Resultats de la cerca

Pertanyia a un llinatge d' infanzones Estudià al collegi de Cordelles de Barcelona Es graduà en arts a Cervera 1760 i en dret a Saragossa 1764 Fou professor de dret a la Universitat de Saragossa i a Madrid El 1776 fou nomenat cònsol a Dunkerque i a Holanda Bona part de les seves obres foren publicades a Amsterdam Retornat a Saragossa, fou membre destacat de la Sociedad Económica Aragonesa de Amigos del País i, per encàrrec d’aquesta, director del jardí botànic i del laboratori químic Publicà Instituciones del Derecho Civil de Castilla 1771, inclòs per…

Fou conseller d’Alfons IV de Catalunya-Aragó i comissari de la reina Maria a les corts de Montsó i d’Alcanyís 1436-37 El 1438, Alfons IV l’habilità àmpliament, juntament amb els seus descendents, per a tota mena d’oficis, honors i dignitats Fou mestre racional d’Aragó i primer jurat de Saragossa Renegà els seus, fins al punt que el 1447 intentà de provar amb falsos testimonis que no descendia de jueus, els quals atacà en el seu Zelus Christi contra Judaeos, sarracenos et infideles Venècia, 1592, que acabà d’escriure vers el 1464 Morí assassinat, segons que sembla, com a revenja d…

Vida i obra Es llicencià i doctorà en dret i filosofia i lletres Fou catedràtic d’història moderna i contemporània de la Universitat de València 1904-26 i, després, de la de Saragossa, fins a la jubilació Fou becat per la Junta para Ampliación de Estudios tres vegades 1911, 1913 i 1916 per a investigar sobre els s XVI i XVII a arxius d’Anglaterra i França, i per la UV 1921, per a treballar a Portugal A València fou director de l’institut d’idiomes –on ocasionalment donà classes d’anglès– i regent de la càtedra Lluís Vives, que s’establí als anys de M Primo de Rivera per a…

Fill de Juan Porter, fiscal de l’Audiència de Saragossa, i germà de Pedro Porter, almirall explorador de la costa de Califòrnia, cursà jurisprudència a Salamanca i continuà els estudis a Saragossa, on tardanament obtingué la llicenciatura el 1657 i el doctorat l’any següent Fou juez de encuestas i mestre racional de Saragossa Posseïdor de l’hàbit de l’orde d’Alcántara, romangué vinculat al cercle d’erudits aragonesos reunits a Osca al voltant de l’humanista i mecenes Lastanosa El 1669, en jubilar-se el cronista del regne Francisco Diego de Sayas, Porter…

Vida i obra Format a Saragossa i doctorat a Madrid, el 1893 ingressà per oposició al cos facultatiu d’arxivers i fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona, on romangué fins al maig del 1905, en passar a supernumerari per haver guanyat la càtedra d’història d’Espanya antiga i medieval a la Universitat de Sevilla, des d’on es desplaçà a la de Saragossa Fou acadèmic, entre d’altres, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1899, membre corresponent de la Real Academia de la Historia institució que havia premiat algun dels seus treballs i membre…

Amb tota seguretat es formà musicalment a la seva ciutat natal Cursà estudis eclesiàstics i s’ordenà de sacerdot El 1585 fou nomenat organista major de la catedral d’Osca, càrrec que conservà fins que, el 1603, passà a ocupar el d’organista de la catedral de Saragossa Fou essencialment un compositor de música religiosa La major part de la seva producció estigué dedicada a l’orgue, encara que també cultivà la polifonia Tot i rebre una formació musical molt típica del segle XVI, la seva obra s’orientà vers els nous models estètics del Barroc Fou molt hàbil en el treball de les…

Es llicencià a Saragossa el 1890 i es doctorà a Madrid el 1891 Ingressà al cos d’arxivers el 1893 i fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on actuà fins el 1905 Després fou catedràtic d’història antiga i medieval d’Espanya a Sevilla i a Saragossa La seva tesi doctoral, El poder judicial en la Corona de Aragón , fou publicada el 1901 una altra de les seves obres importants és La Corona de Aragón y Granada 1909 Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1899 Publicà diversos estudis, especialment sobre les relacions entre la corona catalanoaragonesa i els estats…

Religiós escolapi Era fill d’un cavaller regidor de Saragossa, Domingo de Traggia i Roncal, i germà dels militars José Joaquín, Domingo Mariano i del carmelità Manuel, tots ells personatges destacats i escriptors Estudià a les Escoles Pies de Barbastre i de Daroca i el 1767 se n'anà a les Filipines com a secretari del nou arquebisbe de Manila allà es doctorà en teologia 1770, estudià el tagàlog i féu de secretari del concili de les Filipines del 1771 De tornada a Espanya, fou professor a València, Saragossa i Madrid i es dedicà a tota classe d’afeccions i temes…

Redactà en àrab, dedicat a Aḥmad ibn Yūsuf al-Musta'īn, el Kitāb al-Musta'īnī , voluminós llibre de receptes mèdiques, on dóna el nom de les plantes en diverses llengües cultes, i també en la llengua vulgar, que ell denomina aljamia , de vegades fent distinció entre l’aljamia de Saragossa i la de València

Doctor en drets, lloctinent de la cort del justícia d’Aragó el 1599 fou jurat en cap de Saragossa Escriví diverses allegacions de causes pendents de la cort del justícia, publicades en 1591-1605, un tractat sobre la coronació, unes notes sobre les glosses del bisbe Vidal de Canyelles, una història del príncep de Viana i diversos poemes, tot inèdit