Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
xamanisme
Etnologia
Religió
Fenomen religiós màgico-místic lligat a l’activitat del xaman, únic protagonista de totes les manifestacions d’aquesta forma religiosa.
Substancialment és una tècnica de l’èxtasi, la qual, segons la mentalitat primitiva, permet d’entrar en comunicació directa amb potències superiors divinitats, éssers suprems, esperits, etc o, en alguns casos, d’identificar-s’hi estat de possessió i d’encaminar llur acció sobrenatural en favor dels individus i de la comunitat que en tenen necessitat Aquest caràcter extàtic o de possessió distingeix el xamanisme d’altres formes de sacerdoci, sobretot de la bruixeria o la fetilleria D’una manera específica el xamanisme és propi dels pobles de l’Àsia septentrional i central, bé que…
polifonia sobreentesa
Música
Tècnica per la qual una sola línia melòdica es construeix com a resultat de la combinació successiva del moviment de dues o més veus d’una suposada textura polifònica.
JS Bach Suite per a violoncel en sol M , BWV 1007, Allemande , compassos 21-22 © Fototecacat/ Jesús Alises Apareix amb gran freqüència en la música per a instrument sol, en la qual resulta un recurs essencial els exemples suprems es troben en les obres per a violí, violoncel o flauta de JS Bach Però res no impedeix que, en una composició a dues o més veus, una o més d’una estiguin escrites amb aquesta tècnica, de vegades anomenada també ‘polifonia immanent' Vegeu, per exemple, els compassos 14-17 de la Fuga en mi ♭ M del primer llibre d' El clavicèmbal ben temprat la veu…
capital
Geografia
Població que és seu dels òrgans suprems de govern d’un estat.
L’aparició de la capital és històricament lligada a la creació de l’estat modern i és el símbol de la seva voluntat centralitzadora l’acumulació de funcions polítiques, diplomàtiques, administratives i de serveis diversos afavoreix una gran concentració d’habitants i de riquesa i la construcció d’edificis grans i nobles, així com un creixement demogràfic notable, que pot arribar a potenciar una diversificació de funcions molt més gran La determinació de la capitalitat, per tal com és un acte principalment volitiu per part dels qui tenen el poder, ha provocat grans rivalitats…
categoria
Filosofia
Cadascuna de les classes més generals a què poden ésser reduïts els termes, els conceptes o els ens.
La utilització tècnica de la paraula categoria és marcada sobretot per la doctrina d’Aristòtil i de Kant En Aristòtil, les categories són els diferents tipus de predicat que hom pot afirmar d’un subjecte i que corresponen als diferents modes d’ésser de les coses Són, per tant, tema de la lògica i alhora de la metafísica La llista de les categories és un intent de reduir les múltiples maneres de predicar o d’ésser a modes primitius i irreductibles, que són els gèneres suprems Només tenen un nivell de generalitat superior la noció d' ésser i els transcendentals transcendental,…
abbàssida

Califes abbàsides de Bagdad
Història
Membre de la dinastia àrab de califes instal·lada a Bagdad.
El primer califa fou Abū-l-‘Abbās al-Saffāḥ , descendent suposat d’al-'Abbās ibn ‘Abd al-Muṭṭalib ibn Hāšim, oncle de Mahoma Aquesta família feu de la secta religiosa dels haiximites una branca del xiisme l’instrument polític que el 750 destronà Marwān, darrer califa de la dinastia dels omeies de Damasc De primer s’installaren a Kūfa però en ésser fundada Bagdad el 762, hi traslladaren la capital En el califat abbàssida se succeïren trenta-set sobirans que regnaren cinc segles justos La dinastia abbàssida intentà de mantenir la unió del gran imperi de l’islam per mitjà d’una reforma religiosa…
emperador | emperadriu
Dibuix d’un emperador xinès
© Corel Professional Photos
Història
Sobirà d’un imperi.
A la Roma republicana el títol d’ imperator fou donat pels soldats o pel senat als caps militars suprems, i sembla que el primer a ostentar-lo fou Publi Corneli Escipió l’Africà Cèsar en feu ús d’una manera permanent des del 58 aC, i Octavi l’anteposà al seu nom a partir del 40 aC Durant el període de la diarquia, la proclamació imperial era feta pel senat A partir del segle II dC el títol corresponia a una monarquia absoluta, la qual, tanmateix, podia també ésser compartida com en el cas de Dioclecià i Maximià des del 286, o bé exercida alhora per un emperador i, a títol d’…
hipòstasi
Filosofia
En Plotí, cadascun dels tres graus suprems de l’ésser o substàncies intel·ligibles del real: l’U, el Noûs i l’Ànima del Món.
quintet
Música
Conjunt format per cinc instruments o cinc veus —normalment solistes, amb acompanyament o sense—, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
El nom acostuma a utilitzar-se principalment per a les composicions per a cinc instruments del repertori clàssic, romàntic i modern, o per als conjunts de cinc cantants solistes en òperes Composicions vocals i instrumentals renaixentistes o barroques escrites ’a cinc’ com nombrosos madrigals, motets, fantasies per a grups de violes, etc podrien ser anomenades també quintets, però no és usual de fer-ho Entre les formacions de quintet instrumental estandarditzades tenen especial importància el quintet de corda dos violins, viola, violoncel i un cinquè instrument variable, el quintet amb piano i…
pretor
Història
Nom amb què, en un principi, els romans designaren els magistrats suprems de la república i, com a tals, els comandants de la legió (anomenats posteriorment cònsols).
Més tard, designà també un tercer magistrat, que exercia funcions exclusivament jurisdiccionals, i la resta de magistrats instituïts per a l’acompliment d’aquestes mateixes funcions Hom creu que, a l’origen, el títol de pretor recaigué només sobre dos magistrats, als quals, a partir del 367 aC, per raons d’obtenció de la par potestas , fou afegit un tercer pretor que conservà sempre aquesta denominació L’any 243 aC, al costat del pretor pretor urbà que exercia la seva jurisdicció a Roma, fou creat el pretor peregrí , que tingué jurisdicció sobre els ciutadans i pelegrins de diverses…
cambra
Història
Nom donat a determinats òrgans deliberatius sorgits com a juntes restrictives dels consells suprems de la monarquia hispànica dels Àustria i que, en part, perduraren fins al s XIX.
com la Cambra de Castella i la Cambra eclesiàstica creada al segle XVI per tal de proveir beneficis sorgides del Consell de Castella, la Cambra d’Aragó, la Cambra d’Índies 1600-1834 i la Cambra de Guerra