Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
cigala
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical membranòfon que actualment subsisteix tan sols com a joguina infantil.
Consta d’una membrana de pell -o de paper, cartó, etc- tensada sobre d’una petita cavitat -un fragment de canya, mitja closca de nou, un tub de llauna o de cartó- i traspassada per un fil, un cordó o un pèl de cua de cavall, etc, lligat, per l’altre extrem, a un pal o bastonet que serveix de mànec o agafador En fer giravoltar l’instrument de pressa, el fil posa en vibració la membrana produint un so monòton que recorda el de la cigala, insecte que emet un so estrident molt característic
pronefre
Anatomia animal
Tipus d’òrgan excretor constituït de nefrons oberts amb glomèrul intracelòmic que només és funcional en els embrions i larves dels anamniotes (llevat dels condrictis), i és rudimentari i no funcional en els embrions dels condrictis i dels amniotes.
Només subsisteix en els ciclòstoms i teleostis adults, però havent perdut tota funció excretora
escolania
Educació
Escola d’un monestir on els infants, en règim d’internat, reben una formació general i són especialment instruïts en música.
Institució antecessora dels conservatoris conservatori, subsisteix als Països Catalans als monestirs de Montserrat i de Lluc Mallorca
benefici d’abstenció
Dret romà
Facultat concedida pel pretor als anomenats hereus sui et necessarii
de poder abstenir-se de l’herència, si l’actiu de l’herència no superava el passiu.
Aquest benefici no subsisteix en els sistemes jurídics moderns pel fet d’haver desaparegut la categoria dels hereus sui et necessarii
desistiment
Dret penal
Renúncia a la continuació de l’acció delictiva.
Quan és voluntària eximeix de responsabilitat criminal, bé que aquesta responsabilitat subsisteix respecte als fets punibles acomplerts abans del desistiment del delicte
anglocatòlic | anglocatòlica
Cristianisme
Anglicà que posa l’accent en els aspectes dogmàtics i sagramentals del credo cristià i en la continuïtat de l’Església d’Anglaterra amb la doctrina d’abans de la Reforma i especialment amb la dels Pares de l’Església.
Els anglocatòlics creuen, doncs, que subsisteix la unitat de fe i sagraments per damunt de les divisions històriques entre les diverses esglésies cristianes anglicanisme
triplum
Música
Terme utilitzat en la teoria medieval per a designar la 3a veu, afegida al tenor i al duplum, d’una peça polifònica que pot presentar tres o quatre veus.
També s’empra per a caracteritzar una peça polifònica a tres veus organum triplum El triplum es pot trobar en el repertori de Notre-Dame, tant en organa com motets o conductus A partir del segle XV, el terme fou substituït per cantus o superius , encara que subsisteix en termes com treble anglès o tiple castellà
ritu caldeu
Cristianisme
Ritu siríac oriental practicat per la branca catòlica.
D’origen antioquí, tingué després com a centre important Edessa S'estengué a través de l’església caldea per Mesopotàmia i Pèrsia actualment perdura sobretot a l’Iraq i a Síria i arribà fins a la Xina i l’Índia, on encara subsisteix ritu malabar De tots els ritus orientals és el que té un caràcter més simple i arcaic, així com un esperit fortament bíblic
mequitarista
Cristianisme
Membre d’una congregació religiosa armènia fundada el 1701 a Constantinoble pel vardapet Pere Manuk o Mequitar, amb una regla inspirada en part en la de sant Benet, raó per la qual els mequitaristes han estat comptats a vegades com una congregació benedictina.
El 1703 els monjos s’establiren al Peloponès, però el 1715 n'hagueren de fugir, davant la invasió turca, i s’establiren a l’illa de San Lazzaro, a Venècia, on encara subsisteix el monestir Aquest ha estat, des d’aleshores, un centre espiritual i cultural, on és estudiada i difosa la tradició literària, musical i religiosa del poble armeni El 1773 en sorgí una altra branca, que s’establí a Viena, i que manté les mateixes característiques
sogdià
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua de la família irànica oriental, el nivell més antic de la qual correspon a l’irànic mitjà.
Llengua pròpia dels sogdians, esdevingué lingua franca de tots els pobles de l’Àsia central des de la mar Càspia fins a Mongòlia Escrita en caràcters d’origen arameu, els primers documents daten del s IV la major part dels texts, que són dels s VIII-IX, constitueixen una rica collecció de texts búdics i maniqueus Eliminat pel persa, no fou descobert fins al s XIX, i en subsisteix un vestigi en el yagnābī parlat a l’est de Samarcanda