Resultats de la cerca
Es mostren 56992 resultats
Fèlix Martí i Ambel
Política
Activista cívic.
Llicenciat en filosofia 1965, s’inicià professionalment com a professor d’aquesta matèria a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona 1968-70, d’on posteriorment fou director del Laboratori de Sociologia S’introduí de molt jove en l’escoltisme i el moviment estudiantil, i fou successivament comissari de Minyons Escoltes 1960-63 i director de la Residència Universitària Sant Antoni de Barcelona 1963-68 Actiu en l’antifranquisme cristià i catalanista, el 1971 fou empresonat i processat pel Tribunal de Orden Público, acusat de propaganda clandestina, condemna de la qual no fou amnistiat…
Wifred Viladrich i Morera
Escultura
Escultor.
Fill del pintor i escultor català Miquel Viladrich i Vilà i de l’argentina Ana Morera S'establí de petit, amb la família, a Fraça Baix Cinca i després a Tetuan Retornat i, després, arran de la guerra civil, s’exilià, primer a França i posteriorment a l’Argentina Hi estudià i es dedicà a l’escultura Després de fer diverses exposicions, el 1942 obtingué un premi del Salón Nacional de Bellas Artes de Buenos Aires El 1958 tornà a Espanya, on continuà els estudis d’escultura Escultor prolífic, féu una collecció d’obres amb motius típics, i una obra d’aquesta s’exhibeix actualment a la Sala…
Ramon Vilaclara i Pascual
Música
Músic.
Es formà al Conservatori d’lsabel II i a l’Escola Municipal de Barcelona i aprengué a tocar la viola, instrument en el qual s’especialitzà El 1910 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Argentina Hi reprengué la seva activitat musical, on el 1912, conjuntament amb el músic català Lleó Fontova, fundà la Sociedad Argentina de Música de Cámara Dedicat a la docència, a partir de 1925 exercí com a professor de música al Conservatori Nacional d’Educació, també professor de viola a I'Instituto Nacional de Ciegos, a I'Instituto Musical León Fontova i als conservatoris Fracassi i Beethoven Fou, des de 1932…
Josep de Vila i Mir
Economia
Gran terratinent hisendat i comerciant.
El 1799 emigrà a Amèrica i residí a Veneçuela Hi es dedicà a activitats comercials i a l’agricultura En el moment d’esclatar el moviment independentista es posà de part de les autoritats espanyoles i intervingué en la lluita En caure presoner dels insurrectes, el 1811 fou condemnat a mort, però el Congrés Veneçolà li commutà la pena capital per deu anys de presidi L’any següent aconseguí escapolir-se i es refugià a Puerto Rico En premi a la seva tasca patriòtica, Les Corts Espanyoles li concediren el privilegi de noblesa El 1813 tornà novament a Veneçuela, on després va morir, probablement…
Josep Antoni Vila i Mauner
Medicina
Metge.
El 1942 emigrà a Amèrica amb els seus pares i s’establí a Mèxic Hi començà els estudis de medicina a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, 1946-1952, on es llicencià, i també estudià administració d’hospitals a l’escola de postgraduats de la mateixa universitat 1963 Després es traslladà als Estats Units per ampliar coneixements, on fou metge resident en administració d’hospitals de la Universitat de Chicago Més tard, també fou metge resident a l’Instituto Nacional de Cardiología de México 1958-60 Dedicat també a la docència, fou, des del 1965, professor a l’Asociación Mexicana de…
Francesc -Xavier Vilà i Mateu
Cristianisme
Eclesiàstic, bisbe caputxí, titular d’Adra.
Es traslladà a Amèrica, on, el 1869, inicià la seva vida de caputxí a Antigua Guatemala Fou desterrat als Estats Units Finalment, acabà els estudis a França i fou ordenat el 1877 Promotor de la vida caputxina, fou collaborador dels germans Vives i Tutó en la restauració de la vida caputxina en terres americanes Exercí com a ministre provincial de la llavors província d’Aragó 1889-1895 i primer provincial de la província catalana restaurada 1900 -1906 Pius X el nomenà, el 1911, primer vicari apostólic de Guam Arran de la seva tasca eclesiàstica, fou proposat com a candidat per bisbe i…
Agustí Vilà i Conill
Economia
Història
Pilot d’altura i director industrial.
Arran de la seva activitat i estudis marins, anà a Amèrica El 1859 arribà a l’Uruguai, Montevideo, a l’edat de 17 anys, com a agregat a la corbeta “Pepe El Alicantino”, comandada per Pelegrí Pujol i Sala Un any després tornà a Barcelona i s’embarcà amb el capità Salvador Crosas i Vilà en la corbeta “Nueva Lidia”, propietat del seu pare En retornar a la península Ibèrica l’any següent, i, arran dels seus coneixements adquirits, es graduà com a tercer pilot Arran dels viatges que havia fet a Montevideo, s’havia relacionat amb els Cibils de l’Uruguai —i pràcticament totes les expedicions de la…
Josep M. Vila i Camparol
Cristianisme
Eclesiàstic franciscà i missioner.
Inicià els estudis religiosos al collegi de missions de Sant Tomàs de Riudeperes El 1868 fou destinat a Amèrica, al Perú, on l’any següent, professà al noviciat franciscà de Lima Acabats els estudis eclesiàstics, se n'anà a l’Amazònia, on exercí el seu treball pastoral Arran d’una greu malaltia, el 1880 tornà a Catalunya Després d’un temps i ja restablert, el 1882 passà a les missions franciscanes de la Xina i exercí el seu ministeri al nord de Shandong Fou testimoni excepcional de la revolta dels bòxers 1900 i també presencià la lluita contra les missions cristianes El 1910 retornà a la…
Vícenç Vila
Història
Mariner.
Després d’anys d’experiència com a navegant, féu la ruta de les Filipines, itinerari en el qual s’especialitzà Fou pilot major de la flota naval espanyola Establert a Amèrica, a la Nova Espanya actual Mèxic, participà en els grans descobriments i consolidació de diversos llocs de l’Alta Califòrnia, presedits, el 1769, per Gálvez, que enllestí tres vaixells per a aquessta expedici Comandà el pailebot “San Carlos”, amb el tinent Pere Fages que manava un cos de 25 voluntaris catalans, l’enginyer Miquel Constançó, i el cirurgià Pere Prat aquest vaixell sortí de La Paz Baixa Califórnia, Méxic el…
Domingo M. Vila
Història
Política
Polític, orador i diplomàtic.
Fou enviat com a representant del Congrés espanyol per a assistir a la coronació de Pere IV de Portugal com a emperador del Brasil Pere I 1822 Partidari de l’autonomia de Cuba, destacà entre els catalans que defensaren amb mes convenciment els drets d’aquesta colònia d’ultrrmar El 1843, quan les Corts Espanyoles denegaren la possessió de les actes a alguns diputats cubans, fou un eloqüent defensor en els casos de Saco, Escobedo, Montalvo i Armas, entre altres En els discursos que pronuncià en defensa de la causa dels diputats cubans, advocà perqué Espanya donés una llibertat més àmplia a les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina