Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
corrupció
Dret penal
Delicte consistent en la subornació de funcionaris.
Pot revestir dues formes activa , comès per la persona que indueix un funcionari públic, amb regals, oferiments o promeses, al compliment o a l’omissió d’un acte relacionat amb l’exercici de les seves funcions pasiva o concussió , comès pel funcionari que demana o rep presents o regals, o n'accepta la promesa, per executar una acte relatiu a l’exercici del seu càrrec i que, o bé constitueix delicte, o bé és un fet injust no delictuós, o també, simplement, acceptant retribució per un acte que no hauria d’ésser retribuït
mestre de cant
Música
Càrrec creat a la Baixa Edat Mitjana, dependent dels capítols de les catedrals, que tenia per missió ensenyar el cant litúrgic i les primeres lletres a petits cantors, els quals s’allotjaven sovint en la mateixa casa del mestre.
Era proveït per contracte i retribuït En algunes seus, aviat s’hi afegí la direcció de la capella de la catedral com en el cas de J Brudieu, unint així a les seves funcions les del mestre de capella A Barcelona, unes ordinacions dels consellers fetes el 1477 a petició del capítol de la seu disposaven que el mestre de cant tingués cura de les escoles majors oficials, i també de la provisió de mestres i lectors, funcions que en altres ciutats a Ciutat de Mallorca almenys el 1545 eren exercides pel mestre d’escoles El càrrec perdurà fins a mitjan segle XIX
mestre de cant
Música
Càrrec creat a la baixa edat mitjana, dependent dels capítols de les catedrals, que tenia per missió d’ensenyar el cant litúrgic i les primeres lletres a petits cantors els quals allotjava sovint en la pròpia casa.
Era proveït per contracte i retribuït En els oficis divins era supeditat al cabiscol escola de cant En algunes seus, aviat hom li encomanà també regularment la direcció de la capella de la catedral com en el cas de Brudieu, unint així a les seves funcions les del mestre de capella A Barcelona, unes ordinacions dels consellers, fetes el 1477 a petició del capítol de la seu, disposaven que el mestre de cant tingués cura de les escoles majors oficials, així com de la provisió de mestres i lectors, funcions que en altres ciutats a la ciutat de Mallorca almenys el 1545 eren exercides…
dipòsit
Dret civil
Contracte real mitjançant el qual una part —dipositant— lliura temporalment una cosa a una altra —dipositari—, que la rep amb l’obligació de custodiar-la, conservar-la i tornar-la en ésser reclamada per aquell o per algú amb dret a fer-ho.
El dipòsit és un contracte quan es dóna l’acord lliure de voluntats entre el qui fa el dipòsit i el qui rep la cosa, però no ho és quan és fet per decisió judicial dipòsit judicial o quan alguna de les parts és obligada a establir-lo dipòsit necessari El contracte de dipòsit ha de tenir aquestes característiques ésser real , és a dir, si es lliura una cosa, principal , si acompleix una finalitat contractual pròpia, gratuït o onerós , que, considerat essencialment gratuït pel dret romà clàssic, avui, amb la influència creixent de la contractació mercantil en la civil, ha esdevingut onerós en…
batlle de sac
Història del dret
Administrador al servei d’un senyor territorial, que tenia cura de recaptar els rèdits que pagaven emfiteutes i arrendataris.
També havia d’exigir la prestació dels serveis personals que resultaven de l’adscripció a la terra per part dels camperols, de recaptar els profits adventicis provinents de les exaccions forçades dels mals usos, el cobrament de lluïsmes i foriscapis Era retribuït mitjançant el redelme la tercera part del delme dels rèdits a la Catalunya Vella, el batlle de sac tenia dret, a més, a la percepció dels parells, tant d’allò que el senyor cobrava com d’allò de què feia gràcia de no cobrar El batlle havia de fer jurament de fidelitat al senyor i, sovint, prestar-li homenatge En cas d’…
sinecura
Càrrec retribuït que no causa gens o gairebé gens de treball.
marmessor | marmessora
Dret civil català
Persona (o cadascuna de les persones) nomenada pel causant per tal que tingui cura de complir i d’executar la seva darrera voluntat.
El càrrec es consolidà sota la influència del dret canònic, que exigia l’execució de les disposicions pietoses ordenades pels difunts La facultat de designar marmessors correspon al causant, sia en testament, en codicil o en heretament però si el testador no ha nomenat cap marmessor, qualsevol interessat en l’herència pot demanar-ne al jutge el nomenament datiu , amb les mateixes atribucions que el testamentari Els designats poden acceptar o rebutjar lliurement la comanda Han de portar a compliment llur missió dins el termini fixat pel causant i, si no els ha estat assenyalat, dins un any…
sovkhoz
Història
Agronomia
Granja estatal soviètica, en què l’agricultor era assalariat i retribuït com a tal.
Creats el 1917, en passar a mans de l’estat les grans explotacions privades, la importància dels sovkhozos cresqué en nombre d’hectàrees conreades en aquest règim i en mecanització Els beneficis de les granges eren cedits íntegrament a l’estat, que, així mateix, incloïa la regulació del seu funcionament en les previsions del Pla El nombre de sovkhozos era inferior al de kolkhozos kolkhoz 18 064 i 28 593, respectivament el 1975 bé que el total de superfície conreada era el doble que en aquests Després de dissoldre's l’URSS 1991, el govern rus inicià el 1993 la reprivatització de…
vassallatge
Història
Element integrant del vincle feudal constitutiu d’una relació pactada entre dues persones de condició noble.
Una d’elles vassall s’encomana a l’altra senyor mitjançant jurament de fidelitat homenatge, amb el compromís de servir-lo, principalment en la guerra, en canvi, generalment, de la concessió al vassall del gaudi d’un domini territorial, en benefici o en feu vassi dominici Existí també —més a Castella que no pas a Catalunya— el vassallatge retribuït amb un estipendi pecuniari vassall asoldat De vegades anava associat al compromís de protecció del senyor envers el vassall, de l’usdefruit d’armes, etc Aquesta relació, generada en la clientela romana armada del Baix Imperi i en el…
anarcosindicalisme
anarco-sindicalisme Primera pàgina del diari “Solidaridad Obrera”
© Fototeca.cat
Història
Política
Doctrina que atribueix als sindicats un paper fonamental en la reivindicació laboral obrera i en la lluita per a la consecució de la revolució social.
La fusió del pensament bakuninista i l’acció societària a través dels sindicats obrers donà un primer moviment anarcosindicalista, fort especialment a la península Ibèrica Però fou amb la Confédération Génerale du Travail CGT, de França fundada el 1895 que l’anarcosindicalisme prengué una gran volada i perfilà els trets essencials de la seva doctrina apoliticisme acció directa segons la qual, els conflictes entre el capital i el treball havien d’ésser solucionats per negociació directa entre obrers i patrons, sense acceptar la mediació de l’estat o la dels organismes de conciliació social i…