Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
sanitat
Dret administratiu
Conjunt de serveis governamentals ordenats per a preservar la salut pública.
A l’Estat espanyol hi ha el ministeri de sanitat i consum, que s’encarrega del manteniment de la sanitat interior o civil mitjançant l’organització tècnica, consultiva i inspectora de les professions sanitàries i l’actuació d’una política sanitària amb vista a evitar epidèmies i malalties contagioses Manté també serveis anàlegs a les fronteres sanitat exterior i als ports sanitat marítima La Generalitat de Catalunya se n'encarregà per mitjà de la conselleria de Sanitat i Assistència Social, però, des del 1980, i com a conseqüència dels traspassos de competències del govern…
activació de despeses
Economia
Comptabilització de despeses com a partides d’actiu (inversions tangibles o intangibles).
Així, sovint es poden activar les despeses financeres associades a la construcció d’un immobilitzat, i també les despeses d’investigació i desenvolupament, els traspassos i les despeses de primer establiment Aquestes despeses s’amortitzen en exercicis posteriors
comissió
Dret
Nom que reben determinats òrgans administratius de caràcter col·legial (comissions delegades del govern, comissió jurídica assessora, comissió municipal permanent, comissió interministerial o interdepartamental, comissió provincial d’urbanisme, comissió de traspassos, etc).
museus arqueològics als Països Catalans
Historiografia catalana
El conjunt d’entitats museístiques d’arqueologia als Països Catalans iniciaren la seva trajectòria científica i cultural al final del s. XIX, seguint les ideologies dominants de l’època.
Normalment, arrenquen de colleccions privades d’aficionats i/o d’antiquaris que acabaren donant-les als ajuntaments o a altres institucions de rang superior per tal que els garantissin una conservació eficient i una exposició pública Sovint, aquests centres d’exposició i de recerca no es troben a les grans capitals, sinó més aviat en pobles on els ciutadans més illustrats tingueren cura dels elements antics que anaven apareixent per la comarca i els guardaven en l’embrió del que acabaren essent els museus arqueològics dels Països Catalans, ja sigui en l’àmbit local, comarcal o nacional En són…
agent de la propietat immobiliària
Dret civil
Persona que per professió intervé, tant en nom propi i per compte d’altri, com en nom i per compte d’altri, en operacions de compravenda, préstec o hipoteca de finques urbanes o rústiques, traspassos de locals comercials, valoracions, etc..
habitatge
Cases flotants a Hong Kong, a la mar de la Xina meridional
© B. Llebaria
Construcció i obres públiques
casa
o part de la casa que hom pot habitar.
Bé econòmic, de consum durador i de primera necessitat, hom en pot definir la qualitat equipament, tipus de construcció, la forma individual, collectiu i el règim jurídic de fruïció lloguer, propietat, etc Al s XIX, el procés d’industrialització europeu suscità una gran demanda d’habitatges i els convertí en mercaderia la construcció privada, però, es dirigí només a cobrir la demanda solvent En ple liberalisme econòmic fou demostrat que la llei de Say no equilibrava l’oferta i la demanda Prorroguen l’escassetat d’habitatges la retenció —especulació— del sòl urbà pels propietaris per obtenir…
pilota

Emiliano Skufca (darrere, a la dreta) i Carles Sanz (davant) durant un partit de pala curta
FEDERACIÓ CATALANA DE PILOTA
Altres esports de pilota o bola
Esport que es disputa en un frontó o en un trinquet entre dos equips d’un jugador o bé de dos, els quals llancen contra una paret, anomenada frontis, una pilota amb la mà, amb una cesta corba (cesta punta), amb una raqueta, o bé amb una pala o una paleta, instruments que reben el nom genèric d’eines.
La paleta té dues modalitats la que es juga amb pilota de cuir i la que es fa amb pilota de goma Al trinquet, s’hi juga a mà individual i a mà per parelles, a paleta de cuir i a paleta de goma, reservada també a les dones En totes les especialitats, la pilota només pot fer un bot al terra L’única que es juga en individuals i en parelles és la de mà La resta es fa en parelles El frontis té una amplada i una alçària de 10 m A un metre del terra hi ha una xapa que delimita fins on pot arribar el cop de la pilota Al frontó de 30 m, la xapa està collocada a 70 cm del terra A l’esquerra del frontis…
medicina de l’esport
Esport general
Especialitat mèdica de caràcter multidisciplinari que tracta la promoció de la salut de la població en general, estimulant un estil de vida físicament actiu.
També aborda el diagnòstic, el tractament, la prevenció i la rehabilitació de lesions o malalties succeïdes a causa de la participació en activitats físiques, programes d’exercici físic i esports de tots els nivells, o d’aquelles secundàries a l’absència d’aquesta activitat física A més, té cura de la selecció i el control mèdic amb exàmens d’aptitud previs a la pràctica d’exercici físic i esport de competició, amb la finalitat de detectar qualsevol alteració susceptible de provocar problemes amb la pràctica de determinats tipus d’exercici Un altre vessant transcendent rau en el maneig de…
dret de l’esport

dret de l’esport: seu del Comitè Olímpic Internacional, màxim organisme en màteria d’ordenament esportiu
ARNAU GAILLARD
Esport general
L’ordenament jurídic esportiu és constituït per aquelles normes que troben la seva raó de ser en el fet esportiu.
Es podria definir el dret de l’esport com el conjunt de regles jurídiques que tenen com a objecte principal l’ordenació i la regulació de les activitats esportives i que, actualment, ja és acceptat com una branca especialitzada del dret En la seva globalitat, aquest ordenament jurídic esportiu inclou tant les normes dictades per l’Estat o per les comunitats autònomes, que s’aproven amb la finalitat de regular les relacions jurídiques que es generen al voltant de l’esport, com les regles provinents exclusivament de l’ordenament esportiu Aquestes últimes són les normes emanades de…
noucentisme historiogràfic
Historiografia catalana
Corrent de la historiografia catalana influït pel moviment cultural del noucentisme, que es desenvolupà a Catalunya i s’estengué a la resta dels Països Catalans en les primeres dècades del s. XX.
La primera institucionalització cultural i política del s XX –que tingué una concreció emblemàtica amb la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans 1907 i de la Mancomunitat de Catalunya 1914– tingué un paper decisiu en la consolidació del moviment noucentista com a corrent hegemònic en el si de la cultura catalana de l’època Noucentisme i institucionalització cultural mancomunitària esdevingueren sinònims Els historiadors participaren activament en aquest procés i arribaren a tenir un paper protagonista cal recordar que el mateix IEC, fins a l’ampliació del 1911, no fou sinó un centre…