Resultats de la cerca

És donat per la relació Re = Dv ρ/μ, on D és el diàmetre interior de la conducció, v la velocitat d’escolament, ρ la densitat i μ la viscositat

És igual al nombre de Nusselt dividit pel producte del nombre de Reynolds i el nombre de Prandlt També és anomenat nombre de Stanton

Els nombres característics nombre de Mach, nombre de Reynolds, nombre de Nusselt, etc són utilitzats per a facilitar l’anàlisi teòrica de les lleis dels fenòmens físics

Aquesta relació és obtinguda experimentalment en un túnel aerodinàmic mitjançant un model d’ala amb el perfil aerodinàmic que hom estudia Per tant, cada diagrama polar depèn del nombre de Reynolds de l’assaig i de l’allargament de l’ala El diagrama polar pot ésser aproximat analíticament mitjançant l’expressió C D = C D o + C 2 L } /π Ae , on C D és el coeficient de resistència, C L el coeficient de sustentació, C D o el coeficient de resistència mínima o de resistència de perfil, A l’allargament de l’ala, i e un coeficient variable de 0 a 1 que expressa la forma en planta de l’…

Hom estudia tant el moviment d’un fluid per l’interior d’una conducció com la resistència que oposa un fluid a un objecte que es desplaça en el seu si escolament aerodinàmic Hom distingeix dos tipus principals d’escolament l' escolament laminar , en què les partícules del fluid llisquen les unes damunt les altres tot formant capes paralleles, i l' escolament turbulent , caracteritzat per les fluctuacions irregulars de les velocitats de les partícules del fluid El tipus d’escolament que s’esdevé en un problema hidrodinàmic concret és determinat pel valor del nombre de Reynolds…

Les primeres cineradiografies foren intentades el 1896 per Mac Intyre, de Glasgow, i després per molts investigadors, entre els quals destaquen Reynolds 1925, de Glasgow, i Janker 1930, de Bonn, que no passaren del període experimental a causa de la pobresa de llum de les pantalles radioscòpiques i de la dificultat d’obtenir radiografies directes a una cadència ràpida La cineradiografia clínica actual ha estat possible gràcies al descobriment de l’intensificador electrònic de la imatge Roentgen, que acreix de tres mil a sis mil vegades la lluminositat de la imatge radioscòpica Essencialment…

Per tal que el model de laboratori tingui un comportament idèntic al del model a escala real cal que el primer posseeixi una semblança geomètrica i dinàmica respecte al segon semblança En l’estudi del model de laboratori hom utilitza una sèrie de relacions entre diferents magnituds físiques que, per llur caràcter adimensional, permeten d’establir un parallelisme amb el model real Les més emprades són el nombre de Reynolds per al moviment de fluids viscosos, el nombre de Froude relació entre la força de la gravetat i la força d’inèrcia per a l’estudi de fluids amb superfície…

Amb la introducció del cristianisme, s’imposà l’estil anomenat irlandès, format, segons alguns historiadors, entre els pictes del nord-est d’Escòcia Aquest estil afegia, als motius celtes autòctons, basats en el decorativisme abstracte, els coptes arribats per via marítima les obres més importants d’aquest moment són la creu de Ruthwell s VII i l' evangeliari de Lindisfarne 687-721, al British Museum Londres La brillantor i artificiositat decorativa de l’art cèltic serà una de les constants de l’art escocès, bé que a partir del s XVI pesaran sobretot el moralisme i l’austeritat imposats pel…

Més específicament hom dóna aquest nom a l’estudi aprofundit, de caire matemàtic, fet a partir de la consideració del líquid com un medi continu homogeni i isòtrop moltes de les seves formulacions són extensives als gasos El nom d’hidrodinàmica fou introduït per Daniel Bernoulli, el 1738, però la seva consolidació com a branca científica autònoma fou sobretot obra de Leonhard Euler, que establí les equacions diferencials del moviment i donà la formulació actual a resultats anteriors Durant els s XVIII i XIX la hidrodinàmica així formulada es desenvolupà amb independència de la recerca…

Geomètricament, l’ala dels avions pot ésser descrita com una placa sensiblement plana o amb lleugera curvatura, que pot tenir, o no, un petit guerxament, i simètrica respecte d’un pla que conté la direcció del moviment general de l’avió La secció de l’ala per un pla perpendicular a la direcció de l’envergadura és constituïda per un perfil aerodinàmic En general, els angles d’atac del perfil de l’ala no són iguals i això fa que l’ala no sigui estrictament plana Les dimensions de l’ala són el gruix, que coincideix amb el del perfil aerodinàmic, l’envergadura, la corda i la superfície paràmetres…