Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Vladimir Oskarovic Feltsman
Música
Pianista rus.
El seu pare, Oscar Feltsman, fou un compositor de cançons d’un cert renom i la seva mare li donà les primeres nocions de piano Estudià amb E Timakine i es presentà per primera vegada en públic el 1963 tocant la Rapsòdia de D Kabalevskij amb l’Orquestra Filharmònica de Moscou El 1967 guanyà el primer premi del Concurs Radiofònic Concertino de Praga i aquest mateix any ingressà al Conservatori de Música de Moscou per a estudiar amb I Fliere Guardonat en el Concurs Long-Thibaud de violí i piano el 1971, a partir d’aquest moment començà a celebrar concerts arreu del món El seu desig d’emigrar a…
Jonas Savimbi
Política
Líder guerriller angolès.
Estudià a la Universitat de Coïmbra i posteriorment a Suïssa Activista de la Unió dels Pobles d’Angola més tard FNLA, el 1966 topà amb el líder d’aquesta organització, Holden Roberto, i creà la Unió per la Independència Total d’Angola UNITA, que liderà Arran de la independència d’Angola 1975, proclamà la república d’Angola simultàniament a la del Moviment per a l’Alliberament d’Angola MPLA, que fou l’inici d’una guerra civil amb connotacions internacionals, amb Sud-àfrica, Rhodèsia i la Xina a favor de la UNITA El 1976 l’MPLA s’imposà al conjunt del territori, però això no impedí que la UNITA…
Bartolino da Padova
Música
Compositor italià.
L’única cosa segura que se sap sobre la seva vida és que fou membre de l’orde carmelità i que entre el 1365 i el 1405 entrà al servei de la família dels Carrara a Pàdua, a qui dedicà els madrigals La douce çere , d’abans del 1390, i Imperial sedendo , escrit el 1401 És possible que mantingués contactes amb la cort de Milà, ja que en dos dels seus madrigals alludeix als Visconti De les trenta-vuit obres conegudes, trenta-set figuren en el Codex Squarcialupi Florència, Biblioteca Laurenziana, vint-i-cinc en el Codex Reina París, Biblioteca Nacional i dotze en el Codex Lucca…
Alfons d’Aragó
Filosofia
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i humanista.
Era fill natural de Ferran II de Catalunya-Aragó i d’ Aldonça Roig i d’Ivorra , de Cervera El 1478 succeí al seu oncle Joan d’Aragó en l’arquebisbat de Saragossa i reuní, a més, moltes prebendes, entre d’altres l’arquebisbat de Monreale, a Sicília, que deixà, el 1529, pel de València Fou diputat de la generalitat aragonesa, exercí repetides vegades el càrrec del lloctinent d’Aragó i també el de lloctinent general de la corona catalanoaragonesa 1514-16 El 1495 introduí el sistema d’insaculació en la designació de diputats i altres oficis d’Aragó A la mort de Ferran II 1516 fou designat regent…
Francesco Crispi
Francesco Crispi
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític italià.
Inicià la carrera política com a membre del govern revolucionari constituït a Palerm pel gener del 1848 Restablerta l’autoritat dels Borbó a Sicília, hagué d’exiliar-se a Torí, Malta, Londres i París Propugnà una Itàlia unificada i republicana dins la qual Sicília mantingués una àmplia autonomia Tornà a Itàlia el 1859 i l’any següent hi organitzà i dirigí, amb Garibaldi, l’expedició dels Mil El 1861 esdevingué diputat del nou parlament i cap del grup republicà Pocs anys després, però, abjurà el republicanisme i féu costat a la casa de Savoia, “conversió” que li valgué la direcció…
Fundació Bosch i Cardellach
Historiografia catalana
Entitat cultural sabadellenca creada al novembre del 1945 a partir de la Institució Bosch i Cardellach, nascuda l’11 de novembre de 1942.
Desenvolupament enciclopèdic La Institució fou constituïda per un grup de sabadellencs interessats en la cultura autòctona, entre els quals destaquen Ramon Arquer, Miquel Crusafont, Joan Farell i Joan Montllor Sota la tutela de l’alcalde Josep M Marcet, la Institució responia al desig d’establir un collectiu d’especialistes que, al marge de les consignes del règim franquista, mantingués el caliu de la cultura autòctona El seu nom fa referència al primer arxiver i historiador de Sabadell, de final del s XVIII vg Bosch i Cardellach, Antoni , que també fou metge i secretari…
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Aspecte del Palau Requesens, seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
© Fototeca.cat-G.Serra
Societat creada a Barcelona el 1729 —quan ja feia quinze anys que l’Acadèmia Desconfiada havia deixat d’existir—, inicialment sense denominació, per iniciativa de Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada.
Els membres d’aquesta acadèmia s’imposaren com a finalitat l’estudi de la història i, en especial, la de Catalunya i la instrucció de la joventut, aspecte, aquest darrer, que revela una preocupació pel problema plantejat a la ciutat pel trasllat de la seva universitat a Cervera, després del 1714 Celebrà sessions fins el 1751, en les quals eren debatudes qüestions molt diverses i hom llegia poesies El 1752 Ferran VI donà el nom de Reial Acadèmia de Bones Lletres a la corporació creada el 1729, gràcies a gestions fetes per Josep de Móra, marquès de Llió, que en fou el vicepresident la…
Revista de Catalunya (RC)
Historiografia catalana
Publicació mensual, editada i fundada a Barcelona (1924) per Antoni Rovira i Virgili com una tribuna d’expansió i de defensa de l’alta cultura catalana.
És l’única revista catalana de caire intellectual que ha reeixit a mantenir, amb moltes interrupcions, la capçalera La seva existència passà per quatre grans períodes l’inicial 1924-29, coincidint amb la dictadura de M Primo de Rivera un segon 1930-38, que comprèn els anys de la Generalitat republicana i la guerra, amb interrupcions i represes un tercer 1939-67, que abraça el llarg exili, d’aparicions intermitents, i un de final, que s’obre amb la seva represa més recent a l’octubre del 1986 En el primer període fou dirigida pel seu fundador i aconseguí treure seixanta números, unes sis mil…
la Renaixença
Nom amb què els historiadors de la literatura catalana han designat el procés de recuperació de la llengua i la literatura catalanes portat a terme sobretot a partir de la segona meitat del segle XIX.
El terme, però, i malgrat la seva utilització constant, és —com el seu pretesament oposat de Decadència— molt poc precís, ambigu i susceptible de nombroses interpretacions i revisions De fet, a mesura que les noves investigacions han permès de constatar que la manca d’ús literari del català o que la pèrdua de consciència lingüística arreu dels Països Catalans no foren tan totals com hom havia suposat la Decadència , el mateix concepte de Renaixença o de renaixement , en la terminologia usada pels contemporanis canvia, en certa manera, de significat i perd amplitud D’una banda, el català…
Nicolau Primitiu Gómez i Serrano
Historiografia catalana
Empresari, arqueòleg i bibliòfil.
Vida i obra El seu pare, Domingo Gómez, era fuster i mestre de molins, professió que serví a l’autor de fil conductor a la seva vida Després d’un període crític de vagues i problemes laborals, el 1888 la família es traslladà de Sueca a València, on establí un taller de maquinària agrícola Compaginà els estudis a l’Institut General i Tècnic amb el treball a la indústria familiar, i el 1902 aconseguí el grau de perit mecànic, i el 1903, el de perit químic Aquest mateix any dissenyà i construí la primera trilladora espanyola, iniciant una productiva carrera com a creador de patents en l’àmbit de…