Resultats de la cerca

Vida i obra D’origen jueu, s’empadronà a Mallorca 1438, aleshores centre de la indústria dels mapamundis Se n’han localitzat tres firmats per ell, datats els anys 1439, 1447 i 1449 El més famós és el primer, exposat al Museu Marítim de Barcelona i reproduït moltes vegades Confeccionat dins els cànons estilístics usuals, i reportant la informació geogràfica i històrica ja estereotipada, se li ha atribuït un valor científic exagerat a causa d’una nota al dors, qui sap si autèntica, segons la qual Amerigo Vespucci l’hauria comprat per 130 ducats Lectures HERNANDO, A et al Cartografia…

Vida A quatre anys, la seva família s’establí a Montgauzy, on el seu pare exercí de director de l’École Normale des Instituteurs des Départaments El reconeixement de les seves extraordinàries qualitats per a la música feren que el seu progenitor el portés a París, on el presentà a Louis Niedermeyer, el qual l’acceptà immediatament com a deixeble seu Fauré ingressà a l’École de Musique religieuse et classique, coneguda també com Escola Niedermeyer, acabada de crear pel compositor suís Fauré hi rebé un ensenyament que diferia del que tradicionalment s’utilitzava als conservatoris El mètode es…

Director de l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals del 1957 al 1970, procurà modernitzar el servei i estimular les collaboracions amb els historiadors Fundà la revista Centre d’Etudes et de Recherches Catalanes des Archives CERCA, del Centre d’Estudis i de Recerques Catalans, on publicà gran part dels seus treballs, consistents, essencialment, en inventaris, buidatges, edicions de documents, ressenyes, comentaris, etc S’interessà, en especial, per la història de la Universitat de Perpinyà, i publicà, a més de diversos articles, l’ Inventaire analytique de la série D Université de…

Educat musicalment amb els mestres J Hincapié i E Murillo, el 1912 ingressà a la Banda Militar de Barranquilla, formació on aprengué a tocar el clarinet El 1918 entrà a l’Escola de Belles Arts de Medellín, on fou deixeble del compositor Gonzalo Vidal A partir del 1935 actuà com a cantant en diferents emissores de ràdio de Bogotà, entre les quals hi ha La Voz de Colombia o Radio Nacional El 1939 es traslladà a Nova York, on romangué fins el 1951 i on enregistrà diversos discos per a Columbia i RCA Victor Les seves obres formen part del repertori popular de ball Cal esmentar-ne les cançons Me…

Començà a estudiar violí a París, i més tard ho feu a Itàlia amb GB Somis El 1737 esdevingué musicien ordinaire de Lluís XV, i un dels músics més populars i més ben pagats de la cort francesa Triomfà, definitivament, el 1748 amb el ballet pantomima L’opérateur chinois , i moltes peces seves s’interpretaren als Concerts Spirituels durant la dècada del 1750 Les seves obres instrumentals aparegueren en divuit publicacions música per a violí sense acompa nyament 12 Caprices , 1762, violí amb baix continu Premier livre de 12 sonates , opus 1, trio sonates, quartets, concerts en l’estil galant, i…

Fill del tresorer del príncep de Liechtenstein, el seu talent excepcional per la música es manifestà quan era molt petit A set anys ja feia d’organista a la seva ciutat natal, i escriví les seves primeres composicions L’any 1851 els seus pares l’enviaren a estudiar al Conservatori de Munic, on rebé classes d’orgue, piano i teoria També estudià de forma privada amb Franz Lachner Malgrat que havia escrit moltíssimes peces per a orgue, en les quals desplegava un admirable domini del contrapunt, no fou fins l’any 1859 que es decidí a publicar una collecció de peces per a piano amb el títol d'…

No es tenen dades sobre la seva formació musical però se sap que obtingué el títol de mestre en arts a la Universitat de París el 1661 Al principi de la dècada del 1650 era organista a Saint-Sulpice, lloc que ocupà fins a la seva mort A partir del 1678 fou un dels quatre organistes de la capella reial i més tard obtingué els càrrecs de mestre de música de la reina 1681 i de director de música a la Maison Royale de Saint Louis 1686 Els seus tres Livres d’orgue 1665-75 són les primeres obres publicades on es fa patent l’evolució d’estils i formes de l’escola francesa d’orgue del final del segle…

Tot i que treballava en l’administració pública, es dedicà amb gran enginy a l’experimentació acústica Cercà la manera d’obtenir variacions d’intensitat en el so que emetien els tubs de l’orgue mitjançant la introducció de modificacions en l’entrada de l’aire, per tal que l’intèrpret pogués accentuar l’expressivitat a voluntat El 1810 donà a conèixer l’instrument que anomenà orgue expressiu Rebé l’aprovació de diverses institucions franceses, com el Conservatori de Música de París, per al qual construí, més tard, alguns instruments També fou molt elogiat pel compositor EN Méhul Així mateix,…

Fou mestre de capella de la collegiata de Lerma Burgos 1616, de la catedral de Granada 1621, de l’església de La Encarnación de Madrid, de la catedral de Còrdova 1624-31 i, finalment, del monestir de Las Descalzas Reales de Madrid Amic de Lope de Vega, aquest autor li dedicà la comèdia Carlos V en Francia Compongué una gran quantitat d’obres, entre les quals hi ha més de 500 villancets, més de 100 motets, el Rèquiem per la mort de Margarida d’Àustria perdut, diverses misses, 60 salms, antífones, himnes i un tractat teòric amb el títol de Compendio de Música Després del terratrèmol de Lisboa…

Es formà al Futbol Club Barcelona, on fou capità del primer equip, amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya 1968 i un Campionat d’Espanya 1965 Fou internacional amb Espanya i designat millor jugador de l’any del campionat espanyol 1966