Resultats de la cerca

El 1285 consta l’existència d’un gremi de teulers i rajolers a la ciutat de Mallorca, i durant el s XVI s’hi establí una botiga de teules o cooperativa de venda A Perpinyà teulers i rajolers formaven també una única confraria o gremi, el qual comprenia també gerrers i ollers el mateix succeïa a Barcelona s XIV, on la ciutat reglamentà la fabricació de teules i rajoles el 1645 i el 1706 El 1802 es creà un gremi propi de fabricants de rajoles i teules

Cap, primitivament, només de les forces militars que comandava quan aquestes s’estacionaven en una ciutat, fortalesa o indret, ho esdevenia també d’aquesta ciutat, fortalesa o indret El fet succeïa només en els llocs de guerra i fora dels territoris metropolitans de la corona on normalment eren els oficials ordinaris les autoritats militars Aquest fou el cas de Ramon Muntaner, que fou capità de Gallípoli i després de l’illa de Gerba i els Quèrquens Al s XVI era també un capità l’autoritat màxima dels presidis més importants del nord d’Àfrica, fora del d’Orà, del qual ho era un…

Des dels segles XIII-XIV els rajolers integraven gremis conjunts amb els gerrers i els ollers Així succeïa a Barcelona amb la confraria de Sant Hipòlit, la qual rebé importants ordinacions durant el segle XIV i fins el 1402 i el segle XVII La fabricació de teules i rajoles fou reglamentada per la ciutat de Barcelona els anys 1645 i 1706 El 1802 s’organitzà un nou gremi de fabricants de rajoles i teules, que conservava la seva vitalitat en produir-se la dissolució dels gremis 1834-36 A Mallorca, el gremi de gerrers, ollers i teulers es remunta al segle XVI la seva advocació era la…

Reial en les dinasties I i II, fou només privada de la III a la VI i durant la XII És fruit de la configuració plana del terreny del Baix Egipte, que obligà a construir les tombes en lloc d’excavar-les en el ǧabal , o muntanya, com succeïa a l’Alt Egipte Malgrat els canvis que experimentà en el decurs del temps, la mastaba —mot àrab que significa ‘banc'— consta d’una substructura, excavada a terra, on es troba la cambra funerària i el sarcòfag, i d’una superestructura amb quatre costats atalussats En aquesta superestructura —de maó en la dinastia I, de reble recobert de maó en la…

A diferència de la composició tipogràfica tradicional, en què hom ajunta els tipus d’impremta d’un a un fins a confegir una línia de text, o de la composició en calent, com la linotípia, en què hom emmotlla amb metall fos una ratlla completa de text, en la fotocomposició, o composició en fred, hom impressiona un material fotosensible amb la imatge d’un dels signes del text —com succeïa en el procediment signe a signe propi de les primitives fotocomponedores— o de tot un fragment de text —tal com succeeix en les fotocomponedores modernes— a partir del qual hom realitza la…

La creació de la moneda fou precedida, en els pobles ramaders, per caps de bestiar emprats com a mitjà de bescanvi en altres pobles apareixen objectes molt diversos per als bescanvis terrossos de sal entre els camites orientals, dents de senglar a la Melanèsia, petxines en diverses parts del món, etc El mateix nom donat pels romans al diner, pecunia , indica ja l’origen ramader pecus del terme El terme “moneda”, per contra, sembla derivar d’un apellatiu de la deessa Juno, vora el temple de la qual, al Capitoli, hi hagué la seca de la Roma republicana La moneda introduïda pels grecs vers la…

Les botxes és un joc practicat entre dos equips d’un a quatre jugadors Federació Catalana de Petanca Diferents troballes arqueològiques són testimoni que les boles i els objectes esfèrics ja eren presents fa 5000 anys a Egipte Posteriorment, a la Grècia clàssica, personalitats com Hipòcrates, Galè i Oribasi de Pèrgam cap a l’any 300 aC recomanaren practicar jocs de boles per mantenir i millorar la salut Una de les versions més populars entre els grecs consistia a allunyar el màxim possible unes boles de pes considerable en canvi, els romans, entre les diferents modalitats de jocs amb boles,…

El concepte tirar és emprat per a definir l’enfrontament en assalt de dos tiradors, és a dir, el que equivaldria en altres esports al terme jugar El combat té lloc sobre una pista rectangular, d’una amplada d’1,5 a 2 metres i una llargada de 14 metres, de superfície plana, i està dividit en assalts o matxs d’una durada determinada pel nombre de tocats i el temps Les competicions poden ser individuals o per equips, formats per tres esgrimidors titulars i un suplent, i hi ha diferents categories en funció de l’edat i del sexe dels participants, malgrat l’especial caràcter integrador de l’…