Resultats de la cerca
Es mostren 57094 resultats
Pelagi Negre i Pastell
Historiografia
Història del dret
Advocat, polític i historiador.
Fou membre de la Lliga i del 1925 al 1936 presidí el Sindicat Centre Agrícola i Social de Castelló d’Empúries Es doctorà en dret amb el treball Evolución del régimen de propiedad en Cataluña, singularmente en la diócesis de Gerona 1921 Es dedicà a la investigació en el camp de la genealogia i l’estudi dels principals casals nobiliaris de Girona Dels seus treballs cal destacar El linaje de Requesens 1955, Divisiones territoriales y jerarquía nobiliaria en las comarcas gerundenses en la época medieval 1955 i Els primers vescomtes de Rocabertí 1968-69
Longí Navàs
Entomologia
Entomòleg.
Estudià a Reus i a Barcelona Ingressà a la Companyia de Jesús i fou ordenat de sacerdot Fou professor d’història natural a Saragossa i a Madrid El 1902 fundà la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales i organitzà el primer congrés de naturalistes de Saragossa 1908 El 1916 fou nomenat membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans Publicà obres de tema religiós i obres científiques, com Una excursió científica a la Sierra Nevada 1902, Neurópteros de España y Portugal 1908 i Entomologia de la Catalunya 1923-24, i un gran nombre d’articles en publicacions catalanes i estrangeres
Alberto Navarro Pastor
Literatura catalana
Escriptor.
Dirigí el setmanari Valle de Elda i publicà, entre d’altres, Bibliografía de Elda 1957, Historia y leyenda del alcázar de Elda , Elda durante el primer tercio del siglo XX 1980, Historia de Elda 1981 i Vida y versos de El Seráfico 1982
Aleksandr Afanas’evič Spendiar’an
Música
Compositor i director armeni.
Estudià a Kakhovka i a Symferopol’ 1882-90 Graduat a la facultat de dret de la Universitat de Moscou, es traslladà a Sant Petersburg per estudiar amb N Rimskij-Korsakov 1896-1900 En tornar a Crimea desenvolupà una important tasca docent i com a director Entre el 1918 i el 1928 compongué Almast , òpera que s’estrenà a Moscou el 1930 Aquesta obra, de perfecte estil simfònic, es considera el punt culminant de la seva carrera artística, carrera plenament conseqüent amb els principis de l’escola nacional russa En el seu catàleg figuren obres orquestrals Estudi sobre temes jueus , 1921, vocals…
Viktor Amazaspovič Ambartsumian

Viktor Amazaspovič Ambartsumian
Astronomia
Astrofísic armeni.
Doctorat en astrofísica el 1931, donà una gran importància als conceptes d’evolució, contradicció i canvi brusc El 1955 formulà la inestabilitat dels sistemes de galàxies, enunciant que es troben en estat d’expansió i que els seus components s’allunyen d’un centre comú rebutjà la teoria segons la qual els estels es formen a partir de nebuloses i anuncià l’existència d’una matèria preestellar que, en la fase final de la seva evolució, forma els estels i les nebuloses A partir de l’estudi sistemàtic dels grups estellars inestables trobà les associacions d’estels , nascudes, segons ell, de…
Sergej Paradjanov
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic georgià.
Estudià al Conservatori de música de Kíiv i el 1951 es graduà a l’Institut de Cinema de Moscou Realitzà alguns curts i quatre llargmetratges, fins que Teni zabytych predkov ‘L’ombra dels avantpassats oblidats’, 1964 obtingué una repercussió internacional gràcies al seu tractament visual oníric i barroc Posteriorment, el documental Kievskie freski ‘Els frescs de Kiev’, 1966 fou censurat per motius polítics i el 1973, després de realitzar Sayat Nova ‘El color de la grana’, 1969, fou detingut i condemnat a treballs forçats El 1984 reemprengué la seva obra amb Legenda o Suramskoj kreposti ‘La…
Khačatur Abovian
Educació
Literatura
Pedagog i escriptor armeni romàntic.
Eclesiàstic liberal, de formació universitària alemanya, escriví la novella històrica, d’exaltació patriòtica, Les ferides d’Armènia 1858, la primera en llengua popular També cultivà la poesia
Serž Azati Sargsyan

Serž Azati Sargsyan
© OTAN
Política
Polític armeni.
Graduat en filologia per la Universitat de Yerevan, el 1979 esdevingué cap de les Joventuts Comunistes de Stepanakert Quan al final dels anys vuitanta es produïren els violents enfrontaments amb l’Azerbaidjan en la disputa sobre Alt Karabakh , esdevingué cap de les forces d’autodefensa El 1990 fou nomenat vicepresident del soviet suprem de la República, i el mateix any fou un dels fundadors del Partit Republicà d’Armènia, nacionalista i conservador, del qual fou nomenat president el 2006 Després de la independència d’Armènia 1991, fou ministre de Defensa 1993-95 i 2000-07 i de Seguretat…
Ṙobẹrt Sẹdraki K’oč’aryan
Política
Polític armeni.
Els anys 1972-74 serví en l’exèrcit soviètic, i el 1982 es graduà en enginyeria electrotècnica a la Universitat de Yerevan Des dels anys vuitanta ocupà càrrecs al Partit Comunista Armeni, i en 1989-90 fou membre del presídium del soviet suprem armeni El 1991 fou elegit membre del soviet suprem de l’Alt Karabakh durant l’època soviètica, Nagorno-Karabakh, on des del 1988 havia liderat el moviment proarmeni, i fundà el moviment Miatsum ‘Unificació’ Després de la desaparició de l’URSS 1991, encapçalà l’ofensiva que expulsà les forces azerbaidjaneses de l’Alt Karabakh i el convertí en un…
Doris Lessing
Doris Lessing
© Fototeca.cat
Literatura
Novel·lista britànica.
Nascuda Doris May Tayler, es traslladà d’infant amb la seva família a Rhodèsia del Sud actual Zimbàbue, on, després d’un primer matrimoni 1939 del qual tingué dos fills, el 1943 es casà amb el militant comunista Gottfried Lessing, del qual adoptà el cognom Activa militant del Partit Comunista, el 1949 es divorcià del seu segon marit i es traslladà a Londres amb el seu fill nascut d'aquest segon matrimoni, i publicà la seva primera novella, The Grass is Singing , que obtingué una bona acollida El 1952 inicià el cicle de cinc novelles que titulà Children of Violence , i que comprèn Martha…