordes, llur altura de so depèn de llur tensió i de llur gruixària, i llur nombre ha variat segons l’època cinc, al segle VIII aC set, al segle VII aC onze, al segle V aC i, finalment, quinze Serví per a l’acompanyament del cant i per a les execucions purament instrumentals dels virtuosos El tipus modern, utilitzat sobretot a l’Europa central Tirol, consta d’una caixa de ressonància plana generalment trapezoidal, d’uns 60 cm de llargada i 25 cm d’amplada, que hom colloca damunt una taula Quatre o cinc cordes melòdiques són esteses sobre un batedor dividit…

Les característiques d’aquesta acció poden modificar de maneres molt diverses el resultat sonor final La major o menor pressió de l’aire, en els instruments de vent, o de l’arc o dels dits, en els de corda cop d’arc , la major o menor força amb què es premen les tecles en el piano, influeixen directament no tan sols en la dinàmica, sinó també en el timbre, ja que diferències d’aquest tipus determinen una excitació major o menor dels sons harmònics En instruments com l’orgue o el clavicèmbal, en els quals el tipus de pressió sobre les tecles no té una influència en el so, la…

Les finalitats de l’embragatge són de facilitar la conducció de l’òrgan conduït i el funcionament del dispositiu motor, principalment assegurant una arrencada progressiva, de canviar el sentit de rotació i la velocitat de l’òrgan conduït sense alterar els del motor, d’aturar-lo sense necessitat d’aturar el motor, d’estalviar potència en els períodes que no actua i de desconnectar-lo quan les condicions de funcionament no són adequades En els automòbils, aquest mecanisme serveix per a fer que el cigonyal del motor es desacobli de l’arbre primari del canvi de marxes desembragatge i per a…

Pot tenir o no compartiments o trasts És anomenat també batedor

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec S’anomena també verra i violó De les antigues violes, conserva l’esquena plana i les espatlles caigudes, a més de l’afinació per quartes Té uns dos metres d’alçada i es toca dret, recolzant l’instrument en una pica telescòpica Sona una octava més greu que el violoncel, i la seva música s’acostuma a escriure una octava més aguda del que sona instrument transpositor a l’octava El nombre de cordes ha anat oscillant al llarg de la seva història, si bé s’ha estabilitzat en quatre o cinc, afinades, del greu a l’agut,…