Resultats de la cerca

Dins les ciències socials de l’esport, l’antropologia es caracteritza sobretot pel mètode etnogràfic treball de camp, observació participant, diari, entrevistes obertes en profunditat i informants clau la vocació holística, integradora i transdisciplinària la metodologia comparativa l’interès pels aspectes liminars i menys institucionalitzats i per la "mirada distant" sobre els aspectes més normalitzats de la pràctica esportiva Els inicis de la preocupació de l’antropologia per l’esport s’han de buscar al segle XIX i s’emmarquen dins la problemàtica de la difusió dels trets culturals, on…

Els senders homologats permeten conèixer els valors paisatgístics, històrics, culturals i patrimonials d’un territori i s’agrupen en tres categories diferents en funció de la seva extensió Els senders de gran recorregut GR estan senyalitzats amb marques blanques i vermelles, tenen una extensió superior als 50 km i estan dividits en etapes Els senders de petit recorregut PR estan marcats amb franges blanques i grogues, i tenen una longitud d’entre 10 i 50 km Finalment, els senders locals SL tenen marques blanques i verdes, i són itineraris de menys de 10 km L’any 1972 es constituí a Catalunya…

El sextant marí consta d’un bastidor amb una empunyadura que permet d’agafar-lo, i a la seva part inferior porta un limbe graduat que abasta un arc de 60° o, en l’actualitat, més generalment de 80°, malgrat ésser mantingut el nom de sextant Una alidada que gira al voltant d’un eix que passa pel centre de la circumferència, de la qual el limbe és un arc, porta en el seu extrem un nònius que es desplaça sobre la graduació del limbe Perpendicularment al pla d’aquest darrer hi ha dos miralls l’un, M , és fixat a l’alidada i es mou amb aquesta, mentre que l’altre, m , és fixat al bastidor i per…

Durant l’escalada, mentre el primer avança, els altres asseguren la frenada en una possible caiguda

Habita principalment a les praderies de fanerògames marines —en general no s’apropa a les costes rocalloses— de la Mediterrània, i no és freqüent a les costes dels Països Catalans

Aparegué durant la dècada de 1930 a les platges de Califòrnia EUA i el Brasil A Espanya els primers torneigs d’àmbit estatal se celebraren a final dels anys vuitanta a ciutats com València, Barcelona, Màlaga, Almeria i Palma El 1992 Almeria organitzà, per encàrrec de la Federació Internacional de Voleibol, els campionats de vòlei platja Any Olímpic’92, coincidint amb els Jocs de Barcelona Debutà com a esport olímpic, jugat per parelles tant en categoria masculina com femenina, durant els Jocs d’Atlanta 1996 El català Francisco Javier Bosma guanyà la medalla de plata en els Jocs Olímpics d’…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble Instrument popular de les terres del sud de l’Ebre, amb variants pròpies a Tortosa i al País Valencià, a les terres valencianes gaudeix d’una forta implantació en la vida musical ciutadana com a element indispensable en cercaviles, processons, danses i altres manifestacions festives de carrer Acostuma a anar acompanyada pels ritmes d’un tabal Es coneixen variants d’aquest instrument -amb diferents noms- en algunes zones de l’Estat espanyol i en diverses regions de l’àrea mediterrània Els instruments de doble llengüeta…

Prenent com a paràmetre classificador, per exemple, el tipus d’instruments que intervenen en l’execució musical, es podria dividir la música en els gèneres instrumental divisible al seu torn en acústic i electroacústic, vocal o mixt Atenent a la quantitat d’intruments, en canvi, es pot parlar de gènere simfònic, cambrístic o solístic Bibliografia Complement bibliogràfic Daufí, Xavier et al Gran historia de la música a través de sus géneros , Editorial Planeta, Barcelona 1994

Habitualment, peça instrumental que recrea el suau balanceig de la bressada La Canción de cuna para dormir a un negrito 1949 de Xavier Montsalvatge i la Nana 1922 de Manuel de Falla en són dos magnífics exemples Molts compositors del segle XIX F Chopin, R Schumann, F Liszt i el començament del XX C Debussy, M Ravel escriviren obres d’aquesta mena, generalment per a piano I Stravinsky i F Busoni en compongueren per a orquestra - RCC -

Representa una reacció, més sentimental que filosòfica, contra les conseqüències del sensisme de Locke, de la cosmologia de Berkeley i de l’escepticisme de Hume Té per norma suprema el common sense ‘sentit comú’, i els seus temes se centren en la gnoseologia i la moral En són els representants més destacats Thomas Reid, James Beattie, Dugald Stewart i James Oswald L’escola influí, als Països Catalans, en pensadors com Ramon Martí d’Eixalà, Francesc Xavier Llorens i Barba i Jaume Balmes