Resultats de la cerca

Llicenciat en dret, entrà a Unió Democràtica de Catalunya el 1974 i des del 1982 fins al 1990 fou diputat al Congrés per la coalició Convergència i Unió , i ocupà el càrrec de portaveu adjunt del grup parlamentari Minoria Catalana Els anys 1986-87 fou membre del Parlament Europeu dins del Grup Popular El 1987 fou elegit president d’UDC, càrrec que revalidà successivament fins al final de la seva trajectòria en la primera línia de l’escena política 2016 Diputat al Parlament de Catalunya des del 1992, el 1996 fou escollit president de la part catalana de la Comissió Mixta de Transferències…

Era senyor de Melons Fou quatre vegades paer en cap Dotà l’hospital de Santa Maria de Lleida amb 600 ducats de renda Cooperà amb el bisbe Antoni Agustí en el redreç de la universitat Es destacà en la lluita contra el bandolerisme, contribuí a la fundació de la Taula de Canvi de la Paeria i emprengué nombroses obres d’urbanització Hom degué a les seves gestions la installació a Lleida de la Companyia de Jesús, amb el seu collegi de gramàtica i d’humanitats Encara es conserva a la façana de la seva casa una làpida romana collocada per ell

El 23 d’abril de 1348, davant els estralls provocats arreu per la pesta negra, dirigí als paers de Lleida una epístola amb el títol Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats , considerat com el primer text mèdic originalment escrit en català, en el qual ofereix una detallada explicació de la malaltia basant-se en pressupòsits de la filosofia natural i amb una forta complexitat astrològica, censurava per la manca de providències higièniques i indicava els mitjans per a preservar-se’n L’any següent, Agramunt fou una de les primeres víctimes quan la pesta assolà…

Vida i obra Fill d’una família benestant, exercí de professor a l’Escola Normal Femenina de Lleida De ben jove fou influït pel moviment de la Renaixença catalana, de la qual es convertí en un referent i promotor a Lleida La premsa, la poesia i la recerca històrica foren les seves activitats culturals més rellevants Com a periodista fundà el periòdic El Cronicón Ilerdense 1857 i collaborà en Revista de Lérida , La Bandera Catalana , Lo Gai Saber i La Renaixença , entre d’altres Implicat en moltes iniciatives de la Renaixença, l’interès per l’excursionisme de caràcter erudit i…

Vida i obra Estudià medicina a Barcelona 1871 i l’exercí a Lleida, on es distingí en la lluita contra l’epidèmia del còlera del 1854 Es donà a conèixer com a poeta en llengua castellana a El Trovador  1847, fou redactor i director d’ El Alba Leridana  1859-60 i participà en la fundació de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana, de la qual fou secretari i responsable dels certàmens Fou antologat a Los   trobadors nous 1858 i premiat als Jocs Florals de Barcelona amb poemes que edità en opuscle el 1864 i el 1865, dels quals fou també mantenidor 1865 i secretari 1873 Collaborà en…

Vida i obra Germà del pintor Jaume Morera i Galícia , es llicencià en dret a Madrid i feu amistat amb Campoamor i López de Ayala Fou diputat liberal pel districte de Sort-Viella 1883, degà del collegi d’advocats de Lleida, alcalde de la mateixa ciutat 1889-90 i diputat a Corts per la Lliga Regionalista de Barcelona 1916-23 Collaborà en diverses publicacions periòdiques locals La Revista de Lérida , Lo Garbell , El Pallaresa , El Diario de Lérida , La Veu del Segre , El Ideal i de Barcelona La Illustració Catalana , L’Esquella de la Torratxa Participà també en la creació del…

Des del 1456 fou paer en cap de Lleida El 1460 formà part de l’ambaixada que la paeria envià a Joan II per intercedir per la llibertat del príncep Carles de Viana Però en la revolta del 1462 actuà al costat del rei i intervingué com a intermediari en la capitulació de Lleida 6 de juliol de 1464, per la qual cosa la paeria li confiscà el seu alberg El monarca el nomenà veguer, conseller reial, i li atorgà el lloc d’Alcoletge A partir del 1473 fou catedràtic de prima de cànons de la universitat i treballà pel redreç de les escoles, sobretot contra les pretensions d’…

Assidu collaborador als jocs florals de Lleida, hi guanyà premis amb estudis sobre la llengua, la crítica, la Renaixença i el Noucentisme catalans Publicà l’assaig Epistemologia balmesiana 1911, Filosofia crítica 1914 i l’obra de síntesi Lleida en la renaixença literària de Catalunya 1935

Frare mendicant Traduí de l’italià al català el Fiore di virtù , versió que fou publicada a Lleida Flors de virtuts e de costums , 1489, 1490, Barcelona 1495 i Girona 1497 La traducció, independent de la castellana i procedent de font distinta, segueix bàsicament l’edició veneciana del 1477

Ambdós coneguts pel sobrenom Cavassèquia per un ofici d’origen sarraí, que el comte Ramon Berenguer IV atorgà a aquest llinatge de repobladors, a títol de senyoria sobre els recs del Segrià, a condició de conservar en bon estat les séquies Pere Ramon el 1190 traspassà els seus drets a la ciutat de Lleida Ell i el seu successor, Pere Sassala, atesos llurs coneixements tècnics, continuarien en el governament dels recs fins avançat el regnat de Jaume I