Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
Stefanie Maria Graf
Tennis
Tennista alemanya.
Professional des del 1982, fou la número u mundial durant la xifra rècord de 3,5 anys, fins el març del 1991, quan cedí el lloc a la tennista sèrbia M Seles L’any 1988 esdevingué la sisena dona de la història que guanyava el Grand Slam i alhora fou el tennista més jove 22 anys en conquerir la victòria, la número 500, el 1991 Altres triomfs han estat l' open d’Austràlia 1988, 1989 i 1990, Roland Garros 1987 i 1988, l' open USA 1988 i 1989 i Wimbledon 1988, 1989, 1991 i 1992 L’any 1992 també guanyà la Copa de la Federació amb Alemanya En els jocs olímpics ha obtingut bons resultats…
Charles Saint-Gelais
Cristianisme
Abat benedictí i bisbe d’Elna.
Era d’una noble família del Poitou Es féu monjo de Cluny i fou nomenat abat de Montierneuf de Poitiers i per raó del càrrec conservador apostòlic de la Universitat de Poitiers el 1461 Nomenat bisbe d’Elna 1470, féu només una curta estada al palau d’Elna 1471-72 durant la qual arreglà algunes reclamacions dels canonges i dels beneficiats de Sant Joan de Perpinyà L’oposició del clergat d’Elna i el fracàs de la política rossellonesa de Lluís XI de França feren que renunciés al bisbat d’Elna 1475 per l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, d’on fou abat i administrador entre el 1475 i el 1481 Se li…
Associació per la Pau
Programa de l’OTAN creat el 1994 amb l’objectiu d’augmentar l’estabilitat i la seguretat a Europa a través de la cooperació amb països no membres de l’Aliança Atlàntica.
Entre les seves prioritats, hi ha la transparència en els plans de defensa estatals, el control democràtic de les forces armades i la cooperació entre l’Associació i els estats membres de ple dret de l’OTAN Hi participen països tradicionalment neutrals, com Irlanda o Suïssa, i també estats de l’antic Pacte de Varsòvia, a l’espera de l’ampliació de l’Aliança Atlàntica L’any 2000 hi ingressà Croàcia, el 2002, el Tadjikistan, el 2006 Bòsnia i Hercegovina, Montenegro i Sèrbia i, el 2008, Malta El 2000 creà el Fons d’Afectacions Especials, inicialment concebut per a assistir els…
Primera Guerra Mundial
© Fototeca.cat
Història
Conflicte armat a escala internacional que tingué lloc del 1914 al 1918.
El desenvolupament del capitalisme imperialista durant els darrers decennis del segle XIX havia posat en crisi l’equilibri de forces entre les potències europees, establert després de la guerra Francoprussiana 1870-71 Del 1904 al 1914 es produïren un seguit de crisis d’una banda la rivalitat francoalemanya, posada de manifest amb motiu dels conflictes del Marroc 1905-06 i 1911 i, de l’altra, la competència dels governs de Viena i de Moscou per la conquesta de l’hegemonia als Balcans conflictes de Bòsnia i Hercegovina, 1901-11 guerres balcàniques, 1912-13 La Gran Bretanya intervingué en…
Andrònic II Paleòleg
Història
Emperador de Bizanci (1282-1328).
Fill de Miquel VIII de Teodora Ducas Fou associat a l’imperi 1273 pel seu pare per fer front a les escomeses dels turcs a l’Àsia Menor, prengué al seu servei la Companyia Catalana de Roger de Flor La victoriosa campanya asiàtica d’aquesta host no tingué resultats estables a causa de l’assassinat del seu cap els turcs prosseguiren llur expansió D’altra part, la companyia provocà pertorbacions mentre restà en territori de l’imperi almogàver Andrònic II annexionà el despotat de Valàquia 1318 protegí la colònia genovesa contra Venècia Rescindí la unió de l’Església d’Orient amb Roma Lió 1274 i…
Maties I d’Hongria
Història
Rei d’Hongria (1458-90).
Fill de Joan Hunyadi, fou elegit rei pels magnats hongaresos després de la mort de Ladislau VI Es dedicà a mantenir la independència hongaresa alhora contra Àustria i contra els turcs Imposà la seva voluntat als nobles per mitjà del seu exèrcit negre i intervingué a Bohèmia, ajudat pels catòlics bohemis en contra del rei Jordi de Poděbrady, i es féu coronar rei de Bohèmia 1469 En una important ofensiva contra els turcs, aconseguí de reconquerir Bòsnia 1463, Moldàvia i Valàquia 1467 i Sèrbia 1482 Poc després atacà el seu antic adversari, l’emperador Frederic III, i s’emparà de…
Ratko Mladić
Política
Militar serbi.
Fill d’un líder partisà que morí en l’assalt al domicili del cap ústaixa Ante Pavelić L’any 1965 es graduà a l’acadèmia militar de l’antiga Iugoslàvia socialista, i ascendí en l’escalafó fins a ser nomenat major general de l’exèrcit federal l’octubre del 1991 Durant el desmembrament de l’Estat iugoslau, combaté contra els secessionistes croats en la disputa per emparar-se de la costa dàlmata, operació que finalment fracassà Promogut a tinent coronel general l’any següent, en declarar-se la independència de Bòsnia i Hercegovina l’abril del 1992 sotmeté la seva capital, Sarajevo, a un setge…
Aleksandr Djordjević
Basquetbol
Jugador de bàsquet serbi.
Base format a les categories inferiors del Radnicki, destacà en el Partizan de Belgrad, amb el qual aconseguí una Copa Korac 1989 i una Lliga Europea 1992 Després de jugar a la Lliga italiana amb el Phillips de Milà 1992-94, equip amb el qual aconseguí una segona Copa Korac 1993, i el Fortitudo Bologna 1994-96, el 1996 fitxà pels Portland Trail Blazers de l’NBA S’incorporà aleshores al FC Barcelona, on jugà fins el 1999, i aconseguí dues Lligues ACB 1997, 1999 i una Copa Korac 1999 Jugà també al Real Madrid 1999-2002, a l’Scavolini de Pesaro 2003-05 i a l’Armani Jeans de Milà 2005, on inicià…
,
Novak Djoković
© Gareth Cattermole/Getty Images for Laureus
Tennis
Tennista serbi.
A catorze anys començà a competir en circuits internacionals Professional des del 2004, ha guanyat l’Open d’Austràlia 2008, 2011, 2012, 2013, 2015, 2016, 2019, 2020, 2021, 2023, el torneig de Wimbledon 2011, 2014, 2015, 2018, 2019, 2021 i 2022 i l’Open dels Estats Units 2011 i 2015 L’any 2016 guanyà el Roland Garros, trofeu amb el qual es convertí en el vuitè tennista de la història a guanyar els quatre títols del Grand Slam i en el tercer a guanyar-los consecutivament El 2021 es proclamà campió per segon cop del Roland Garros i guanyà el Masters 1000 de París, que suposà el seu Masters…
Catherine Ashton
© Comissió Europea
Política
Política britànica.
Graduada en Sociologia per la Universitat de Londres el 1977, els tres anys següents treballà a l’organització Campanya per al Desarmament Nuclear Del 1983 al 1989 ocupà càrrecs en organitzacions per al desenvolupament local i per a persones amb discapacitat, i posteriorment en institucions del Govern en l’àmbit sanitari, social i familiar fins l’any 2001, que fou nomenada subsecretària d’estat del Parlament per al Departament d’Educació El 2004 fou designada en aquest càrrec per al Departament d’Afers Constitucionals, el qual el 2007 passà al Ministeri de Justícia creat el mateix any Al juny…