Resultats de la cerca

De fet, Saussure defineix negativament la substància lingüística “la llengua és una forma, no una substància” La glossemàtica de LHjelmslev, tot i definir també negativament la substància lingüística —ja que substància és tot allò que no és forma, és a dir, que no entra en el sistema de relacions que constitueixen l’estructura de la llengua—, intenta de determinar les relacions entre substància i forma lingüístiques, introduint la distinció entre el pla de l' expressió i el pla del contingut en la llengua i atribuint una substància i una forma a cada pla En el pla de l’expressió equivalent al…

Així, l’ordre, la claredat i el sentit pictòric succeirien a la vaguetat i al sentit musical Nikolai Gumilov fou el cap del moviment, però els seus representants més significatius foren Anna Akhmàtova i Ossip Mandelstam

Orientada a mesurar el rendiment o comportament de la persona en una situació concreta, la psicometria se serveix fonamentalment dels tests test, els quals tanmateix ha de validar sempre, donada la situació artificial en què són aplicats, per tal que llurs resultats siguin veritablement significatius, alhora que ha d’interpretar-los acuradament

Entesa sovint com a equivalent a la denotació, la significació només correspon, segons Husserl, als signes significatius, en contraposició als signes indicatius els quals assenyalen, però no signifiquen en aquest sentit coincideix més pròpiament amb l’expressió, bé que aquesta no hi sigui sempre identificable, pel fet que la significació confereix sentit a l’expressió

Vinculada a la villanella , la frottola i el madrigal, alguns dels exemple més significatius apareixen en compositors com L Marenzio, O Vecchi o C Monteverdi Els seus textos no tenen cap forma fixa, però l’estructura musical sol seguir l’esquema AA B CC Durant els segles XVIII i XIX es continuà emprant el terme, però sense designar cap forma precisa

Els índexs de mercat es basen en una mostra de valors representatius Els índexs més significatius de les principals borses són Dow Jones Nova York, Nikkei Tòquio, Financial Times Londres, FAZ Frankfurter Allgemeine Zeitung, Frankfurt i CAC Cotation Assistée en Continue, París A Espanya hom fa servir l’índex general de Madrid 80% de la negociació total Barcelona i València tenen també els seus índexs

Entre els més significatius hi ha els làsers, que hom utilitza per al marcatge i illuminació de fitons en el guiatge de míssils i en sistemes de punteria per a canons de tir automàtics, en telemetria i en l’avaluació del tir d’artilleria i l’efectuat des de tancs els detectors d’infraroigs per a l’orientació de la navegació i del foc els aparells de visió nocturna i els aparells d’imatgeria electrònica els simuladors de vol i de foc, etc

Els organitzadors previs constitueixen un dels elements integrants de la teoria de l’aprenentatge de David Ausubel aprenentatge significatiu Aquests organitzadors han de servir per a assentar els nous coneixements en l’estructura cognoscitiva d’un alumne, és a dir, per a construir aprenentatges significatius La funció principal d’un organitzador previ és, doncs, la de fer de pont cognoscitiu i salvar la distància existent entre allò que l’alumne ja sap i allò que hauria de saber per a aprendre significativament uns nous coneixements

Des d’una visió cognoscitivista de l’aprenentatge, la detecció i el control per part de l’educador dels coneixements previs dels seus alumnes és un factor essencial que garanteix l’adequació de la intervenció pedagògica i el consegüent assoliment de nous aprenentatges significatius Els coneixements previs són, doncs, el punt de partida dels aprenentatges Allò que l’alumne ja sap sobre un nou contingut d’aprenentatge és, de vegades, erroni o parcial el procés d’ensenyament-aprenentatge ha d’afavorir la reelaboració estructurada, ampliada o aprofundida dels coneixements previs

En general, totes les llengües presenten aquest fenomen en les seqüències fonemàtiques subjectes al fonema de cadència per exemple, al final d’una proposició asseverativa, que es caracteritza per una relaxació progressiva i un augment compensatori de la durada Així, en català, els últims fonemes de “en Pere sortia de casa”, tant com “de casa sortia en Pere”, manifesten una durada molt superior als que ocupen els primers llocs de la proposició, en les mateixes condicions fonètiques En llengües com és ara el llatí, el grec i el sànscrit, on la durada té caràcter distintiu, l’allargament fonètic…