Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
privatització
Economia
Acció i efecte de privatitzar.
L’estat du a terme les privatitzacions a través de dos procediments la venda directa de les seves empreses o la liberalització del mercat Hom acostuma a justificar les operacions de privatització per l’elevat cost i les pèrdues associades al manteniment de determinats serveis del sector públic i la mala gestió conseqüència de la posició de monopoli que sovint té l’empresa pública Les privatitzacions són també per a l’estat una forma ràpida d’aconseguir ingressos elevats Els seus detractors, però, assenyalen la tendència a accentuar les desigualtats quan s’apliquen a serveis molt…
oferta pública de venda
Economia
Oferiment que fa una empresa de les seves pròpies accions per a col·locar-les en el mercat a un preu determinat i en un termini de temps també prefixat.
És molt utilitzat en els processos de privatització de les empreses públiques
reforma econòmica
Economia
Expressió aplicada al procés pel qual els estats ex-comunistes d’Europa, d’una eocnomia de planificació central de tipus soviètic i d’integració al COMECON passen a una altra de mercat concurrencial.
La reforma implica un ajustament estructural complet nou ordenament liberalitzador, privatització d’empreses, modernització productiva, estabilització, etc, amb un sanejament de les nombroses ineficiències existents Les estratègies emprades van de la “teràpia de xoc” al gradualisme, i han trobat un ampli suport en la cooperació internacional BERD, OCDE, etc
biodiversitat
Biologia
Conjunt de totes les variants genètiques existents d’organismes, incloses les creades i propagades artificialment a través de mutacions aparegudes o provocades en cultius de laboratori i introduïdes o combinades de maneres que no es trobaven en estat lliure ( biotecnologia
).
Comprèn la recollecció, manipulació, patent i privatització d’entitats naturals, especialment variants de les tradicionalment explotades plantes i animals domèstics especialment productius, adaptats a condicions adverses o resistents a malalties organismes productors de principis actius per a la indústria farmacèutica o d’altres materials útils, etc La propietat i la patentabilitat de les noves formes obtingudes a partir de manipulació genètica ha suscitat un fort debat
desregulació
Economia
Supressió sistemàtica de les regulacions públiques de l’economia per a flexibilitzar-la, augmentar-ne la concurrència i l’eficiència, i afavorir els consumidors.
La desregulació afecta els àmbits estatal preus, privatització, normes i internacional comerç, capitals Basada en la ineficàcia i en la ineficiència del sistema regulador burocràcia, costs, degradació dels serveis públics i en les possibilitats del progrés tècnic per a superar les limitacions originadores de monopolis i propugnada per la teoria de la tria pública, la desregulació ha estat aplicada intensivament des dels anys vuitanta, i afecta la producció, els serveis i les finances Malgrat tot, comporta els riscos derivats de les pèrdues de seguretat i qualitat, associades a la…
cinema txec
Cinematografia
Cinema produït a Txecoslovàquia, i més especialment a Txèquia.
Els primers films txecs foren realitzats per Jan Křížnecky i presentats en l’Exposició de Praga el 1898 Altres experiments aïllats foren els de Max Urban, les pellícules del qual foren protagonitzades per la seva muller, Anna Sedláčkova A la fi de la Primera Guerra Mundial Praga reprengué les activitats cinematogràfiques el cinema txec assolí un relleu extraordinari i fou creada una Federació per al Comerç i la Indústria del Film, amb una producció mitjana d’unes 30 pellícules anuals, fins a convertir-se, després del cinema alemany, en la segona potència cinematogràfica centreeuropea, amb…
Transició
Política
Període de la història contemporània espanyola durant el qual es produí el pas de la dictadura franquista a un règim democràtic (monarquia constitucional).
De la dictadura a l’estat de dret Fou precedida per un augment de la repressió del règim franquista procés de Burgos, 1970 execucions del 1975, com a reacció a la pressió opositora i internacional i per l’assassinat en un atemptat d’ ETA de l’almirall Luis Carrero Blanco 1973, designat poc abans primer ministre pel dictador Dos dies després de la mort de Franco 20 de novembre de 1975, Joan Carles I designat el seu successor el 1969 esdevingué rei d’Espanya i cap d’estat, càrrec des del qual afavorí els pactes entre franquistes i antifranquistes sobre els quals es bastí el nou ordenament…
capitalisme
Economia
Sociologia
Sistema o mode de producció caracteritzat per la tècnica avançada (generalització de les màquines), la propietat privada dels mitjans de producció i la recerca del màxim benefici (motor del sistema).
La tècnica avançada exigeix d’utilitzar mitjans de producció de cost elevat, allò que no és a l’abast de tothom, per la qual cosa la propietat privada d’aquests mitjans significa propietat d’alguns i no propietat de la resta de la població, que es veu forçada a vendre als primers la seva força de treball Resten així configurades dues posicions en el procés de la producció, les quals divideixen la societat fonamentalment en dues classes capitalista posseïdors i proletària no posseïdors, amb desigual participació en la distribució dels béns i amb interessos objectivament antagònics Notes…
cinema francès
Cinematografia
Cinema desenvolupat a l’Estat francès.
Amb les primeres projeccions dels gemans Lumière al Salon Indien del Grand Café 1895 nasqué el cinema a França a la cambra documentalista dels Lumière i de llurs imitadors seguí la fantasia desbordant de Georges Méliès Si el capdavanter de la indústria cinematogràfica Charles Pathé donà a conèixer Ferdinand Zecca amb el seu realisme truculent, el seu competidor Léon Gaumont difongué l’obra de Louis Feuillade i tota una producció de films seriats d’un gran èxit popular, alhora que el film d’art , teatralitzat i limitat, restava marginat Parallelament sorgí un cinema còmic francès, la màxima…
caixa d’estalvis
Economia
Institució financera de caràcter inicialment no lucratiu destinada a l’administració de dipòsits d’estalvis de primer grau a profit dels imposants (pagant-los més interessos que la banca) i de la comunitat.
A diferència de la resta d’intermediaris financers, els beneficis o excedents són destinats a obres benèfiques, culturals, sanitàries i socials en general els directius han d’ésser representatius dels imposants i de les institucions locals i fer la gestió gratuïtament, i s’han de vincular als projectes privats i públics, tant socials com financers, de la localitat, la comarca, la regió o l’estat on són Llur funció econòmica bàsica és de fomentar l’estalvi i canalitzar-lo cap a la inversió, evitant la tesaurització Les inversions, fetes sempre amb les màximes garanties de seguretat, són…