Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
limfòcit
Anatomia animal
Leucòcit de nucli únic, el qual ocupa gairebé la totalitat de la cèl·lula, voltat d’un citoplasma basòfil.
Els limfòcits representen el 24-40% de la fórmula leucocitària Mesuren entre les 10 i les 12 μ de diàmetre, però n'hi ha que superen les 20 μ Hom distingeix dues menes de limfòcits segons l’activitat funcional que presenten in vivo i in vitro , els antígens de la seva superfície cellular i l’òrgan que els produeix Els limfòcits B són originats en la bossa de Fabrici dels ocells i en la medulla òssia dels mamífers i sense passar pel tim Tenen un paper preponderant en la immunitat humoral, de manera que després d’ésser estimulats per determinats antígens, augmenten de volum i molts d’ells es…
ciclosporina
Farmàcia
Medicina
Nom genèric d’un grup de metabòlits biològicament actius produïts per Tolypocladium inflatum Gams
i d’altres fongs imperfectes.
Hom ha identificat nou ciclosporines diferents, anomenades de la A a la I, però per llur importància destaquen la ciclosporina C C 6 2 H 1 1 1 N 1 1 O 1 3 i sobretot la ciclosporina A C 6 2 H 1 1 1 N 1 1 O 1 2 , dos oligopèptids cíclics no-polars amb activitat immunosupressora, antifúngica i antiinflamatòria La ciclosporina A és una droga immunodepressora específica dels limfòcits T-4 donat que n'inhibeix l’activació i la divisió cellular, però no pertorba globalment la resposta immunitària Fou descoberta incidentalment per l’immunòleg francès JF Borel 1972, el qual la isolà i n'establí l’…
italiota
Història
Nom donat als colons grecs trasplantats a les colònies de la Itàlia meridional (Magna Grècia).
donació d’òrgans
Medicina
Pràctica regulada legalment per la qual una persona, o els seus familiars, cedeixen o consenten a cedir un o diversos òrgans del seu cos per a la trasplantació o per a la recerca científica.
De manera prioritària, els òrgans donats són utilitzats per a substituir mitjançant un trasplantament els dels receptors que han perdut la funcionalitat per una malaltia o un accident Hi ha dues modalitats de donació, segons si el donant és viu o mort En el primer cas, la iniciativa parteix del donant, que ha de gaudir d’una bona salut per a poder suportar l’extracció i una vida sense l’òrgan donat, que sol ser per a un receptor concret, del qual s’ha comprovat la compatibilitat La majoria de les donacions de donant viu són de ronyó, fetge, medulla i membrana amniòtica En el cas de donants…
rebuig
Biologia
Resposta immunitària d’un organisme contra les cèl·lules, teixits o òrgans trasplantats (o la sang transfosa) que li són incompatibles.
El mecanisme del rebuig inclou la citòlisi o la necrosi, a causa de la reacció immunospecífica de defensa, engegada pels antígens d’histocompatibilitat determinats genèticament, de natura glicoproteica i presents a les membranes cellulars, especialment dels limfòcits i els macròfags En l’home, el grup d’aquests antígens que provoca la resposta immunitària és anomenat sistema HLA
ciclisme adaptat

Raquel Acinas, medalla de plata en persecució en els Campionats del Món Paralímpics del 2009
Arxiu R. Acinas
Ciclisme
Ciclisme practicat per persones amb alguna discapacitat física, sensorial o intel·lectual.
Segons el tipus de discapacitat, es diferencien tres especialitats de ciclisme adaptat En totes tres es pot competir en velòdroms, a la muntanya o a la carretera, individualment o per equips, tant en categoria masculina com femenina Les persones amb discapacitats motrius, paràlisi cerebral, discapacitat visual o ceguesa poden practicar l’anomenat ciclisme paralímpic Utilitzen bicicletes adaptades a cada tipus de discapacitat, com tricicles, tàndems o bicicletes de mà handcycle o handbike El reglament de competició és el mateix que l’establert per la Federació Internacional Amateur de Ciclisme…
anatopisme
Conjunt de trastorns psíquics —entre els quals sobresurt la depressió— produïts en determinats individus que fa un cert temps que són fora de llur país i es troben trasplantats en un ambient que ofereix unes condicions de vida completament distintes, a les quals no s’adapten.
Al marge d’aquest factor, cal buscar l’etiopatogènia d’aquesta síndrome en el motiu de la immigració —en general es dóna en treballadors materialment obligats al trasllat per causes econòmiques—, en un camp psicosomàtic que predisposa el subjecte, i en una prèvia frustració referida a les condicions psicosocials del seu país d’origen