Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
acroide
Química
Resina de baix preu obtinguda de diverses espècies d’arbusts australians del gènere xanthorrhoea
(liliàcies).
És groga o vermella, d’olor balsàmica, soluble en alcohol i insoluble en hidrocarburs Les resines comercials contenen moltes impureses i es fonen, la groga a 97°C i la vermella a 110°C Són utilitzades per a la fabricació de vernissos i laques, especialment de color negre i com a substitutius de la colofònia en el lacre
elasticitat
Economia
Mesura de la sensibilitat d’una magnitud econòmica en modificar-se’n una altra de què depèn.
Matemàticament s’expressa com a quocient entre la variació relativa de la variable dependent x i la variació relativa de la independent y ε = Δ x/x /Δ y/y , formulació que, quan es refereix a variacions infinitesimals, és equivalent a la de la tangent de la corba en un punt L’anàlisi econòmica la utilitza per a estudiar el grau d’influència d’una variable respecte a una altra, fent abstracció d’altres condicionants, però condicionada per l’existència de béns substitutius Les més emprades són la de l’elasticitat de la demanda i l’oferta respecte al preu, la de la demanda i l’…
narcòtic
Farmàcia
Dit de la substància que produeix narcosi.
Els narcòtics són depressors de l’activitat del sistema nerviós que indueixen al son, alhora que creen hàbit Hom pot classificar-los en tres grans grups drogues naturals, alcaloides procedents de productes naturals i llurs derivats, i narcòtics sintètics , entre els quals cal considerar els analgèsics de síntesi, amb capacitat de produir hàbit La venda de narcòtics és sotmesa a una legislació especial, per tal de protegir el ciutadà de la possible formació d’hàbit Segons llur ús, els principals narcòtics són l’haixix, la morfina, l’opi, l’heroïna i la cocaïna El període dels narcòtics…
detergent
Química
Barreja o preparació comercial, d’aplicació en el rentatge.
Aquest conté l’agent tensioactiu juntament amb uns altres productes, adjuvants o vigoritzants com el silicat de sodi, o bé el carbonat, el tripolifosfat o el pirofosfat, uns altres additius com la carboximetilcellulosa, els blanquejants òptics, els oxidants i matèries de càrrega El sabó fou, durant molt de temps, l’únic detergent emprat quan fou advertida la possibilitat d’un dèficit de greixos i olis comestibles foren desenvolupats els detergents sintètics, els quals, de mers substitutius del sabó, passaren ràpidament a una posició preponderant deguda a llurs propietats, en…
oferta
Economia
Quantitat de productes que concorren en un mercat per ésser venuts, en un moment determinat.
L’estudi de l’oferta com a magnitud global o agregada constitueix una anàlisi de les condicions generals i històriques del procés de producció, és a dir, del grau de desenvolupament de les forces productives, així com de la identificació dels centres de decisió sobre el què, quant i com produir, amb les repercussions consegüents sobre tots els individus que intervenen en el procés És des d’aquest punt de vista d’anàlisi global de les condicions de producció que fou analitzada l’oferta pels economistes clàssics, tot concedint-li un lloc principal en l’estudi del mercat i de la formació dels…
política monetària
Economia
Part de la política econòmica que estableix les normes que regulen la quantitat de diner o liquiditat de l’economia amb la finalitat d’aconseguir algun objectiu determinat (control de la inflació, millores en la balança de pagaments, etc).
Es refereix també a la utilització de controls monetaris per part del govern per a regular l’economia En aquest sentit, inclou mesures com ara restricció o increment de l’oferta monetària, actuació sobre el tipus d’interès, etc La política monetària suposa la intervenció del govern per regular qualsevol desviació del sistema monetari Cadascun d’aquests objectius suposa la utilització de mètodes diferents, i el conjunt de mètodes es coneix amb el nom d’instruments de la política econòmica Abans de Keynes la política monetària era l’únic instrument de la política econòmica global admès i tenia…
demanda
Economia
Quantitat de productes o de serveis que un comprador està disposat a adquirir.
Hom anomena demanda efectiva la quantitat de productes que correspon al poder de compra dels demandants, i demanda potencial la corresponent al desig però no al poder, o a l’inrevés Entre els diferents tipus, hom pot distingir-ne tres la demanda composta , quantitat demanada d’un producte per a la seva utilització en diferents funcions la demanda de pell, per exemple, és composta per la demanda que hom en fa per a sabates, cinturons, bosses, etc, la demanda conjunta o complementària , quantitat demanada d’un producte juntament amb quantitats d’altres productes la demanda de raquetes i pilotes…
política antimonopolista
Economia
Conjunt de disposicions adoptades pels governs per a evitar les situacions que atempten contra el mecanisme del mercat i el lliure joc de l’oferta i la demanda.
És coneguda també com a política antitrust o contra les pràctiques restrictives de la competència Aquesta política és un fet corrent a la majoria de països capitalistes, i s’ocupa, no pas exclusivament del monopoli, sinó també de l’entesa entre empreses, el càrtel , el trust, el tracte discriminat i l’abús de posició dominant, sempre que aquestes situacions es produeixin al país i no a l’estranger Els motius d’aquesta actuació són de dues menes polítics, per tal d’evitar que els consumidors pateixin el poder exercit pels oferents, així com la concòrdia entre el poder econòmic i…
bé
Economia
Cadascun dels mitjans obtinguts a partir de la natura —física o humana— pel procés econòmic de la producció, a través del treball, i utilitzats pels homes per a satisfer llurs necessitats.
Hom els anomena béns econòmics per distingir-los dels béns lliures tota la resta de béns no provinents del procés productiu, dels quals els diferencia el fet de tenir un cost i, per tant, un preu i que, per això, són objecte d’estudi de l’economia política Des d’un punt de vista econòmic hi ha, en un nivell general, dues classes de béns béns de producció maquinària, primeres matèries, etc, que serveixen indirectament per a la satisfacció de les necessitats i que alhora poden ésser objectes de treball és a dir, objectes obtinguts a través del treball, com, per exemple, els minerals, les…
balena

Gran balena blava (Balaenoptera musculus)
WoRMS (cc-by-nc-sa-4.0)
Economia
Zoologia
Nom aplicat a qualsevol dels cetacis del subordre dels misticets.
Les balenes són mamífers exclusivament marins que atenyen grans dimensions de 5 a 25 m Les balenes típiques manquen de dents tenen unes formacions còrnies gingivals característiques, anomenades barbes, que pengen de la mandíbula superior i s’allotgen a la inferior, les quals fan de filtre per a retenir el plàncton de què s’alimenten, especialment crustacis eufausiacis krill Neden amb la boca —que és enorme— oberta, i quan la tanquen expulsen l’aigua amb l’ajuda de la llengua, talment, que l’aliment resta retingut Com tots els cetacis i a diferència dels peixos, les balenes tenen la cua…