Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
somni
Imaginació vana de coses impossibles o tingudes per impossibles.
luba
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble negre de l’Àfrica central, de llengua bantú, que s’estén des del nord del llac Tanganyika fins al riu Zambezi i és format per un milió d’individus.
Els lubes crearen un poderós reialme al s XVI Són famoses llurs escultures de fusta, tingudes entre les millors de l’art negre africà
nan | nana
Història
Persona que, dins la seva espècie, és d’una petitesa extraordinària.
Ja a l’antiguitat, aquestes persones —que sempre despertaren curiositat—, considerades a Grècia i a Roma com a bufons, foren tingudes com a objecte de diversió, sobretot en les corts i els palaus Aquesta tradició es mantingué durant l’edat mitjana i el Renaixement i arribà fins a la cort mexicana de Moctezuma
sotsvegueria
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya més petita que la vegueria, de la qual depenia i formava part.
La fixació dels seus termes s’inicià al s XIII, però variaren sovint fins al s XVIII Té l’origen, generalment, en antigues demarcacions geogràfiques o polítiques antics pagi , vescomtats i comtats, que perpetuaren així interessos particulars o feudals Algunes sotsvegueries oscillaren, en llur dependència, entre les vegueries veïnes, com la sotsvegueria d’Igualada, que passà de la vegueria de Vilafranca a la de Barcelona, en esdevenir la capital carrer de Barcelona a la fi del s XIV Foren tingudes en compte en la creació dels corregiments arran de la Nova Planta i les capitals…
norma
Lingüística i sociolingüística
Aspecte del llenguatge introduït per alguns lingüistes moderns (Hjelmslev i Coseriu, amb alguns matisos de diferència) en la clàssica dicotomia llengua i parla de Saussure.
Esquemàticament, la norma és allò del sistema de la llengua que és sentit com a comú per tots els parlants És com la unió de l’aspecte abstracte de la llengua i l’aspecte concret de la parla, que no arriba, però, a presentar del tot cap de les dues Partint de la parla individual concreta, única experimentable, hom pot arribar a conèixer la norma més comunitària i, d’aquí, aspirar a conèixer el sistema de la llengua Dins el marge de llibertat que ofereix la parla, com a realització concreta de la llengua, té lloc l’aplicació “normal” del sistema lingüístic, que és considerada com la més…
vida extraterrestre
Biologia
Astronomia
Nom donat a qualsevol fenomen que pugui ésser classificat com a vital i que tingui l’origen en un cos celeste distint de la Terra.
Fins fa pocs anys aquest tema fou considerat gairebé com a pertanyent a la ciència-ficció o a la premsa sensacionalista, però actualment hom el considera susceptible d’un estudi científic seriós Així, ha nascut una nova ciència, a cavall entre la biologia i l’astronomia, que ha estat anomenada exobiologia, que considera aquest tema des de diferents punts de vista En primer lloc, hom considera l’aspecte biològic del problema, és a dir, que cerca les condicions necessàries per al sorgiment de la vida tal com és coneguda a la Terra, i després passa a l’aspecte astrònomic, el qual consisteix a…
història de la llengua i de la lingüística catalanes
Historiografia catalana
En els seus inicis, la lingüística catalana es constituí com a reflexió més o menys crítica sobre la dimensió funcional de la llengua (ús, extensió, registres, contacte i conflicte amb altres llengües, història, etc.).
Desenvolupament enciclopèdic Fou al començament del s xiv, que Ramon Muntaner, exponent del protonacionalisme, identificà el ‘nosaltres’ collectiu amb la llengua Al final del s XV, s’escriviren unes Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols que mostraren una clara consciència de norma i de correcció a propòsit de diferents manifestacions diatòpiques, diacròniques i diastràtiques A mitjan s XVI, els Colloquis 1557 de Cristòfor Despuig foren, d’una banda, la resposta catalana a la questione della lingua , plantejada a partir del 1525 per Bembo, Valdés, Barros i Du Bellay, amb l’…
ferma d’espoli forçada
Història del dret
Del segle XIII al XV, a Catalunya, lloació o aprovació del senyor directe sobre la hipoteca o assegurament que feia el pagès de remença per a garantir la devolució del dot i el pagament de l’escreix (sponsalicium o espoli) sobre el mas, la borda o la finca en general tingudes en emfiteusi.
Mitjançant la percepció d’una suma de diner per part del senyor, equivalent a la quarta part del valor d’aquella garantia A la Catalunya Vella, la ferma o conformitat del senyor territorial fou obligatòria i forçada Aquest és un dels mals usos suprimits per la sentència arbitral de Ferran II el 1486
cort general
Història
A la corona catalanoaragonesa, assemblea extraordinària convocada pel rei amb participació dels diferents braços o estaments de la població de cada estat per prendre acords i legislar.
Tingué el seu origen a Catalunya en la cort comtal o curia principis , la qual, d’ençà del regnat de Jaume I, començà a celebrar sessions extraordinàries amb el nom de cort general o cort solemne , amb assistència de major nombre de personalitats, sobretot de nobles i barons el poder legislatiu continuava corresponent al rei, per mitjà de les constitució , en el sentit tradicional, que derivava del dret romà, i que més endavant, en el dret constituent català, foren anomenades pragmàtiques Aquesta cort general conservava i mantingué durant dues centúries la condició d’òrgan juridicial per la…