Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Central Treaty Organization
Nom donat el 1959 a l’organització defensiva multilateral que tenia l’antecedent en el Pacte de Bagdad
, conclòs el 1955 a Bagdad entre Turquia i l’Iraq, i al qual s’adheriren poc temps després la Gran Bretanya, el Pakistan i l’Iran.
El 1959, l’Iraq deixà l’organització Hom traslladà la seu a Ankara, i passà a anomenar-se Central Treaty Organization L’objecte del tractat era la defensa i seguretat mútues i el desenvolupament pacífic de la regió, i obeïa a la necessitat d’enllaçar els dos contraforts contra la Unió Soviètica que representaven l’OTAN a la qual pertany també Turquia i la SEATO a la qual pertanyia també el Pakistan El CENTO no posseïa forces militars pròpies Els EUA, que havien signat acords bilaterals de cooperació militar i econòmica amb l’Iran, el Pakistan i Turquia, fornien els portaavions de la VI Flota…
Izquierda Unida
Política
Federació de partits polítics i organitzacions i moviments socials, formada el 1986 pel Partido Comunista de España (PCE), que en constituí el nucli principal.
S’hi adheriren també el Partido de Acción Socialista PASOC, el Partido Comunista de los Pueblos de España PCPE, Izquierda Republicana IR i altres grups, alguns dels quals l’abandonaren posteriorment Es presenta amb un programa que proposa una alternativa de govern d’esquerra Encapçalada per Julio Anguita i en coalició amb Iniciativa per Catalunya , ha concorregut a les eleccions generals espanyoles dels anys 1986, 1989, 1993 i 1996, en les quals obtingué 6, 17, 19 i 21 escons, respectivament Les tensions a l’interior de la federació s’intensificaren especialment a partir del 1996, que el…
Défense et Promotion des Langues de France
Nom que prengué el 1968 el Conseil National de Défense des Langues et Cultures Régionales, creat al setembre del 1961 a París per la Fondation Culturelle Bretonne, IKAS (bascs) i la Union Culturelle des Pays d’Oc, a la qual s’adheriren, poc temps després, els alsacians i els corsos.
El 1964 i el 1965 els seus delegats formaren part de la comissió mixta que obtingué certes millores de la llei Deixonne
Cisma d’Occident
© Fototeca.cat
Escissió entre els cristians d’Occident provocada per l’existència, durant 39 anys (1378-1417), de dos o tres papes simultanis, residents a Roma i Avinyó (i Pisa), que comportà la divisió per raons d’obediència religiosa, entre nacions, ordes religiosos i simples fidels.
El conclave immediat a la mort de Gregori XI elegí, sembla que pressionat per la multitud romana, l’arquebisbe de Bari, el qual prengué el nom d’Urbà VI 8 d’abril de 1378 Mancat de flexibilitat i de tacte polític, volgué reformar de cop l’Església en crisi Probablement el ràpid anunci que féu de reduir els ingressos dels cardenals i d’ampliar el collegi cardenalici a base d’italians inicià el conflicte Aviat un grup de cardenals francesos, reunits a Anagni, declararen haver votat Urbà VI coaccionats Aquests cardenals, juntament amb tres italians i Pero de Luna, poc temps després elegiren, a…
Federació Catalana de Futbol
Federació Catalana de Futbol
Futbol
Organisme rector del futbol a Catalunya.
La seva fundació data del 12 de novembre del 1902, època en què s’anomenava Associació Catalana de Clubs de Football , però té un precedent en l’ Associació de Clubs de Foot-ball de Barcelona , creada el 1900 El mateix any, aquesta creà un comitè organitzador de la Copa Macaya, impulsada per Alfons Macaya, president de l’Hispània CF Aquest fou el primer títol a disputar-se a l’Estat espanyol i és considerat com el primer campionat català de futbol Els principals impulsors de l’associació creada el 1902 foren el Barcelona i l’Hispània, i els altres clubs que s’hi adheriren foren el Català, l’…
Jaume Collell i Bancells
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic, poeta, periodista i escriptor.
Vida Estudià al seminari de Vic i començà a escriure poesies de molt jove, que aplegaria més tard en diversos reculls i amb algunes de les quals anys a venir guanyaria premis als jocs florals Fou un dels fundadors de l’ Esbart de Vic 1867, nucli poètic que emulà el paper de la suprimida Universitat Literària i del qual edità una primera antologia 1879 Aquesta institució agrupà un estol de joves poetes, entre els quals Jacint Verdaguer , amb el qual collaborà al llarg de diverses etapes de la seva vida, tots ells relacionats amb el seminari conciliar i amb un fort sentiment patriòtic…
,
Carles VI
Història
Emperador romano-germànic (1711-40), arxiduc d’Àustria (Carles II) (1711-40) i rei d’Hongria (Carles III) (1711-40), rei de Catalunya-Aragó (Carles III) (1705-17[1725]), de Sicília (Carles IV) (1718-34) i de Nàpols (Carles VI) (1705-13 i 1718-35), rei pretendent de Castella (1703-25).
Era fill segon de l’emperador Leopold I i d’Elionor de Neuburg A la mort del darrer rei de la línia hispànica dels Habsburg, Carles II 1700, l’emperador no s’avingué a les clàusules del testament d’aquest, que s’havia decantat per un pretendent francès, Felip d’Anjou, i insistí que tal testament havia estat arrencat per la força i argumentà que, bé que el futur Felip V era net d’una infanta castellana Maria Teresa, filla gran de Felip III casada amb Lluís XIV, també ho era l’arxiduc Carles de Marianna, filla petita de Felip II, casada amb l’emperador Ferran III, i que eren més sòlids els…
Unió Europea
© Fototeca.cat
Política
Organització supraestatal que cerca la integració del continent europeu en els àmbits econòmic, polític i jurídic.
Bé que el nom Unió Europea com a denominació oficial de l’organització no començà a vigir fins al novembre del 1993, l’estructura, el procés i els objectius que comprèn, encara en curs de desenvolupament, s’iniciaren ja després de la Segona Guerra Mundial, a partir d’un nucli d’estats europeus que s’associaren en diverses organitzacions sectorials de tipus econòmic, progressivament consolidades i ampliades amb la incorporació d’altres estats europeus Al mateix temps, l’organització ha creat les seves pròpies institucions, les quals han obert el camí per a la consolidació d’un futur poder…
Esquerra Republicana de Catalunya
Partit polític
Partit creat a Barcelona al 19 de març de 1931 en la Conferència d’Esquerres Catalanes.
Els orígens Sota l’impuls de Francesc Macià i Lluís Companys, sorgí de la unió d’ Estat Català EC , del Partit Republicà Català PRC , el grup del setmanari L’Opinió Joan Lluhí i Vallescà, Joan Casanelles, Antoni Xirau i Pere Comas i nombrosos centres comarcals del republicanisme català històric La Conferència pretenia crear un partit republicà i catalanista capaç d’esdevenir força dirigent, tot apropant les dues grans reivindicacions del moment la República i l’autonomia de Catalunya EC hi aportà el carisma de Macià i el radicalisme nacionalista el PRC, els vincles amb l’obrerisme i el…