Resultats de la cerca

Els raigs solars hi cauen verticalment o gairebé verticalment, i la temperatura mitjana del mes fred oscilla entorn dels 18°C S'estenen aproximadament d’un tròpic a l’altre —un xic més al N del tròpic de Càncer i un xic més al S del tròpic de Capricorn— En certa manera, comprenen una gran part de les zones intertropicals El clima tropical es diferencia del desèrtic i de l’equatorial perquè té una manifesta alternança de pluja i sequedat, és a dir, no és ni sempre plujós, ni sempre sec Per tant, segons aquest punt de vista, les regions de clima tropical són limitades, d’una banda, per la zona…

El miratge més corrent té lloc quan les capes d’aire més pròximes al sòl són més calentes i, per tant, menys denses i de menor índex de refracció que les capes superiors En aquestes condicions, un observador pot rebre de cadascun dels punts d’un objecte llunyà dos raigs de llum un que recorre un trajecte rectilini i un altre que recorre un trajecte curvilini Com a conseqüència, l’observador veu simultàniament dues imatges de l’objecte una imatge que correspon a la situació real de l’objecte i una segona imatge, invertida respecte a la primera, que sembla donada per una superfície reflectora…

Les taques són regions la temperatura de les quals és uns 1500 K més baixa que la de les regions veïnes per tant, no són fosques, sinó que apareixen fosques per contrast Una taca solar presenta normalment dues zones una d’interior, que és més fosca i rep el nom d' ombra , i una altra d’exterior, més clara, que l’envolta, anomenada penombra El diàmetre mitjà de les taques és de 50000 km, però ocasionalment hom pot observar taques de 130000 km de diàmetre Una taca comença normalment com un porus nom que hom dóna a una taca petita, i al cap de dues o tres setmanes el…

La vegetació és constituïda bàsicament per pluviïsilves equatorials i per formacions xeròfiles tropicals La selva equatorial, d’una gran riquesa florística i estructural, ocupa grans extensions, sobretot a l’Amazònia Les formacions xeròfiles, que reben noms peculiars a cada país campo, caatinga, monte, espinal, pampa , etc, són molt variades i comprenen boscs clars, sabanes, matolls i formacions estepàries També hi ha zones de desert, amb una vegetació pobra i especialment adaptada A les contrades andines hi ha comunitats arbustives i herbàcies de caràcter xeròfil fred páramo i puna…

D’origen tàrtar, els cosacs aparegueren als territoris eslaus vers el s XV Eren grups formats per desertors fugitius, serfs i descontents amb el govern del país Organitzats en tropes de cavallers, guiats per atamans , vivien de la caça, l’agricultura, la pesca o el saqueig En acabar el s XVI ja n'hi havia grups ben caracteritzats Els més importants foren els del Don i els del Dnièper Gaudien d’una total independència i servien de base per a totes les revoltes contra Polònia, provocades per la política religiosa dels reis polonesos Els cosacs del Don lluitaren sobretot contra els tàrtars a…

Els productes, la mà d’obra i l’estalvi surten de les zones més endarrerides, perquè troben millors expectatives de bons rendiments a les regions industrialitzades Els pols de desenvolupament intenten de palliar aquest efecte de recessió, provocat a les regions més deprimides, i evitar-ne la progressiva despoblació En els països amb planificació central la promoció d’un pol és prevista i determinada en el pla, mentre que a les economies de mercat la promoció d’un pol es fa amb l’ajut que hom dóna al sector privat per tal d’estimular-lo que s’installi a la regió…

Segons la Unió Geogràfica Internacional aquesta gran regió es divideix en quatre parts els Andes del nord i les planes costaneres Colòmbia i Equador els Andes centrals i les regions costaneres Perú, Bolívia, deserts del nord de Xile i de l’Argentina els Andes del sud sector septentrional i les regions costaneres de Xile central fins a l’illa de Chiloé els Andes occidentals de Patagònia i l’arxipèlag de la Terra del Foc La regió andina no comprèn només grans muntanyes, sinó també altiplans com l’altiplà de Bolívia, xarxes d’escolament i planes costaneres Alhora, les…

És l’indret on es generen els vents solars d’alta velocitat La corona, la capa més externa de l’atmosfera solar, està altament estructurada, tal com ja es va veure en les primeres imatges en raigs X obtingudes pel Skylab , durant els anys setanta En aquestes imatges, les regions brillants corresponen a àrees on el camp magnètic és intens i tancat Aquestes regions ocupen el 80% de la superfície del Sol Les zones més fosques, on el camp magnètic solar s’obre al medi interplanetari, són els forats coronals, que presenten una temperatura 10 6 K i una densitat inferior a…

En el cap, esfèric, hi ha la boca, amb quetes quitinoses, prènsils i mòbils el tronc és allargat i envoltat per dues aletes laterals, i la cua és apuntada i acabada en una aleta horitzontal Sota la pell hi ha fibres musculars estriades, reunides en quatre feixos longitudinals, dos de dorsals i dos de ventrals No hi ha aparell circulatori ni excretor El tub digestiu és rectilini i acaba a l’anus Les cavitats celòmiques de les tres regions són separades per envans transversals i, a més, la del tronc és dividida longitudinalment per un mesenteri, en una part dorsal i una de ventral…

Aquesta orientació és deguda a dues tendències antagòniques d’una banda hi ha la tendència a l’ordenació antiparallela dels dipols veïns, és a dir, el pol nord de l’un orientat al costat del pol sud de l’altre, com a conseqüència de les lleis generals de l’electromagnetisme clàssic, i hom l’observa clarament dins qualsevol conjunt d’imants macroscòpics de l’altra, hi ha la tendència, oposada, a ordenar-se els dipols veïns segons una orientació parallela, és a dir, els pols nord dels imants continguts es reuneixen reforçant llur acció Aquesta propensió és deguda a interaccions d’origen quàntic…