Resultats de la cerca

Fou descobert l’any 1791 pel químic anglès William Gregor i aïllat en forma relativament pura per Lars Fredrik Nilson i Petterson l’any 1887 És el novè per ordre d’abundància dels elements presents a l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 0,63% en pes D’altra banda, és abundant als estels del tipus M i a la Lluna Els seus minerals més importants són la ilmenita titanat de ferro, FeTiO 3 i el rútil diòxid de titani, TiO 2 El titani natural és constituït per una mescla de cinc isòtops estables, amb masses 46 7,93%, 47 7,28%, 48 73,96%, 49 5,51% i 50 5,34%, que determinen un pes atòmic…

L’origen ve de la minúscula cursiva documental L’evolució va lligada especialment a l’abadia de Montecassino Les característiques són lletres de traçat angulós i en ziga-zaga, té la i semivocal allargada, la a sembla dues cc acostades i més tard oc unides, els nexes ei, fi, qi, li, ri i ti són comuns, i es distingeixen dos ti , un dels quals sibilant Les abreviatures característiques són gloa gloria , ama anima , oma omnia i uns signes com 3 = m al final de paraula La seva puntuació , pausa / pausa mitjana / pausa final és diferent de la d’altres escriptures nacionals Es…

Es mesura en m 2 /N=Pa -1 Hom pot distingir el coeficient de compressibilitat isoterma , k T =—1/ V ∂ V /∂ P Ti el coeficient de compressibilitat adiabàtica , k S =—1/ V ∂ V /∂ P

Els tetràedres formen anells triples, entre cada tres dels quals s’intercalen, alternativament, ions de Ba i de Ti Cristallitza en el sistema hexagonal, i forma cristalls de fractura concoidal d’un color blau clar, molt pleocroics Té duresa de 6-6,5 i pes específic de 3,65 És emprada en joieria

Els metcars foren descoberts el 1992 pel químic AWelford Castleman i els seus collaboradors a Penn State, ‘University Park’ EUA, vaporitzant titani amb un làser en un flux d’un alcà simple, amb el qual es formava un clúster estable, Ti 8 C 12 d’estructura dodecaèdrica Les dotze cares es componen d’anells pentagonals i cada un d’ells conté dos àtoms de titani que s’enllacen amb tres àtoms de carboni Posteriorment es produïren clústers M 8 C 12 , on M representa un àtom metàllic com vanadi, circoni, hafni, crom, ferro o molibdè i més tard s’han obtinugut metcars mixtos de titani i…

Ofereix dos tipus, anomenats lineal A i lineal B L’escriptura lineal A, que hom considera introduïda a Xipre procedent de Creta, sembla anterior al 1200 aC Els seus caràcters, coneguts amb el nom de xiprominoics perquè de llur evolució nasqué l’escriptura sillàbica xipriota, sofriren transformacions, alguns foren omesos i d’altres foren creats de nou L’escriptura lineal B, desxifrada el 1952 per M Ventris, amb l’assessorament de J Chadwick, a partir d’uns quants milers de tauletes trobades a Cnossos Creta, a Pilos Mesènia, a Micenes i a Tebes, és l’escriptura de la Grècia micènica D’entrada…

Llur fórmula general és M I M I I I SO 4 2 12H 2 O, on M I pot ésser Li, Na, K, Rb, Cs, NH 4 o Tl i M I I I pot ésser Al, Fe, Cr, Mn, Co, Rh, In, Ga, Ti, V i Tl Són coneguts també alums on l’ió SO 4 2 - és totalment o parcialment substituït per SeO 4 2 - Hom obté els alums evaporant solucions equimoleculars de llurs constituents Llur estabilitat decreix, en general, amb el pes atòmic d’M I I I , i creix amb el pes atòmic d’M I no totes les combinacions possibles entre els metalls esmentats corresponen a alums estables Alguns alums es troben a la natura Així, per exemple, l’…

Tanmateix, hom no pot fer una definició absoluta del concepte de reductor, puix que molts reactius poden comportar-se com a reductors o com a oxidants segons el sistema enfront del qual actuen No obstant això, els potencials d’elèctrode donen una mesura, exacta en el cas de reaccions reversibles, del poder reductor Els composts emprats com a reductors pertanyen a categories químiques molt diverses i, entre ells, cal esmentar, a més de l’hidrogen, una gran quantitat d’hidrurs metàllics simples i complexos hidrur càlcic, hidrur d’alumini i de liti, diborà, etc, com també diversos cations de les…

És representat gràficament en una escriptura sillàbica, procedent de la Creta minoica, transformació de l’antiga lineal A escriptura lineal, en caràcters anomenats xiprominoics i que daten aproximadament de l’edat del bronze Mantinguda encara en inscripcions del final del s II aC, aquesta escriptura sillàbica és, de fet, poc apta per a l’expressió de la llengua grega, tant per a les acumulacions de consonants com per a les terminacions travades, atès que només representava síllabes lliures així, pe-re-ta-li-o-ne per Ἐδαλίων, pa-ta per πάντα, a-po-ro-ti-tai per Ἀφροδίτa Ultra l’…