Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
zengita
Història
Membre d’una dinastia de governadors locals (atabeg) que governaren Síria i Mesopotàmia (1127-1250) sota la sobirania teòrica dels turcs seljúcides.
Enfrontats amb els croats, els arrabassaren Edessa 1144 i Jerusalem 1164 Per rivalitats successòries llur poder anà reduint-se, fins que foren anorreats per Saladí
carreter de mar
Història
Menestral que es dedicava al transport portuari.
Desenvolupats al segle XVIII, els carreters de mar s’organitzaren al marge dels bastaixos i en competència amb ells els bastaixos, però, aconseguiren d’englobar-los en llur gremi des del 1770 fins al 1797, que els carreters de mar constituïren el gremi propi Tingueren també fortes rivalitats amb els traginers de mar
faccionalisme
Antropologia
Forma d’organització política de caràcter informal constituïda al marge de l’activitat política institucional.
Un estudi clàssic d’aquest fenomen és el de l’antropòleg Jeremy Boissevain, a Malta, el 1974, en què ret compte de les rivalitats que sorgeixen entre diferents grups dins el context de la introducció del culte d’un sant en un poble Els estudis sobre faccions són processuals i incideixen sobre la formació de grups informals a través de xarxes d’amistat, de parentiu o de clientelisme El faccionalisme també ha estat objecte d’estudi etnogràfic a l’Índia, en aquells pobles en què es troben moltes castes, cap d’elles, però, dominant
llogater de mules
Història
Menestral que monopolitzava el trasllat de persones i mercaderies en carruatges de tota mena, a diferència dels traginers de mar, que ho feien cavalcant en rossí.
El gremi de llogaters de mules es formà a Barcelona el 1666, sota l’advocació de sant Antoni Abat Era el gremi dedicat al transport que exigia una inversió més elevada, i en conseqüència era dominat per una minoria de mestres rics Les seves ordinacions foren renovades el 1720, refusades el 1751 com a excessivament restrictives i aprovades, amb limitacions, el 1760 Després de nombroses rivalitats amb els altres gremis del transport de Barcelona, i d’altres poblacions catalanes en especial Mataró, el seu privilegi exclusiu fou limitat el 1792, i pràcticament abolit el 1802, a…
capital
Geografia
Població que és seu dels òrgans suprems de govern d’un estat.
L’aparició de la capital és històricament lligada a la creació de l’estat modern i és el símbol de la seva voluntat centralitzadora l’acumulació de funcions polítiques, diplomàtiques, administratives i de serveis diversos afavoreix una gran concentració d’habitants i de riquesa i la construcció d’edificis grans i nobles, així com un creixement demogràfic notable, que pot arribar a potenciar una diversificació de funcions molt més gran La determinació de la capitalitat, per tal com és un acte principalment volitiu per part dels qui tenen el poder, ha provocat grans rivalitats…
estat fallit
Política
Estat fràgil la incapacitat del qual per a desenvolupar les funcions normals i per a controlar el territori a l'interior de les seves fronteres el porten a una situació d’inviabilitat o de col·lapse imminent.
La feblesa extrema de les institucions governamentals en comporta la deslegitimació per part dels ciutadans, els quals tendeixen a organitzar-se de manera parallela en xarxes que funcionen al marge de l’estat o en contra seu Com a resultat d’aquesta situació, el poder es fragmenta en múltiples centres de poder que competeixen entre si i també amb el mateix govern autoproclamat o internacionalment reconegut com a legítim, sigui per a suplantar-lo o per a crear estats independents en una part del territori En els estats fallits, aquestes rivalitats adopten la forma de guerres civils o de…
perxer | perxera
Història
Menestral que fabricava cintes o teixits llargs i estrets de seda, anomenat també galoner i cinter; a diferència dels passamaners treballava amb teler.
La formació dels gremis de perxers tingué lloc el primer quart del s XVI Els de València obtingueren ordinacions el 1519 el 1739 reberen noves ordinacions amb el títol de collegi de l’art menor de la seda l’art major corresponia als velluters A Barcelona, l’origen del gremi se situa en 1505-09 Fins al s XVIII foren constants els processos i rivalitats de tota mena amb els passamaners fins i tot en 1582-99 fou intentada la confederació dels dos oficis, però el 1616 la ciutat en decretà la separació definitiva El gremi de perxers participà en la represa del 1680 i encara més en l’…
panarabisme
Història
Política
Moviment polític sorgit a la fi del segle XIX entre els països àrabs i que propugnava la solidaritat i la cooperació entre ells, enfront, primer, de la dominació turca, i de la colonial, després.
Una vegada esfondrat l’imperi Otomà, el panarabisme culminà amb la creació 1945 de la Lliga Àrab, encaminada a la salvaguarda de la independència i sobirania dels seus integrants, tot fent costat, alhora, als incipients moviments nacionalistes al nord d’Àfrica, sobretot Després de diversos intents no reeixits d’unificació per part d’alguns estats àrabs RAU, 1958-61 Unió Àrab de Jordània i Iraq, 1958 Federació de Repúbliques Àrabs de Síria, Líbia, Egipte i Sudan, 1971 Unió de Líbia i Egipte, 1973 Unió de Líbia i Tunísia, 1974 Unió de Líbia i Síria, 1980 Unió de Líbia i Marroc, 1984 i de les…
dret germànic
Història del dret
Dret dels pobles germànics.
Com a manifestació pròpia de l’època que precedeix el dret alemany, el dret germànic correspon al d’una de les diverses estirps germàniques Stammesrechte , i hom pot situar-lo en l’anomenada època de les “leges" , a la qual pertanyen la Lex Salica , la Lex Ripuaria , la Lex Alemannorum , etc La forma habitual de dictar aquest dret era oral, i en tenien cura els jutges, escollits per votació majoritària d’entre el poble No hi mancaren freqüents discussions i rivalitats entre els jutges i les decisions judicials dels diversos pobles germànics, que a vegades conduïen a la guerra…
tuglúquida
Història
Membre de la tercera dinastia turca que governà el soldanat de Delhi (1320-1414).
Fou fundada per Ghiyāt al-Dīn Tughluq , que expandí considerablement el soldanat, repellí els atacs mongols i reorganitzà socialment i econòmicament el país Durant el govern del seu fill i successor, Muḥammad Tughluq, els desordres i la mala administració anorrearen els avenços assolits El succeí un cosí seu, Fīrūz, que promogué de nou una política expansionista expedicions a Bengala, Orissa i el Sind i de grans construccions urbanístiques Fīrūzābād, Jaunpur, Fathābād, etc i arquitectòniques trasllat a Delhi de dues columnes d’Aśoka A causa de les rivalitats internes i dels…