Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
banda turca
Música
Grup d’instruments de percussió emprats en les bandes militars turques.
Aquests instruments de percussió eren el cimbaler, la timbala, el gran tambor, els platerets i el triangle, i formaven part de les bandes militars turques juntament amb alguns instruments de vent, com la xeremia i el pifre A Europa, durant el segle XVIII es despertà el gust per tot el que era exòtic, particularment per la cultura turca Sembla que ja durant el primer terç del segle Polònia tenia la seva pròpia banda turca amb músics turcs Més tard, aquests conjunts s’estengueren a Rússia, Àustria, la Gran Bretanya i Prússia La música militar turca, anomenada també música dels geníssers soldats…
soldana
Història
Transports
Militar
Embarcació principal de les esquadres turques.
gagaús
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup de les turques meridionals.
És escrita en alfabet ciríllic des del 1957
literatures islàmiques
Literatura
Conjunt de manifestacions literàries que han estat produïdes sota l’islam.
Pertanyen a aquest grup les literatures àrab, persa, urdú, paixtu, balutxi, kurda, berber, haussa i suahili, albanesa, les malaies literatura javanesa i el conjunt de les literatures turques turc
txagatai
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua literària del grup turquès oriental, derivada del turcman
.
És la llengua de l' Oghuznama , un dels poemes èpics més primitius de la literatura turca, segons el qual el llegendari Oghuz Khan és l’epònim de la branca turcmana dels oghuz, i més tard fou la llengua utilitzada pels imperis de l’Horda d’Or a l’Àsia central i a Egipte i per l’imperi mogol de l’Índia Les principals obres literàries en txagatai són el poema Gissa-i Yūsuf 1232 i la producció d'Ali Šīr Nawā'ī, el Bābur-nāma, o memòries de l’emperador Bābur s XVI, i la Genealogia dels turcs Şerece-i-Türk , d’Ebülgazi Bahadur Han s XVII
haiduc
Història
Membre de les milícies irregulars hongareses.
Originàriament vigilaven les fronteres meridionals del regne, però en produir-se les invasions turques s XVI foren desorganitzats i esdevingueren bandolers Al s XIX, reconeguda llur autonomia al districte d’Hajdú, feren costat als independentistes serbis 1804-13 i búlgars i serviren Rússia contra Turquia 1877-78
balutxi
Etnologia
Individu d’un poble de llengua irànica occidental que habita des dels segles XII-XIII el Balutxistan (especialment la part oriental que pertany al Pakistan) i la zona sud de l’Afganistan.
Els balutxis aproximadament uns 5 milions d’individus a mitjan anys noranta són de raça índida, amb influències àrabs i turques Llur activitat principal és la ramaderia transhumant, bé que algunes tribus practiquen l’agricultura Són dividits en nombroses tribus patriarcals, i són de religió musulmana, majoritàriament sunnites, amb importants restes de creences preislàmiques Habiten en típiques cabanes en forma de mitja bota
nogai
Etnologia
Individu d’un poble turc format a partir de la gran horda nogai i establert al N de Caucàsia.
Els nogais, musulmans sunnites, constituïen tribus i criaven bestiar En el curs dels segles XVI i XVII foren impellits pels calmucs calmuc, i al segle XIX s’establiren definitivament a la vall del Kuban’ uns 52000 individus La llengua nogai pertany al grup turquès El 1930 començà a ésser escrita amb caràcters llatins, i des del 1938, amb caràcters ciríllics
literatura qarakànida
Literatura
Primera literatura islàmica en llengua turca, sorgida sota la dominació qarakànida.
El Qudatgu bilig ‘La ciència que porta la felicitat’, escrit per Yūsuf Khāṣṣ Ḥājib el 1070, en constitueix la primera obra coneguda Altres escriptors notables foren Maḥmūd Kāshgharī, autor d’una apologia de la llengua, Dīwān luPgat al-Turk ‘Divan de les llengües turques’, 1074 i Ahmad ibn Maḥmūd segle XII, autor de la 'Atabat alkhaqā'iq ‘Llindar de la veritat’
oǧuz
Etnologia
Història
Individu d’un poble turc oriental les primeres notícies del qual semblen ésser del segle VII.
Una de les seves tribus formà l’imperi uigur el segle IX Una altra branca foren els seljúcides seljúcida Generalment nòmada i ramader, sembla que formà una confederació de tribus addictes al xamanisme bé que molt influïts pel budisme, el judaisme, el maniqueisme i el nestorianisme Islamitzats al segle X, a partir d’aquest moment sovint reben el nom de turcmans turcman Parlaven una llengua oǧuz del grup turquès