Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
música visigòtica
Pàgina de l’antifonari de Lleó, document important de la litúrgia visigòtica i de la música visigòtica
© Fototeca.cat
Música
Cristianisme
Cant monòdic propi de la litúrgia llatina visigòtica, afí al cant gregorià i al de les altres litúrgies occidentals.
Escrita en notació neumàtica adiastemàtica, es conserva en més d’una vintena de còdexs i en diversos fragments manuscrits que van del segle IX al XIII A desgrat dels estudis paleogràfics M Sablayrolles, H Anglès, P Wagner, G M Suñol, G Prado, L Brou, etc, en resta pràcticament desconeguda la melodia, llevat d’unes quantes que foren transcrites en notació diastemàtica aquitana i catalana Bé que hom pressuposava una notació pròpia primitiva, els manuscrits reflecteixen dues escoles la del nord, amb neumes verticals molt fins i acurats que procedeixen probablement de la notació preaquitana, de…
escriptura visigòtica
escriptura visigòtica carolina en un còdex gironí de la Collectio Canonum Hispana (~980)
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Escriptura llatina usada en els territoris que formaren l’antic regne visigòtic.
El seu desenvolupament en les distintes regions presenta característiques i duració variables Cal distingir-ne dues formes la cursiva i la minúscula, ambdues derivades de l’escriptura comuna nova del Baix Imperi Romà No fou fins a la segona meitat del segle VII que començà a caracteritzar-se, a la fi del domini visigòtic, i a distingir-se de les escriptures usades en altres regnes germànics La cursiva visigòtica derivà els seus principals elements distintius dels nexes produïts per la velocitat, els quals, en perdre rapidesa, restaren fixats com a parts essencials de certes lletres i formes…
litúrgia visigòtica
Cristianisme
Conjunt dels ritus de la celebració eucarística, de l’administració dels sagraments i sagramentals i de l’ofici diví propis de la península Ibèrica i de la Gàl·lia narbonesa.
Tècnicament, ha d’ésser anomenada més pròpiament litúrgia hispànica , perquè els termes visigòtica i mossàrab més aviat indiquen etapes de la seva formació i persistència En el conjunt de les litúrgies cristianes occidentals, tot i presentar la seva originalitat, és molt propera als ritus gallicans i cèltics Probablement cal posar l’origen dels seus esquemes de celebració de la missa i de l’ofici, i fins i tot d’alguns dels seus texts, en la seu de Milà, a la segona meitat del s IV, quan aquesta ciutat esdevingué residència imperial Molts dels seus texts potser també depenen de les…
moneda visigòtica
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels visigots.
Sembla que en fou encunyada per primer cop quan aquests pobles, perduts els territoris de la Gàllia excepte la Septimània, amb Narbona, s’havien installat ja a la península Ibèrica, és a dir, al s VI La moneda visigòtica començà, sembla, amb les imitacions dels trients bizantins dels emperadors d’aquest període, des d’Anastasi a Justí II, moneda aquesta de gran crèdit i molt estimada per tots els pobles germànics, que l’imitaren igualment com els visigots abundantment, tant en els seus tipus com en llurs característiques de pes i metall Aquestes primeres emissions, compreses les…
mossàrab
Música
Cristianisme
Dit de la litúrgia pròpia dels cristians de la península Ibèrica abans de la introducció del ritu romà, anomenada també litúrgia visigòtica o hispànica.
El terme és aplicat també a la música música visigòtica i als altres elements que fan referència a aquesta mateixa litúrgia
visigotisme
Història
Perduració del llegat cultural visigòtic.
A Catalunya, l’empremta cultural visigòtica després de la invasió àrab perdurà encara fins ben avançada la recuperació del país Si bé cal distingir entre els diversos sediments religiosos, jurídics i culturals, la seva pervivència no ha estat valorada amb justesa La valoració no era prou equànime perquè, oblidant que els visigots foren un dels pobles més llatinitzats de la Romània, hom volia donar, per un costat, al visigotisme una arrel d’idees polítiques espanyolistes, inexistents en aquells segles, i, per altra banda, des de Catalunya se n'evitava la valoració per por d’afavorir un…
benefactoria
Història del dret
Relació personal per la qual un individu i la seva família amb tots els béns s’acollien a la protecció d’un poderós (gran propietari, personatge influent, etc.), en canvi, de la prestació d’uns serveis o del pagament d’un cens periòdic.
Els pactes de benefactoria collectius, que tenen l’origen a l’època del baix imperi i a la visigòtica, evolucionaren a l’època medieval, en terres de Castella, cap a la behetría
místic
Cristianisme
Dit del llibre litúrgic que aplegava texts de la missa i de l’ofici en un volum.
Pròpia de la litúrgia visigòtica, la denominació passà, al segle XI, de Catalunya a l’interior de la península Ibèrica i es mantingué a Toledo fins al segle XVI, que la utilitzà el cardenal Cisneros per a l’edició del missal mossàrab Missale mixtum
fracció
Cristianisme
En la missa, acció de partir el pa consagrat.
En algunes litúrgies adquirí una solemnitat i una significació molt importants sovint aquest ritu va acompanyat d’un cant propi L’antiga litúrgia visigòtica feia dividir el pa consagrat en set o nou fragments, disposats en forma de creu Teològicament, una tradició antiga, especialment a l’Orient, veu en la fracció un símbol de la passió de Crist
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina