Resultats de la cerca

Una pensió que li concedí el rei Carles III li permeté de traslladar-se a Madrid el 1778, on completà la seva formació científica i tècnica als Reales Estudios de San Isidro i a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando Després d’unes actuacions encertades al canal Imperial d’Aragó i a les mines d’Almadén, on proposà solucions imaginatives per a l’explotació de les mines, el comte de Floridablanca el becà perquè ampliés coneixements de geometria i d’arquitectura subterrània a París l’any 1784 A França completà la seva formació en hidràulica i mecànica fins l’any 1791 Durant aquest…

Es formà sota el mestratge de Joan Maluquer de Motes i Miquel Tarradell a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en geografia i història l’any 1986 Fou cap de la Secció d’Inspecció Tècnica i Programació del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya 1980-83 i collaboradora tècnica del Servei d’Arqueologia a Lleida 1983-87 És professora titular de prehistòria a la Universitat de Lleida Ha estat directora del Museu d’Arqueologia de Catalunya 2005-07 El seu treball de recerca s’ha centrat en l’estudi de les poblacions protohistòriques de Catalunya, sobretot a la zona de…

Graduat en ciències polítiques per la Universitat de Princeton 1973 i en dret per la Universitat de Georgetown 1979, després d’una etapa al Tribunal d’Apellacions, en 1984-90 treballà al banc d’inversió Dillon, Read & Co Del 1990 al 1993 fou primer secretari assistent i després subsecretari del tresor durant la presidència de George H Bush Soci del grup inversor privat Carlyle del 1997 al 2005, entre altres càrrecs ha estat també visiting scholar del Bipartisan Policy Center de Washington DC 2010-12 El 2012 fou nomenat governador del consell d’administració de la Reserva Federal , càrrec…

Graduat per l’École des Hautes Études Comerciales HEC, a París, per l’Institut d’Études Politiques IEP i per l’École Nationale d’Administration ENA Inicià la seva carrera en l’àmbit públic a la Inspecció General de Finances i a la Direcció General del Tresor Posteriorment, fou assessor del ministre de finances, Jacques Delors, i del primer ministre, Pierre Mauroy Entre el 1985 i el 1994 fou cap del gabinet del president de la Comissió Europea, Jacques Delors Formà part de l’equip encarregat de rescatar Crédit Lyonnais, entitat de la qual després fou director general Entre el 1999…

Enginyer industrial i professor a l’Escola Tècnica d’Enginyers Industrials de Barcelona 1965-69, fou president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya 1989-92 i de diverses empreses Fundador de l’Institut Català de Tecnologia i de l’Institut Català d’Inspecció i Control Tècnic El 1975 s’afilià a Convergència Democràtica de Catalunya i el 1984 entrà al consell nacional d’aquest partit Diputat al Parlament de Catalunya des del 1992 i secretari adjunt del consell executiu el 1995, en 1996-2000 ocupà la secretaria general de CDC, en substitució de Miquel Roca i Junyent…

Provinent d’una família carlina, es llicencià en dret per la Universidad Complutense de Madrid i es diplomà en periodisme Fins el 1979 treballà a l’Administració dins del cos d’inspecció de treball i ocupà també càrrecs a l’Ajuntament de Madrid, d’on fou regidor 1979-82 Políticament evolucionà del tradicionalisme amb afinitats amb el franquisme cap a Convergencia Socialista, que el 1977 es fusionà amb el Partido Socialista Obrero Español Fou ministre de l’Interior 1982-88 i de Transports i Comunicacions 1988-91 en els governs presidits per Felipe González Diputat per Madrid del…

Fill d’ Albert Bastardes i Parera  i germà de Ramon Bastardes , estudià ciències exactes a la Universitat de Barcelona i posteriorment arquitectura a l’ETSAB, on obtingué el títol l’any 1976 Des dels primers anys seixanta inicià l’activitat en l’arquitectura, l’interiorisme i el disseny a partir, sobretot, de l’associació amb Jordi Ballari i Juli Schmid  en l’estudi BBS Projectes d’aquests anys foren la Galeria René Metràs 1962, els dissenys dels interiors dels establiments de mobles Maldà i Belsa i la fundació de l’editorial EDIBS Editorial Disseny Industrial Bastardes Schmid, 1960-64, que…

Fou alumne de l’Escola Pia del seu poble, on cursà els estudis primaris Començà el noviciat el 25 d’octubre de 1904 i professà a l’Escola Pia el 19 de setembre de 1906 Cursà els estudis eclesiàstics a les cases centrals d’estudis d’Iratxe Navarra i Terrassa i fou ordenat de sacerdot el 20 de desembre de 1913 Passà els primers anys de magisteri a Mataró dedicat a la primària i secundària també fou director dels interns Després de tretze anys d’estada a Mataró fou nomenat rector del collegi d’Olot 1925-28, un moment difícil a causa dels anys de la Dictadura de Primo de Rivera, perquè l’anterior…

Fill d’una família humil georgiana, ingressà al seminari de Tbilisi 1894, però en fou expulsat el 1899 per la seva militància socialista esdevingut un fervent marxista, s'adherí al partit obrer socialdemòcrata rus, i emprant el pseudònim de Koba , es dedicà totalment a l’activitat revolucionària clandestina entre la incipient classe obrera del Caucas Detingut i deportat diverses vegades, el 1904 es decantà pel bolxevisme, i participà en els moviments revolucionaris del 1905 assistí als congressos del partit a Estocolm i a Londres 1906-07 i fou nomenat per Lenin membre del comitè central i…

Vida i obra Estudià a València, i completà els estudis a Orient tradició profètica o hadīt , dret o fiqh , filosofia i literatura Tornà a València, on fou un dels membres eminents de la vida intellectual i administrativa de la ciutat, i travà aleshores amistat amb Ibn al-Abbār, pertanyent també a la classe dirigent Segons el seu contemporani Ibn Sa‘īd, exercí 1210-12 la funció de secretari oficial kātib , pel compte del governador almohade de València, el príncep sayyid Abū ‘Abd Allāh ibn Abī Ḥafṣ però només es disposa del text d’algunes lletres,…